Opinió
-
Als indis d’Amèrica
Marta Leblanc
04.10.2007
-
Homes i dones lliures, algun dia
Martí Estruch Axmacher
01.10.2007
-
La meva veïna volia ser artista
Marta Leblanc
26.09.2007
-
Xirinacs, víctima de la democràcia
Xavier Montanyà
25.09.2007
-
Un dia amb Woody Allen
Martí Estruch Axmacher
19.09.2007
-
De Cambó a Carod
Joan Mir
18.09.2007
-
Duran (Eisenhower) Lleida
Xavier Montanyà
17.09.2007
-
La cançó de l'estiu
Marta Leblanc
12.07.2007
-
Precarietat
Mercè Ibarz
11.07.2007
-
Inquisidors insaciables
Juli Peretó
10.07.2007
-
Postal de Menorca
Martí Estruch Axmacher
09.07.2007
-
Retrats de passaport
Roger Cassany
06.07.2007
-
Vine al mercat, reina
Marta Rojals
05.07.2007
Martí Estruch Axmacher
13.06.2007
A CiU, ni les engrunes
Observo una mica avorrit els pactes que es fan aquests dies als ajuntaments, consells comarcals i diputacions de la Catalunya de dalt. Tinc la sensació que la consigna és d'arraconar CiU al major nombre d'institucions possibles, encara que la federació hi hagi estat de llarg la llista més votada. I sí, ja sé que és legal i que forma part de la política i que no governa qui vol, sinó qui pot. Però des d'un punt de vista de justícia electoral, per dir-ho d'alguna manera, em preocupa que la diferència entre allò que els ciutadans voten i els governs que en resulten sigui tan gran. És com si falsegéssim el mapa polític, o encara més greu, la voluntat popular, la poca que encara té fe per a anar a les urnes i no quedar-se a casa.
Si CiU es la la primera força en nombre de regidors i la segona en nombre de vots, i és l'única que n'obté percentualment més, és normal que els únics trofeus importants de la cacera que podrà mostrar dissabte siguin la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament de Sant Cugat? Tenint en compte que qui inclina la balança en gairebé tots els casos és ERC, no acabo d'entendre on para la famosa equidistància fora dels períodes pre-electorals. Si Esquerra pacta amb el PSC a la Diputació de Lleida, no seria lògic, equidistantment parlant, de pactar la de Girona amb Convergència? Ja ho sé que a Quart i a Sarrià de Ter han pactat CiU i ERC, però, a mi, m'interessa saber que farà ERC a l'Ajuntament de Girona. Mirarà d'arrossegar ICV a un pacte amb CiU, tenint en compte que el candidat Carles Puigdemont és obertament sobiranista i representa una nova manera de fer política? O bé faran alcaldessa Anna Pagans i perpetuaran d'aquesta manera anys i més anys de direcció socialista?
A banda l'equidistància, un altre concepte que apareix i desapareix a conveniència és el de la 'higiene democràtica'. Posar fi al pujolisme va ser, un bon dia, no pas una qüestió d'higiene democràtica, sinó gairebé d'eradicació d'una epidèmia. Allò s'havia d'acabar, fos com fos: eren vint-i-tres anys seguits! Calia obrir les finestres, ventilar, renovar, eliminar favoritismes i amiguismes deguts a la inèrcia i al pas del temps. Segurament era veritat: calia un relleu, tot i que hauria estat bé una mica més de nivell i de professionalitat entre els rellevadors per a no fer enyorar el rellevat fins i tot als qui no en tenien ganes. Ara, a pocs metres de distància, just a l'altre costat de la plaça, més anys seguits del mateix color municipal, amb Joan Clos superant l'insuperable Pich i Pon i amb relleus d'ofici a mig mandat sense enrojolar-se, es veu que no són motiu de preocupació entre els higienistes. Deu ser que deixen les finestres que donen al pati interior sempre obertes.
A Bèlgica, on el passat cap de setmana hi va haver eleccions, fa anys que un partit ultradretà i xenòfob, el Vlaams Blok, va a l'alça. Però el Vlaams Blok no aconsegueix cap burgmestre, ni a ciutats grans ni petites, ni cap quota de poder, gràcies al 'cordon sanitaire'. Aquest terme, el va utilitzar per primera vegada Georges Clemenceau, primer ministre francès, quan el 1919 va animar els països fronterers amb Rússia a establir una unió defensiva que frenés l'expansió del bolxevisme. L'expressió va fer fortuna i s'utilitza ara en alguns països europeus. A Bèlgica, l'any 1989, els partits polítics van decidir d'aliar-se, fins i tot entre rivals, sempre que fos necessari per a barrar el pas al Vlaams Blok. A Catalunya, seria una mala notícia que es formés un cordó semblant al voltant de CiU. Entre més coses, perquè això no els deixa més marge que aliar-se amb el PP i enviar en Duran i Lleida a salvar les espanyes. El camí cap a la cada dia més necessària independència no sé on és, però dubto que per aquí puguem arribar-hi.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015