Les dones tenen 'problemes'

Benvolguda treballadora: em jugo una quota d’autònoms que encara recordes les paraules de l’empresària Mònica Oriol que va dir que preferia no contractar dones entre 25 i 45 anys perquè si es quedaven prenyades era ‘un problema’. Sí senyores: la presidenta del Cercle d’Empresaris de Madrid és una dona que sap de què parla: a banda d’empresària i presidenta d’ídems, resulta que és mare de sis ‘problemes’, sis!, i, per tant, tot un exemple de superació en la disciplina de l’escalada professional.

Com passa sempre amb les declaracions que aixequen polseguera, Oriol també va sortir a matisar que no volia dir allò que va dir tal com ho va dir, però que sí que volia dir allò que va dir. Resumidament: que la realitat és que les dones de 25 a 45 anys promocionen molt menys que els seus companys, i que parlava ‘en primera persona’ per expressar una opinió generalitzada. Atentes, doncs, a la filosofia ‘en primera persona’: ‘Prefereixo una dona després dels 45 anys o abans dels 25, perquè pel mig, què fem amb el problema?’; ‘Si una dona [...] no se la pot fer fora durant els onze anys posteriors a tenir un fill, a qui [home o dona] contractarà l'empresari?’; ‘El sacrifici per arribar a un lloc directiu té un preu i és: o et cases amb un funcionari o tens un marit a qui li encanten els nens.’ Fi de les cites.

Déu me’n guard de fer safareig amb la vida de la ‘primera persona’, però, havent parit l’equivalent a un equip de futbol sala més un suplent, hem de deduir que Oriol és casada amb un home mooolt funcionari i/o mooolt canaller. Perquè, si no fos així, com a empresària s’hauria hagut d’auto-acomiadar abans que els seus ‘problemes’ poguessin arruïnar els comptes anuals de la seua empresa durant els 54 mesos d’embarassos sumats als onze problemàtics anys subsegüents. I, si fos cap de família monoparental, podem donar per descomptat que el negoci hauria fet fallida, que ningú no l’hauria contractada per ser una dona tan ‘problemàtica’, i que els nanos haurien anat a parar als serveis socials. Sort que un marit funcionari et salva d’arribar a aquests extrems.

És evident, doncs, que a aquesta empresària no l’han feta presidenta del Círculo de Empresarios perquè sí. Imagineu-vos ara que hagués reivindicat algun canvi fatal per a mantenir reunions a l’hora de banyar els nanos, o alguna compatibilitat incompatible amb les jornades laborals de Singapur. Ah, no. Les vicissituds empresarials són massa serioses per barrejar-les amb les molèsties dels infants que es fan persones i altres frivolitats de Club Super3. Mentrestant, l’experiència de milions d’anys d’evolució sembla indicar que reproduir-se —com menjar, dormir o anar de ventre— és un acte natural d’aquesta espècie nostra tan estranya que és capaç d’adaptar el món a internet en quatre dies però que, des que les dones s’han incorporat al mercat laboral, encara no ha assumit que la canalla no surt en testos de gerani.

Algú s’imagina un empresari explicant que els treballadors que mengen tres cops al dia, dormen tota la nit o van cinc vegades vàter són un problema per al rendiment d’una empresa competitiva? Si no ens ho imaginem és perquè els horaris de l’economia productiva s’han adaptat a la gana, la son i els budells dels treballadors. En canvi, no serà gràcies a dones com la presidenta del Círculo de Empresarios que el món laboral assumirà que embarassar-se és tan natural com no fer-ho, i que el veritable ‘problema’ continua essent el de sempre: insistir en la condició de l’home com a condició neutra, i en la de la dona com a condició anormal.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Algú s'imagina un empresari explicant que els treballadors que mengen tres cops el dia, dormen tota la nit o van cinc vegades al vàter són un problema per al rendiment d'una empresa competitiva?