Opinió
-
València i l'ou
Albert Dasí
08.05.2009
-
Les filles de la crisi
Andreu Barnils
05.05.2009
-
‘La millor botiga del món’
Marta Rojals
30.04.2009
-
Desxifrar el nacionalisme (II)
Joan Mir
24.04.2009
-
El conte de la lletera, segona part
Marta Rojals
21.04.2009
-
Sang per llàgrimes
Juli Peretó
20.04.2009
-
'Jordi'
David Fernàndez
15.04.2009
-
Les mares dels fills de mala mare
Josep Albinyana
08.04.2009
-
Una remor imparable
Xavi Sarrià
07.04.2009
-
Directe de fàbrica
Marta Rojals
06.04.2009
-
Entre poc i massa
Marta Rojals
30.03.2009
-
Dawkins o el pensament diamantí
Juli Peretó
26.03.2009
-
Sant Josep, són falles!
Albert Dasí
20.03.2009
Marta Rojals
10.06.2009
No ens hem sabut explicar
Sí senyor, com en totes les eleccions europees, no podia faltar, puntual, el titular poètico-periodístic anunciant que la gran vencedora ha estat 'l'abstenció', un terme més aviat dispers que equival a dir que ha guanyat la platja, el 'pànxing', la 'playstation' i tantes alternatives com individus hi ha que s'han deixat posar falta al col·legi electoral. Potser hauríem d'haver començat pel començament i sotmetre a votació l'Europa mateixa, que ens l'hem trobada al nas com un dia ens vam trobar l'euro a les butxaques, i ningú no ens n'havia demanat raó de res. Probablement més d'un i més de dos abstencionistes han pensat que, allà dalt, per les qüestions importants ja tenen posat el pilot automàtic i que, de tant en tant, ens munten uns comicis per fer-nos creure que hi tenim alguna cosa a pelar.
Si bé podem admetre que el poble, com es diu en aquests casos, ha perdut la confiança en els polítics (en particular), no ens podem pas permetre que es desentengui de la política (en general). Si no, ja podríem plegar. D'aquí deu venir que, els qui s'hi dediquen, atribueixin el gruix de l'abstenció al fet que no s'han sabut explicar. No ens hem sabut explicar, diuen. Coi, massa, que s'han explicat!: els uns contra els altres, els altres contra els uns, que si mira que tu, que si tu encara més, i anar embolicant la troca. Aquesta manera de fer política, ja la coneixem de sobres: se'n diu 'reunió de veïns d'escala' i és sabut què en surt: presidents i vocals enemistats, cohabitants de replà que no es parlen, residents de dalt que esquitxen de lleixiu els de sota i, mentrestant, el celobert que cau a trossos i l'antena sense posar. En fi, que, com a sistema per a compondre antenes i celoberts, les campanyes, si arriben a massa personals, són més aviat poc efectives i, encara menys, engrescadores.
Per tant, per fer-nos alçar del sofà un diumenge de mandra electoral, una solució possible podria ser de capgirar el procediment: votar propostes, primer que no representants de propostes. Anar directament als majoristes a veure i tocar el gènere de primera mà, i deixar-nos estar de comercials i d'intermediaris, amb els seus catàlegs de coloraines i les bufetades pròpies de qui competeix per una mateixa quota de mercat. Vejam, senyora, vostè què vol, escola laica o religiosa?, energia nuclear o renovable?, compra o lloguer?, català o esperanto?... I, un cop escrutats els qüestionaris, ja podríem avaluar, com en els tests psicològics, el tant per cent de coincidència amb el programa tremosista, junquerista, romevista, vidal-quadrista, etcètera, de què pateix el nostre electorat i, aleshores sí: enviar els representants que toqui a l'Eurocambra a guanyar-se la sal i el prestigi en el nostre nom.
Per tant, si primer fos la política, i segon els polítics, o, dit d'una altra manera, si demanéssim el parer, en comptes de demanar el vot, segurament que la gent tornaria a implicar-se activament en allò que els importa, i que, malgrat les eleccions, no els deixa d'importar. I, pel que fa als nostres veïns europeus, potser seria la manera d'esbrinar si tenim res en comú, a banda el mercat comú. Però, és clar, suposo que correríem el risc de tombar el castell de cartes d'una bufada i, a hores d'ara, ja l'hem feta massa grossa com per a tornar-lo a aixecar.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015