Opinió
-
Dispareu al llaurador
Albert Dasí
03.02.2009
-
Ni èpica, ni moral
Joan Mir
02.02.2009
-
Llibertat: sis anys en sis hores
David Fernàndez
28.01.2009
-
Cent gaiters
Xavier Montanyà
26.01.2009
-
La merda de la muntanya
Marta Rojals
23.01.2009
-
Un conte sense fades i una proposta
Marta Leblanc
22.01.2009
-
El poble vol la Wii
Albert Dasí
15.01.2009
-
Amb en David
Xavi Sarrià
14.01.2009
-
Santes Pasqües
Marta Rojals
07.01.2009
-
Carta als camells de l'Orient
Andreu Barnils
05.01.2009
-
Conte de Nadal
Xavi Sarrià
02.01.2009
-
Brutal Rodoreda
Xavier Montanyà
24.12.2008
-
El clam de Burjassot
Albert Dasí
19.12.2008
Xavier Montanyà
23.03.2012
Welcome to Ciulandpark!
'Welcome to Ciulandpark, ladies and gentlemen!' La veu del capità em desperta de sobte. Hem arribat! Per l’ull de bou veig l’estàtua del descobridor d’Amèrica i una multitud de gent baixeta i peluda que ens espera, gratant-se els testicles o agitant els bracets, amb draps vermells a les mans. Segons la guia, tot això deuen ser catalans i barretines. El vestit tradicional català (barretina, faixa i esperdenyes) va ser una de les clàusules imposades al contracte signat entre Sheldon Adelson, president de Las Vegas Sands, i Artur Mas, l’últim cap nadiu de l’àrea, coneguda en temps arcaics pel nom de Catalunya.
Després, quan es va acabar la crisi, gràcies a uns protocols d’autoregulació de les grans corporacions, Adelson va anar a la presó per estafa a gran escala, tràfic de drogues i proxenetisme multinacional. Artur Mas, emparat per les lleis d’impunitat de les corporacions, viu ara als EUA, a Las Vegas, i regenta, amb la seva esposa, el Casino-Hotel Mediterranean Experience. Duran i Lleida dirigeix una filial africana del grup, la Cocoa Surprise, a l’ex-colònia espanyola de Guinea Equatorial, propietat de la família Obiang. I l’entranyable conseller Mas-Colell s’ha jubilat, fa poc, a la seu del Prat del Llobregat, del càrrec de comptable del parc sostenible per a discapacitats de Florida Escarxofa Way of Life.
De catalans, ja no en queden. Ni dins ni fora del complex. Molts es van exiliar, n'hi ha que foren represaliats, silenciats i embarretinats per tal d’atendre els turistes. Mas, el gran timoner, en signar el contracte (concert, en deia ell, vés a saber per què...) va encunyar la frase que havia de definir el futur del seu poble: 'És català qui viu i porta barretina a Las Vegas Sands.' Els catalans sempre han fet cas dels eslògans. I així els han anat les coses. La resta és història. O grups antisistema, que no feien sinó presentar una mala imatge al món. La repressió va ser salvatge. Es compara amb la que van porrtar a terme, fa molts anys, els germans Badia, grans patriotes catalans, segons alguns. Eren ben peculiars aquests catalans. Potser per això s’han extingit.
'Dura lex sed lex' era el lema del gran repressor Felip Puig. Avui el recorda una estàtua gegantina, estil Enver Hoxa, que els treballadors del complex honoren cada dia, quan entren al recinte, traient-se-la barretina i fent una reverència. La mentalitat de l’artífex de la pacificació de l’àrea, i les fosques llegendes que l’envolten, han estat glossades pel film 'Forat negre. Viatge al fons de la ment de Felip Puig', de gran èxit avui a les pantalles hongareses i bielorusses, països alliberats fa poc del neofeixisme corporatiu. 'Forat negre' es va rodar en la clandestinitat a l’interior del complex. Des d'un del seus bufets d’advocats, Roca & Associats, Las Vegas Sands ha vetat l’obra a totes les àrees del planeta sota la seva influència.
Clock! Per fi atraquem a la Marina Port Vell. Gran luxe. Com cada estiu, m’hauré de barallar amb els galifardeus del Colorado perquè no ocupin la meva plaça d'aparcament del carret de golf. M’he comprat un nou 'ferro cinc' que farà feredat. Uf! Ja tinc ganes d'agafar el tramvia de gran velocitat fins al Prat, instal·lar-me a la suite Montserrat i que un negre amb barretina em prepari un Dry Martini. Sí, una gran part dels treballadors són orientals o africans, mà d’obra barata i submisa. Tinc ganes d’engegar el televisor del complex, i passar una bona estona amb el 'show' de 'El Gran Pu-Yi. L’últim Emperador'. És un telepredicador. Un ésser venerable que tota l’estona tus i té tics. Una mena de català antic, que parla uns quants idiomes amb un accent molt exòtic. A Recepció em van dir que abans es creia el capitost d’una gran nació, com els reietons africans. Es deia Jordi Pujol. En Sheldon Adelson el va trobar pintoresc i li va donar un programa a TeleVegas. Al principi em feia una certa angúnia, però ara el trobo divertidíssim. És com un gnom foll.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015