Opinió
-
Càlcul
Josep Albinyana
20.06.2009
-
Dos punts, two points, deux points
Marta Rojals
17.06.2009
-
Avortament lliure... i digne!
Carlota Franco
15.06.2009
-
100.000 aviat seran un milió!
Albert Dasí
12.06.2009
-
No ens hem sabut explicar
Marta Rojals
10.06.2009
-
L’altra dimissió de Camps
Josep Albinyana
03.06.2009
-
Així de salvatge
David Fernàndez
29.05.2009
-
Fent història
Marta Rojals
27.05.2009
-
Una de l’oest
Xavi Sarrià
21.05.2009
-
De traduccions i interpretacions
Marta Rojals
19.05.2009
-
Benvinguts a València
Xavi Sarrià
13.05.2009
-
El serial de la grip
Carlota Franco
12.05.2009
-
Al vent
David Fernàndez
11.05.2009
Marta Rojals
17.06.2009
Dos punts, two points, deux points
Diu que, aquest juliol, la Direcció General de Trànsit regalarà punts als conductors que hagin tingut el detall de no haver-ne perdut cap des de l'aplicació de la nova modalitat de carnet. Es veu que això d'haver conduït durant tres anys sencers per aquestes carreteres de déu ben lligats de cinturó, sobris i/o clars de cap, respectant senyals, distàncies, límits de velocitat i entitats físiques relacionades, és una proesa que mereix un reconeixement. És clar que sí, home; i, als qui continuïn insistint en la conducció responsable, amb la pròxima renovació del permís, que els donin també la Creu de Sant Jordi.
Però, de moment, el premi del mes que ve consisteix a donar dos punts més al bon conduïdor que en tingui dotze d'intactes a la guantera. I, si continua fent bondat fins el 2012 (que, donats els precedents, tampoc no li ha de costar gaire), doncs un altre al sarró. Per tot això, podem deduir que la DGT regalarà punts a persones que, de mena, no tenen per costum haver-los de menester. Per més que hi reflexiono, doncs, no veig la utilitat de la mesura. Restar punts és clar, perquè, en el món del volant, n'hi ha més a fora que a dins, i alguna cosa s'hi havia de fer, però..., sumar-ne? Ves que no sigui perquè te'ls gastis de grat: té, per bon minyó, un val per a aparcar a doble renglera, bescanviable d'aquí a tres anys per un 'gir' prohibit totalment de franc; o bé, si prefereixes les emocions fortes, celebra-ho a dos-cents l'hora en la teua autopista preferida amb una bona foto de radar per la meitat de punts efectius que un conductor negligent de debò!
Per tant, si l'obsequi no és una invitació a la infracció alliberadora, tampoc no hi veig el què. M'imagino que els impulsors de la pensada deuen ser d'aquells que, quan eren adolescents, sos pares els van prometre la moto en cas que aprovessin les matemàtiques. Com s'entén, això? L'obligació de la canalla és d'aprovar les matemàtiques, de la mateixa manera que la dels conductors és pilotar assenyadament, i més encara quan la seua actuació pot posar en un compromís irreversible la integritat d'altri, que podries ser tu, o ta mare. Des de quan, doncs, hem de premiar les coses bàsiques del ben anar pel món? Des de quan els hem de posar preu, o considerar-les un mèrit? Després ens queixem que els xiquets se'ns van tornant uns xantatgistes professionals, que per bellugar un dit del dret ja et plantifiquen una llista de tarifes segons l'IPC actualitzat.
No sé si ve ben bé a tomb, però tot plegat em fa pujar al cap la campanya barcelonina que, la nit de la Champions, va mobilitzar un exèrcit de promotors del 'bonrotllisme' per tal d'agrair a la bestreta el comportament dels afeccionats (o no) que, donat el cas, tinguessin la intenció de celebrar el triomf del Barça sense espantar les criatures, calar foc als contenidors o posar-se els semàfors per barret. La iniciativa, amb el feliç enunciat 'gràcies per celebrar-ho amb Barçivisme', es va demostrar més aviat poc efectiva, si és que pretenia de dissuadir els dolents per la via de felicitar de valent els bons. Conclusió: objectiu equivocat. Conclusió de la conclusió: malaguanyats recursos.
Sobre els punts, ignoro què costarà ingressar els més de quaranta milions que toca de repartir entre els beneficiaris de tot l'estat. Potser només serà cosa de prémer un botó, qui ho sap ara, però, tant se val: no era això, companys. Deixem fer tranquils els qui fan bé les coses i, ara sí, destinem els recursos a aconseguir que els qui no en tenen l'hàbit s'apuntin a canviar de bàndol sense pensar que se'ls deu res a canvi. Ja faríem riure, ja, si, per estalviar-se d'atropellar el pianista, encara els haguéssim de donar les gràcies.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015