Consell de Mallorca, les claus de la crisi

Després de les darreres eleccions autonòmiques, el Partit Socialista, Unió Mallorquina i el Bloc (conglomerat de comunistes, nacionalistes d'esquerra i independentistes d'ordre) arribaren a un acord global que deixava la presidència de les tres principals institucions polítiques (el govern, el Consell i l'Ajuntament de Palma) al PSOE, i el PP passava a l'oposició per un sol escó a cada lloc.

Immediatament després, el nou president d'UM, Miquel Nadal, desafiava l'antiga presidenta, Maria Antònia Munar, posant en qüestió els pactes que aquesta havia signat amb el PSOE. Nadal, que no és diputat, tenia dos regidors decisius a Palma, i hauria pogut ser batle amb els vots del PP. Les tensions internes convertiren UM en un partit molt precari que no podia fer cap moviment tàctic al Consell o al govern sense que li esclatàs a les mans l'acord a l'ajuntament de la capital. Però ara les coses són diferents i Munar torna a tenir el comandament absolut: pot moure peça sense que el partit se li descontroli per cap indret. I Munar ha mogut peça: tots els militants d'UM del Consell de Mallorca han abandonat el càrrec. Perilla la governabilitat de l'illa i que el trencament s'encomani a Palma i al govern autonòmic. Aquesta és la primera clau de la crisi: ara és possible, i abans no ho era.
La segona clau és l'habitual manipulació de la justícia pels polítics a l'estat espanyol. Quan el PSOE decideix empaperar mig PP, poden passar moltes coses. Pot passar, per exemple, que la gent s'ho miri amb indiferència: això no és Suècia i tots sabem que la justícia 'es un cachondeo', a més del respecte que ens ha de merèixer la pròxima sentència del Tribunal Constitucional. Pot passar, per exemple, que una senyora que era cap dels serveis jurídics del govern popular de Matas ara sigui membre del Tribunal Superior de Justícia de les Balears i no vegi amb simpatia la persecució dels seus anteriors companys de govern. Pot passar que algú decideixi que tant hi ha d'aquí a allà com d'allà a aquí, i, posats a empaperar, els del PP poden anar acompanyats d'algun soci de l'actual govern. És el problema de les purgues pensades per antics estalinistes (i sé què dic), que sabem on comencen, però no on s'acabaran. Aleshores pot passar que, vista la petició de penes un xic desproporcionades, algú es pensi que és hora d'emetre un advertiment a l'autoritat competent: que no faci llarg.

La tercera clau és la més simple: la incompetència d'alguns protagonistes. Les tensions al si del Consell de Mallorca vénen de lluny i són constants, encara que, com he dit abans, UM no les podia explicitar en desacords, però ara, justament ara, han tingut una resposta de la presidenta especialment desencertada: 'Qui no estigui a gust, ja sap què ha de fer.' Aquest desencert s'ha afegit a la deslleialtat i a la grolleria greu d'algun membre del Consell. Resulta que la principal acusació és una valoració incorrecta d'un solar venut pel Consell en l'etapa passada, i els jutges han demanat un informe als responsables actuals per a aclarir si la contractació de serveis externs perquè fessin la valoració era irregular o no. El document, que ha sortit del Consell sense ser ensenyat als afectats (companys de govern), afirma que entre els funcionaris hi havia tècnics capaços de fer aquesta tasca, però no diu que no era habitual que la fessin. També ha passat que una factura que arribà als mitjans de comunicació pròxims a l'extrema dreta i que serví als fiscals per acusar el secretari general d'UM, fou filtrada per una conselleria del PSOE. Amb amics i socis com aquests, els polítics d'UM no necessiten enemics. Per grolleria, deslleialtat, incompetència o mala fe, la ganivetada ha estat a tall de mànec. L'existència de víctimes col·laterals del foc amic del PSOE és, realment, el bessó de la crisi.

Probablement UM no provocarà un canvi de la mà del PP perquè l'aliança amb el PSOE va ser una opció molt meditada per Munar, però l'advertiment ja s'ha llançat i la vigilància serà estricta. A l'esquerra, se li ha acabat la bul·la. I també la frivolitat.

joan.mir@uib.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet