La diferència entre Malpensa i el Prat

Sorpresa majúscula en les eleccions italianes d'ahir. La Lliga Nord, aïllada aquests darrers anys per la seua xenofòbia i per haver-se aliat amb Berlusconi, ha aconseguit uns resultats espectaculars. Ha doblat vots i representants i és el primer partit de la Llombardia i del Vèneto. Raó? Fa unes quantes setmanes Alitalia, és a dir: l'estat italià, va decidir que els vols de la companyia de bandera abandonaren Malpensa, l'aeroport de Milà, i es concentraren tots a Roma. El 30 de març, fa quinze dies, van desaparèixer d'un dia per altre el 63% dels vols de Malpensa: 122 vols, tots de la ruïnosa companyia estatal Alitalia, que en va inaugurar aquell mateix dia dos-cents de nous des de Roma, entre aquests la majoria dels vols intercontinentals, que abans s'envolaven de Milà o hi aterraven. El paral·lelisme amb el Prat és sagnant i la comparació entre la reacció de l'electorat milanès i la del català fa tremolar.

Avui, després de la retallada, de Malpensa, solament n'ixen tres vols intercontinentals d'Alitalia, amb destinació a Tòquio, São Paulo i Nova York. De Barcelona, no n'ix cap ni un d'Iberia; és molt pitjor. Per justificar-se Alitalia diu que no hi ha negoci per a volar de Milà a la Xina, per exemple; però, curiosament, Air China, hi fa dos vols diaris i li va bé. També Iberia assegura que no hi ha negoci per a volar de Barcelona als Estats Units, però, curiosament, hi ha quatre companyies americanes que hi fan vols diaris: Continental, Delta, American i US Airways. L'al·legat argument del negoci és, evidentment, fals. L'actitud d'Itàlia respecte de Malpensa i la d'Espanya respecte del Prat és igual i segueix un mateix patró: el d'engreixar d'una manera artificial la capital de l'estat; d'intervenir en l'economia mentre hom fa el discurs hipòcrita de la llibertat de mercat com a causa de l'espoli.

Però allò que em preocupa avui és la diferència de reacció. A Roma, ho han entès tot, de sobte, i nosaltres hem tornat a fer ministra la Maleni aquella... Val a dir, però, que no estic gens convençut que siga tant una qüestió de demanda (que n'hi ha i l'hem vista al carrer) com d'oferta. Qui votem? De qui podríem fiar-nos? Qui ens desvetllarà entusiasme? Barallats entre ells d'una manera ridícula i estèril i disposats a fer allò que siga per fer-se estimar a Madrid, els nostres partits nacionals van perdent pistonada i semblen poc disposats a reaccionar. La Lliga Nord no és, normalment, cap exemple presentable, però avui a les seus dels partits nacionals catalans farien bé d'interrogar-se sobre el perquè de les diferències entre els electors padans i catalans. Els padans han sabut castigar l'estat pel maltracte que han rebut en infrastructures. Els catalans...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet