Opinió

 

<67/88>

Xavier Montanyà

18.04.2008

Perdó? De què?

Quan en el debat polític o en el llenguatge jurídic apareixen conceptes religiosos, s'esgrimeixen perquè la normativa legal és insuficient i no té en compte determinats àmbits o bé perquè es pretén manipular políticament. Per exemple, per què demanen penediment a un pres polític després de complir una llarga condemna? Per allargar-la-hi. Per esquivar les regles jurídiques del joc, per interessos polítics. L'única cosa que realment ha de passar és que les lleis actuïn, i si no hi ha llei, i es considera necessària, que en facin una. Des del moment que és aprovada, la justícia ha de vetllar per la seva independència política total.

Darrerament, m'indigna el grau de tergiversació dels fets que fan els polítics sobre al afers que considera la mal anomenada llei de la memòria. Un incís. Per esquivar l'anul·lació de les sentències polítiques de la dictadura aquesta llei utilitza, també, un concepte moral: 'els tribunals són il·legítims'. Si la llei no és legítima, per què no s'invalida la sentència? Per què posar més obstacles a la restitució de l'honor de les víctimes de la dictadura i a les seves reclamacions? Què s'amaga darrere aquest 'il·legítims? La raó d'estat? L'omnipresent inèrcia del franquisme? Una visceral intolerància que rebrota amb ràbia cada vegada que es parla de l'honor de les víctimes del franquisme? En el fons, em sembla, molts creuen que no el 'mereixen', l'honor.

Això mateix penso quan s'alcen veus exigint que uns altres demanin perdó. Com a concepte moral cristià, hauria de ser invàlid en el debat polític d'un estat laic. A més a més, em sembla que pots perdonar si, alhora, tens dret de castigar; però, què pots perdonar, si se't nega el dret de fer justícia? Com es pot perdonar el franquisme, si no hem tingut el dret de jutjar-lo? Com es pot perdonar l'església catòlica, si també ha gaudit de total impunitat per la seva complicitat amb la dictadura? La reflexió és inútil perquè aquests sectors no demanen perdó ni en demanaran. Són (encara) els amos de la veritat i de la raó. Van néixer perdonats i impunes. Per reblar el clau, aquests darrers dies he sentit dues demandes de perdó que m'han semblat maquiavèl·liques. Josep Antoni Duran i Lleida ha dit que Joan Saura hauria de demanar perdó 'pels crims del PSUC'. Primera, què té a veure Saura amb el PSUC de la guerra? Segona, no va ser suficient el càstig infligit als comunistes durant la dictadura, amb afusellaments, presó, exili, inhabilitació professional, multes, repressió, etc.? Què més vol el catòlic senyor Duran, seguidor d'una església que administra perdó, però que no en demana? I això mateix val per als anarquistes, evidentment. Perdó? De què? La llei ('il·legítima') ja els ha castigats sobradament i, en molts casos, amb menyspreu i crueltat. Al senyor Duran, li dol, potser, que més de trenta anys després de la mort de Franco s'hagi fet una tímida llei per provar de compensar (encara que tard i sense gaire generositat) les víctimes de la dictadura? No creu que les altres víctimes, les del bàndol vencedor el 39, ja van ser durant quaranta anys prou homenatjades i reivindicades? Que potser van fer curt? Que potser la repressió dels quaranta anys de dictadura va ser insuficient? Per acabar-ho d'adobar Jordi Pujol ve i diu que la Generalitat ha de demanar perdó per 'les atrocitats comeses durant la guerra civi, perquè la República i la Generalitat van perdre el control del carrer'. Que potser no va tenir temps de fer-ho quan era president? O és que aleshores era impensable i ara aquest absurd té sentit perquè es pot aprofitar en benefici propi? És que ha oblidat que el president Lluís Companys va ser afusellat? És que ha oblidat que les lleis franquistes 'il·legítimes' ja van castigar, represaliar i venjar-se sobradament? Ara, a sobre, la Generalitat ha de demanar perdó? Perdó? De què? És que l'estat espanyol o el rei, el seu cap, han demanat perdó de res? Manca rigor, manca ètica, manca silenci. Si us plau.

Editorial