Opinió
-
El dia que Bilbao va parlar català
Martí Estruch Axmacher
31.12.2007
-
Mèxic, la impunitat
Antoni Castells i Talens
27.12.2007
-
Facin joc
Marta Rojals
20.12.2007
-
Opcions personals
Martí Estruch Axmacher
19.12.2007
-
Més enllà de la crosta
Xavier Montanyà
18.12.2007
-
Els valencians perden el nord
Albert Dasí
13.12.2007
-
La crosta i la barra
Martí Estruch Axmacher
12.12.2007
-
Sí
Marta Leblanc
07.12.2007
-
Panorama polític (Mallorca)
Joan Mir
06.12.2007
-
De què serveix una manifestació i un acudit
Martí Estruch Axmacher
04.12.2007
-
Il·legitimitat contra nul·litat
Xavier Montanyà
29.11.2007
-
Més dels que ells volen i diuen
Martí Estruch Axmacher
27.11.2007
-
Per la televisió, ataquen la llar dels valencians
Albert Dasí
26.11.2007
Marta Rojals
27.10.2008
Obrama
Si em feu el favor, un moment, de clicar aquí, ens estalviarem moltes paraules. El desert vora mar que surt a la imatge aèria són els terrenys del Fòrum de Barcelona, sí, aquest indret des d'on uns espavilats ens van voler vendre que s'hi podia canviar el món en 141 dies i a peu coix. Doncs, atenció, concurs: si posem la vista al terç inferior de la imatge, arran d'aigua, i afinem bé, podrem distingir l'ombra d'una fesomia que ens resultarà familiar. Encara no? Més pistes: avall, al mig, una mica tirant a l'esquerra. És que amb tants mesos menjant Obama per esmorzar, dinar i sopar, al final l'home ha acabat esdevenint part del paisatge. Estic segura que si ara mateix me'l posessin al cap de taula, no se m'acudiria res més que demanar-li, amb tota naturalitat, 'Obi, la sal...'.
Doncs aquesta imatge que hem vist és la pensada feta fotomuntatge de Jorge Rodríguez Gerada, artista nord-americà d'origen cubà que viu (endevina-ho) entre Barcelona i Nova York. Per materialitzar la seua obra, Rodríguez Gerada haurà d'omplir una quadrícula gegantina amb més de 480.000 quilos de grava de tons afins als del rostre del candidat demòcrata a redecorar la Casa Blanca. La intenció és que el megadibuix sigui apreciable des d'avions, helicòpters i satèl·lits (vejam si tenim sort i ens l'enganxa el del Google Earth) i, és clar, també des dels balcons més alts de les torres-fantasma de luxe que erren per l'àrea com sortides del Tente d'un xiquet capriciós. Vaja, que la cosa més difícil serà no veure'l.
La broma, titulada 'Expectation' (esperança, expectativa), puja a 15.000 euros: una ganga, si considerem que aquest pressupost ja porta descomptats els honoraris per la col·laboració desinteressada del Gremi d'Àrids de Catalunya, i deduït el preu de la matèria primera, que generosament li subministrarà la planta Promsa, del Grup Ciments Molins; així mateix, també té descomptades les despeses per l'aportació, amb la mateixa voluntat altruista, que hi fan les empreses Copcisa-Innovia i Esteycoli en forma de tasques topogràfiques, d'enginyeria i de preparació del terreny perquè el nostre artista s'hi pugui esplaiar de gust.
Rodríguez-Gerada és membre del col·lectiu Democrats Abroad (Demòcrates de Fora Estant, per entendre'ns), i creador del seu logotip, inspirat en el nostre i nostrat ruc català, cosa que no sé si ve a tomb, però fa gràcia d'explicar. Amb tot, l'organització demòcrata no hi posarà un euro, en aquesta nova aventura del seu afiliat, de manera que l'artista confia que la gestió de la documentació, l'adquisició de les eines, el transport de materials i el desmantellament mateix de l'obra puguin ser sufragats per aportacions de particulars (el número de compte, de 'La Faixa', el trobareu a la pàgina que hem clicat al començament), i també espera que s'hi apuntin tot de voluntaris del 'bon rotllo' amb ganes d'agafar la pala i d'empolsegar-se fins les celles per la causa.
El fenomen Obama ha arribat a uns extrems que ja no sabem si iniciatives com aquesta són propaganda desinteressada del presidenciable afroamericà, o si és la tirada del mateix afroamericà presidenciable que s'aprofita per obtenir propaganda fàcil i barata, en aquest cas a benefici de l'artista, però també dels col·laboradors que, en temps de crisi, han decidit de ficar cullerada en aquest 'joc' artístic. I, no sé si cal dir-ho, per al bon profit de l'ajuntament de la ciutat que, encantada amb la idea, l'acull en una nova oportunitat de fer volar la bandera de tot allò que faci flaire de 'multi-culti' i de 'pijo-progre'. Per si de cas, jo també m'hi apunto amb aquest humil article, vejam si n'arreplego alguna cosa.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015