Opinió

 

<63/88>

Xavier Montanyà

23.03.2012

Welcome to Ciulandpark!

'Welcome to Ciulandpark, ladies and gentlemen!' La veu del capità em desperta de sobte. Hem arribat! Per l’ull de bou veig l’estàtua del descobridor d’Amèrica i una multitud de gent baixeta i peluda que ens espera, gratant-se els testicles o agitant els bracets, amb draps vermells a les mans. Segons la guia, tot això deuen ser catalans i barretines. El vestit tradicional català (barretina, faixa i esperdenyes) va ser una de les clàusules imposades al contracte signat entre Sheldon Adelson, president de Las Vegas Sands, i Artur Mas, l’últim cap nadiu de l’àrea, coneguda en temps arcaics pel nom de Catalunya.


Després, quan es va acabar la crisi, gràcies a uns protocols d’autoregulació de les grans corporacions, Adelson va anar a la presó per estafa a gran escala, tràfic de drogues i proxenetisme multinacional. Artur Mas, emparat per les lleis d’impunitat de les corporacions, viu ara als EUA, a Las Vegas, i regenta, amb la seva esposa, el Casino-Hotel Mediterranean Experience. Duran i Lleida dirigeix una filial africana del grup, la Cocoa Surprise, a l’ex-colònia espanyola de Guinea Equatorial, propietat de la família Obiang. I l’entranyable conseller Mas-Colell s’ha jubilat, fa poc, a la seu del Prat del Llobregat, del càrrec de comptable del parc sostenible per a discapacitats de Florida Escarxofa Way of Life.


De catalans, ja no en queden. Ni dins ni fora del complex. Molts es van exiliar, n'hi ha que foren represaliats, silenciats i embarretinats per tal d’atendre els turistes. Mas, el gran timoner, en signar el contracte (concert, en deia ell, vés a saber per què...) va encunyar la frase que havia de definir el futur del seu poble: 'És català qui viu i porta barretina a Las Vegas Sands.' Els catalans sempre han fet cas dels eslògans. I així els han anat les coses. La resta és història. O grups antisistema, que no feien sinó presentar una mala imatge al món. La repressió va ser salvatge. Es compara amb la que van porrtar a terme, fa molts anys, els germans Badia, grans patriotes catalans, segons alguns. Eren ben peculiars aquests catalans. Potser per això s’han extingit.


'Dura lex sed lex' era el lema del gran repressor Felip Puig. Avui el recorda una estàtua gegantina, estil Enver Hoxa, que els treballadors del complex honoren cada dia, quan entren al recinte, traient-se-la barretina i fent una reverència. La mentalitat de l’artífex de la pacificació de l’àrea, i les fosques llegendes que l’envolten, han estat glossades pel film 'Forat negre. Viatge al fons de la ment de Felip Puig', de gran èxit avui a les pantalles hongareses i bielorusses, països alliberats fa poc del neofeixisme corporatiu. 'Forat negre' es va rodar en la clandestinitat a l’interior del complex. Des d'un del seus bufets d’advocats, Roca & Associats, Las Vegas Sands ha vetat l’obra a totes les àrees del planeta sota la seva influència.


Clock! Per fi atraquem a la Marina Port Vell. Gran luxe. Com cada estiu, m’hauré de barallar amb els galifardeus del Colorado perquè no ocupin la meva plaça d'aparcament del carret de golf. M’he comprat un nou 'ferro cinc' que farà feredat. Uf! Ja tinc ganes d'agafar el tramvia de gran velocitat fins al Prat, instal·lar-me a la suite Montserrat i que un negre amb barretina em prepari un Dry Martini. Sí, una gran part dels treballadors són orientals o africans, mà d’obra barata i submisa. Tinc ganes d’engegar el televisor del complex, i passar una bona estona amb el 'show' de 'El Gran Pu-Yi. L’últim Emperador'. És un telepredicador. Un ésser venerable que tota l’estona tus i té tics. Una mena de català antic, que parla uns quants idiomes amb un accent molt exòtic. A Recepció em van dir que abans es creia el capitost d’una gran nació, com els reietons africans. Es deia Jordi Pujol. En Sheldon Adelson el va trobar pintoresc i li va donar un programa a TeleVegas. Al principi em feia una certa angúnia, però ara el trobo divertidíssim. És com un gnom foll.

Editorial