Opinió
-
Càlcul
Josep Albinyana
20.06.2009
-
Dos punts, two points, deux points
Marta Rojals
17.06.2009
-
Avortament lliure... i digne!
Carlota Franco
15.06.2009
-
100.000 aviat seran un milió!
Albert Dasí
12.06.2009
-
No ens hem sabut explicar
Marta Rojals
10.06.2009
-
L’altra dimissió de Camps
Josep Albinyana
03.06.2009
-
Així de salvatge
David Fernàndez
29.05.2009
-
Fent història
Marta Rojals
27.05.2009
-
Una de l’oest
Xavi Sarrià
21.05.2009
-
De traduccions i interpretacions
Marta Rojals
19.05.2009
-
Benvinguts a València
Xavi Sarrià
13.05.2009
-
El serial de la grip
Carlota Franco
12.05.2009
-
Al vent
David Fernàndez
11.05.2009
Marta Rojals
06.04.2009
Directe de fàbrica
No sé com deu anar ara, però no fa pas tants anys, les munions d'estudiants de poble que pujàvem a les capitals universitàries amb trens de diumenge, anàvem assortits d'un equipatge que combinava carpetes, llibres i apunts amb mercaderies dignes de la més alta contrabaneria: oli de la cooperativa, olives, trumfes, tomatins, i més exquisideses de temporada provinents d'un radi de pocs quilòmetres a la rodona del nostre nas. Alguns hi traficàvem: faci un litre d'oli de la Palma per un fuet de Vic. Aleshores no ho sabíem, però participàvem en l'ideal d'una agricultura de proximitat i sense intermediaris. El transport, el posàvem nosaltres.
Si hi ha cap sector en el qual la crisi no ha plogut de nou, aquest és el de la pagesia. Per això, quan l'adversitat ofega més que no és costum, surten idees imaginatives que posen en evidència pràctiques esotèriques com la de la 'intermediarietat', una espècie de gimcana econòmica consistent a fer passar un producte pels obstacles que calgui fins que un mateix enciam que valia dos rals a la mà del pagès, en valgui quinze a la lleixa del súper. Endevina qui s'hi guanyava bé el jornal amb la giragonsa. Fins ara el procediment colava als ulls del consumidor, perquè ja s'ha vist que tanta bonança distreu l'enteniment, però avui que tothom s'hi mira, sembla arribada l'hora de fer que les coses fàcils tornin a ser senzilles.
Per il·lustrar-ho una mica, tenim el cas d'un productor de fruita del capdamunt del país que proposa el padrinatge en euros d'un arbre seu, o més, en canvi de rebre'n la fruita un cinquanta per cent més barata que no per l'antic sistema d'enredar la troca. Es veu que el nostre home ha passat de malcollir per malvendre, a recollir currículums per ampliar el personal. Això de l'apadrinament té molt de joc i ja fa temps que funciona amb les vaques d'una granja garrotxina, de les quals l'afortunat protector pot obtenir els productes lactis amb un bon tant per cent de rebaix, sense química afegida i amb la garantia que els animals menen una plàcida vida remugant en prats extensos i de categoria. També en el mateix ram del peu rodó, i elevant el grau de sofisticació transaccional, hi trobem el grup de ramaders gironins que han tingut la pensada d'instal·lar expenedores de llet a doll, que escurcen el camí que separa la vaca del cafè amb llet sense passar pel tetrabric. Per la via directa, doncs, tothom hi guanya, i els beneficis van d'una mà a una altra sense perdre's en misteris de la santíssima trinitat.
Alguna cosa es belluga, a la ruralia, i cal que així sigui. Perquè, a pagès, si ja en tenien prou de dependre del temps, només els faltava estar a mans dels arbitris de cent mil intermediaris que no saben què és arromangar-se al sol de l'un cap a l'altre del calendari. Avui, gràcies a l'empenta de la nostra gent del camp, per compte propi o al sopluig de cooperatives, l'internet ja ens posa el blanc, el verd i el dolç a un clic de la cuina de casa. I espera't, que això tot just acaba de començar. A ca meua, fa uns quants mesos, ens vam fer portar unes mandarines valencianes que hi cantaven els àngels: el compromís dels llauradors era que si no ens agradaven, no ens les calia pagar. Ves si això no és fer tractes, dels de tota la vida i que entén la gent. No, si ara resultarà que, després de tant gira i que tomba, tornarem a descobrir les delícies de la sopa d'all. Feta amb alls de casa, això no ho cal dir.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015