Opinió

 

<59/88>

Marta Leblanc

03.12.2008

Humphrey, il·lustre corrector d’informes

Personatges: Humphrey i Aprenent. Com que en Humphrey parla molt i escolta poc, amb un sol actor a escena n’hi ha prou.

HUMPHREY: Dictador? No, no escrigui dictador; escrigui que és el cap d’un estat predemocràtic. Venda d’armes? Ni en broma!, aquí en diem comerç per la seguretat. Analfabetisme? De mena, ha de tenir en compte que són pobles de tradició oral. Salut? De fa anys, des que els subministrem vacunes. Conillets d’Índies? No pas; recerca científica per un bé major. Pobres? Home, potser és que no són prou ambiciosos; però com que en aquest informe això no toca, desi aquest tema al calaix.

(I de sobte s’obren tots els calaixos d’una filera d’arxivadors i en surten disparats munts de papers. Els calaixos s’obren sols.)

HUMPHREY: Són plens, oi?, haurà de fer una instància per demanar-ne més. I ara, continuem. Què més tenim, negres? Sols si són presidents dels Estats Units. Negoci, on?

(Fa uns ulls com taronges.)

HUMPHREY: Ah, vol dir transgredir; només si parlem d’art. Carreteres? Bé, nosaltres en diem infrastructures viàries interurbanes. Naturalment, es fan en funció del nombre de cotxes (quatre cotxes, quatre carreteres), i del turisme, naturalment. Ha viatjat mai a un país exòtic? Endavant, més.

(Sona un telèfon que ningú no agafa.)

HUMPHREY: Rapte de persones i venda d’esclaus? Aquesta és fàcil. L’esclavitud, fa anys que l’hem abolida, si més no del nostre vocabulari, oi, estimat? Anoti: mà d’obra comercial de franc. Genocidi? També l’hem abolit; ara sols hi ha danys col·laterals deguts al fanatisme. Guerres? No hi intervenim, aconsellem. No menystingui que per emetre un judici cal perspectiva, la de la història. Li sembla infantil? Bé, a nosaltres, ens sembla ser políticament correctes. Que ens diuen cínics?

(S’enfila als arxivadors.)

HUMPHREY: Nosaltres polim el món.

(Aleshores el públic l’aplaudeix, o no.)

Editorial