De l'eufòria a la brega: un procés ondulant

Michel de Montaigne deia que la vida era ondulant. A fe de Déu, que ho és. Si el pensador occità hagués viscut el procés d'independència de Catalunya no hauria fet sinó confirmar i reforçar la seva tesi. Els independentistes passem de l'eufòria a la brega amb una facilitat que sobta. Abans de cada gran salt, fem debats a vida o mort i ho veiem tot perdut. Però cada vegada acabem fent un salt més gran que l'anterior. I és que la llavor de la desconfiança sembrada durant tants anys de subordinació no podia ser tan fàcil d'extreure. Com hem dit sempre, la independència comença en un mateix. Fins que no s'actua com un ciutadà lliure és molt difícil d'aconseguir la llibertat del teu poble. I la confiança és un ingredient imprescindible del ciutadà lliure.

Després de l'eufòria justificada del 9-N i de la il·lusió suscitada per la proposta regeneradora del president Mas, ha arribat el desencís de la divisió. Però és el mateix desencís del trencament de la unitat pel 9-N, el mateix de les setmanes prèvies a l'acord sobre la data i la pregunta de la consulta, el mateix dels dies previs a l'aprovació de la declaració de sobirania, etc. La vida és ondulant i el procés, també. Quan tot sembla perdut, tornem a alçar-nos i a mobilitzar-nos com mai.

Ara som en una depressió de les ones. Teníem coll avall que al febrer o al març votaríem en unes eleccions convertides en referèndum sobre la independència. Una votació definitiva que el desacord polític ha refredat. Estic convençut que per Nadal tornarem a ser al capdamunt de l'ona. Mas i Junqueras no es poden permetre d'aturar el procés d'independència. I no crec que hi tinguin gens d'interès. Ajornar la votació definitiva tindria efectes catastròfics per als interessos del sobiranisme. No crec que Mas tingui marge de maniobra per a allargar la legislatura. Però és cert que és el moment de fer el plebiscit legal i amb plenes garanties democràtiques que no ens han deixat fer. No és el moment de les eleccions normals. Allò que ha mobilitzat milions de catalans aquests últims tres anys ha estat la independència. El clam és que volem votar, no pas unes eleccions avançades ordinàries, sinó la independència de Catalunya. Tot allò que afegeixi confusió i s'allunyi d'aquest vot net i clar és alterar el clam unitari del carrer.

Passi per on passi l'acord, no tinc cap dubte que aviat tindrem bones notícies i recuperarem la rialla que ha caracteritzat el moviment democràtic per la llibertat. Aquests dies hi ha molta gent barallant-se a les xarxes i en reunions. Uns fan debats interessants plens d'arguments i uns altres viuen amb massa agressivitat la divisió d'opinions. Però, com ha passat en tots els 'moments crítics' que hem anat superant, aviat oblidarem tota aquesta cridòria i tornarem a donar-nos les mans per presentar-nos al món com un poble unit, alegre i combatiu.

perecardus@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Mas i Junqueras no es poden permetre d'aturar el procés d'independència. I no crec que hi tinguin gens d'interès.

No és el moment de les eleccions normals. Allò que ha mobilitzat milions de catalans aquests últims tres anys ha estat la independència.