Si li pesa o si li plau, ho farem

En el procés d'independència d'aquest tros de Catalunya que és el Principat ens trobem amb una paradoxa que em vaga de comentar avui. Si la cosa es fa negociada amb l'estat espanyol (que no és tan sols el govern) la consulta ha de ser el detonant de tot plegat. En canvi, si la cosa va per la via del conflicte i la negació per part espanyola la consulta haurà de ser la conclusió o ratificació al final de tot. El cas és que, si li pesa o si li plau a Espanya, Catalunya farà el seu camí i els catalans sabran entendre quin ritme cal seguir en l'un cas i en l'altre.

Si li plau

Si l'estat espanyol acaba acceptant algun grau de negociació que porti a autoritzar una consulta (ara per ara inimaginable), el primer pas haurà de ser demanar el veredicte dels ciutadans per establir un procés negociat cap a la independència (en cas de guanyar el sí). En aquest procés negociat –no pas deslliurat d'entrebancs– caldrà establir alguna mena de mediació internacional que hi garanteixi el joc net i una resolució justa en el repartiment d'actius i passius, a més de la informació necessària per a fer rutllar la nova administració estatal catalana. Si la via és negociada, el compromís de les parts ha d'assegurar que no hi hagi sabotatges al bon funcionament de la transició estatal.

És el cas d'Escòcia. El Regne Unit s'ha compromès a acceptar el veredicte dels escocesos i a fer una transició ordenada que no faci perillar el benestar i la seguretat dels uns i dels altres. Escòcia farà la consulta el setembre del 2014 i, si guanya la independència, es farà una transició de competències, informació i càrregues econòmiques durant un període entre cinc i deu anys. Això permet al govern escocès de fer la consulta sense haver de tenir un gavadal d'estructures d'estat a punt per a evitar una crisi de confiança social.

Si li pesa

Si l'estat espanyol resta instal·lat en el búnquer i reforça la via d'impedir l'exercici democràtic, difícilment es podrà fer cap consulta de bell antuvi. El veredicte definitiu dels ciutadans haurà de ser ratificador un cop trencada la legalitat espanyola i instaurada una nova legalitat catalana. Com va això? A parer meu, caldrà fer unes eleccions –que tindran caràcter plebiscitari– en què els partits favorables incorporin un primer punt comú al programa que digui: 'Ens comprometem a declarar la independència de Catalunya en el primer ple del nou Parlament de Catalunya, amb la voluntat de convocar una consulta de ratificació al cap de tres mesos i d'establir un procés de reconeixement internacional i de mediació per a la separació d'Espanya. El nou parlament, d'acord amb la declaració de sobirania del 25 de gener de 2013, tindrà la potestat d'establir una legalitat concorde amb l'ordenament jurídic internacional i els tractats de drets humans i col·lectius.'

Fetes les eleccions, si els partits que han incorporat aquest punt obtenen la majoria absoluta, proclamaran la independència –després del ple d'investidura i havent constituït un govern de concentració d'aquests partits– i el conflicte obert amb l'estat espanyol serà de vida o mort. La comunitat internacional ja no podrà fugir d'estudi i haurà d'establir un equip mediador entre Catalunya i Espanya que també podrà fer d'observador en el referèndum de ratificació. Aleshores, no evitarem el conflicte, però el farem sota la mirada atenta de la comunitat internacional i d'aquesta manera hi tindrem molt de guanyat.

Això vol dir que, si la cosa va per la via del 'si li pesa', no podrem arribar en aquest punt de trencament o fractura legal sense algunes estructures d'estat preparades. Altrament, podríem originar un conflicte social intern d'unes dimensions tals que la independència perillaria de fracassar. Per exemple, si no hi ha transició negociada, no tenim la informació fiscal dels contribuents –individus o empreses– que han de fer viable la recaptació d'imposts per pagar nòmines de funcionaris, pensions i proveïdors. Si anem per la via del 'si li pesa', com garantirem la continuïtat del sistema de justícia i la lleialtat a la nova legalitat establerta dels jutges i fiscals? Si no hi ha taula de diàleg, estem convençuts que podrem passar unes quantes setmanes amb els serveis de telecomunicacions i d'energia sabotats?

Tot això: mesos sense pagar funcionaris, pensionistes i proveïdors; un buit legal acompanyat d'inseguretat jurídica; i la paralització del proveïment de gas, electricitat i connectivitat de telefonia mòbil; tot això pot empènyer a una situació molt precària la societat del benestar, els serveis públics, centenars d'empreses i els seus treballadors, etc. I cal saber, abans d'abocar-s'hi, si estem disposats a passar-hi. No pas els independentistes convençuts i actius, que ja s'han acostumat a sacrificis de tota mena; sinó la població en general, independentistes o no.

Algú em dirà que amb aquesta lectura contribueixo a fer por. I jo li respondré que seria una irresponsabilitat anar per un camí costerut amb sandàlies de platja. Que el camí sigui costerut i perillós ens ha de fer desdir? De cap manera! Però saber-ho ens ha de fer anar ben equipats, amb el material adequat per a l'expedició que ens proposem. I això vol dir també tenir temps per a preparar l'equipament i fer les proves imprescindibles. Per arribar al cim de la muntanya hi ha dos camins: un de planer i ple de giragonses i un altre de costerut i pedregós. En el planer hi ha uns guàrdies que t'han de deixar passar, però que et posen condicions. Per passar pel costerut no has de menester permís, però has d'anar-hi disposat a fer una travessa dura i amb algun risc. Si tens permís per a passar pel planer, ja pots començar a caminar avui. Si et trobes obligat a passar pel costerut, més val que et preparis i facis una bona motxilla plena de recursos per a superar tots els entrebancs que hi trobaràs. Perquè l'objectiu no és tan sols provar-ho, sinó fer el cim. Guanyar.

Els catalans del Principat ens hem decidit a pujar la muntanya. Ho hem expressat amb contundència dos anys seguits, l'Onze de Setembre. El món ja ha estat avisat. Espanya, també. Els nostres guies han expressat el compromís inequívoc de fer camí. Ara cal que siguem conscients dels camins que caldrà seguir. Un dels consells més importants quan es fa una travessa és que tothom que hi participi tingui la informació de la ruta i sàpiga quines situacions s'hi pot trobar i quina dificultat tècnica presenta el terreny. No volem que cap helicòpter hagi d'anar al Pedraforca a rescatar un aventurat que hi ha volgut pujar amb sandàlies de platja. Anem-hi ben equipats i no ens aturem. Ho farem si li pesa o si li plau.

'Al cor de tots els hiverns hi viu una primavera palpitant, i després de cada nit, arriba una aurora somrient.' (Khalil Gibran)

perecardus@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Algú em dirà que amb aquesta lectura contribueixo a fer por. I jo li respondré que seria una irresponsabilitat anar per un camí costerut amb sandàlies de platja.