Opinió

 

<7/88>

Xavier Montanyà

29.04.2011

Necropolítica

El nou capitalisme del segle XXI es regeix per la necropolítica i pel govern privat indirecte, afirma el filòsof camerunès Achille Mbembe, a 'Necropolítica' (Melusina). El seu pensament és bàsic per a interpretar la realitat d'avui, sobretot la dels països africans, i l'evolució criminal del capitalisme. Manen uns actors internacionals que, basant-se en criteris estrictament econòmics, decideixen qui ha de viure i qui ha de morir. Els éssers humans son un producte més del mercat. Es compren, s'intercanvien o es rebutgen i s'eliminen, com els residus.

Aquests darrers dies he rebut uns comunicats dels partits de l'oposició de la Guinea Equatorial denunciant la detenció sense càrrecs d'opositors, que han estat interrogats i torturats, per la policia de Teodoro Obiang. El partit bubi MAIB (Moviment per l'Autodeterminació de l'illa de Bioko) denunciava fa uns quants dies el cas d'alguns dels seus militants, ara ja en llibertat. I el CPDS (Convergència per la Democràcia Social) denuncia ara la detenció, que qualifica de segrest, del secretari de les Joventuts, Juan Manuel Nguema Esono, i el metge Vicente Nzé. D'ençà de les revoltes dels països del Magrib, el règim guineà ha censurat (encara més) la informació internacional, ha augmentat esporàdicament la presència policíaca i militar al carrer, i duu a terme accions intimidatòries constants. No oblidem que l'estiu passat va executar quatre opositors.

Consulto la pàgina oficial del govern per veure què diu la propaganda del règim. Hi topo una notícia molt reveladora.

A Ginebra, Obiang va inaugurar fa dies una conferència anomenada 'Gateway to Africa'. Hi va participar un seguit molt pintoresc de personatges: Bernard Kouchner, Gordon Brown, Rudy Giuliani, Youssou N'Dour, Kofi Annan i dos premis Nobel, la kenyana Wangar Maathai i l'imprescindible Al Gore, profeta verd. La majoria de participants són jubilats de la política, que practiquen el pesebrisme sense fronteres, amb un peu en el món empresarial i l'altre, en organismes humanitaris, verds i de bons sentiments mundialistes. La seva dedicació a la causa de la salut o de l'ecologia és tan apassionada i ferma, que els fa levitar per damunt de qüestions quotidianes com ara la repressió, la detenció il·legal, la tortura o l'execució. No els fa res donar la mà a éssers com Obiang i contribuir a rentar-los la cara.

De fet, 'Gateway to Africa' és un bon espot internacional del dictador. Hauria acceptat aquesta 'troupe de freaks' una invitació similar de Pinochet?

Al Gore va fer una bonica, i previsible, dissertació davant Obiang, titulada 'Pensar en verd'. No sabem, tanmateix, si va aprofundir en la contaminació del Golf de Guinea per les petrolieres, ni en les mesures que haurien de prendre els dictadors com Obiang per a protegir la salut i el medi del seu país. I Bernard Kouchner es va esplaiar sobre la situació sanitària general de l'Àfrica. En sap molt, d'això. No ha transcendit, tampoc, si va abordar la terrible insanitat mèdica, d'aigua potable i d'aigües residuals i clavegueres, imposada als guineans. En dubto. Kouchner és un tipus hàbil. Es va guanyar 'urbi et orbi' el títol de bona persona, com un dels fundadors de Metges sense Fronteres. Va ser ministre socialista, amb idees tan criticables com la de promoure la intervenció militar francesa a Rwanda, l'any 1994, que va desestabilitzar tota la regió dels Grans Llacs. Però més tard es va descobrir que redactava informes de cooperació milionaris per a dictadors com Omar Bongo o Sassou Nguesso, i que havia fet un estudi, si més no, per a la petroliera TOTAL, en què demostrava que la multinacional francesa no vulnerava els drets dels seus treballadors de Birmània. Després va ser ministre de Sarkozy. Ara fa conferències molt ben pagades.

Segons fonts ben informades, com Asodegue o La Lettre du Continent, l'esdeveniment ginebrí era sufragat per Obiang. L'acte es va obrir amb un publireportatge de propaganda del seu règim i amb un discurs seu. Tot era organitzat per un grup privat israelià, Comtec Conventions & Special Events. Segons les cròniques, una de les figures més visibles de l'esdeveniment va ser l'ambaixadora israeliana a Malabo, Yardena Ovadia, fundadora de l'Hospital la Paz de Guinea. Anys endarrere, en qualitat d'empresària, havia fet de mitjancera en uns contractes de venda d'armes entre Obiang i unes empreses israelianes. Necropolítica. I bondat.

Editorial