Del Paral·lel a Hollywood

Llegeixo al diari: 'Portabella creu que la ciutat ha de viure un 'boom' cultural per a atraure turisme'. El regidor va pronunciar aquestes paraules, fa uns quants dies, al lloc idoni, al veritable fòrum de la nostra cultura: el Gremi de Restauració, l'Associació d’Agències de Viatges i el Gremi d’Hotelers. El candidat a l’alcaldia (quina por!) creu que, els esdeveniments culturals, els creen els empresaris. Té prou raó, per desgràcia. És com li ho han ensenyat. Però no exactament els empresaris que ell coneix. Tot és mercaderia, ja ho sé. Hi ha qui produeix cultura per interessos econòmics bastards, que difereixen dels vells, que eren de fer que la gent s’hi interessés, vendre-li el producte o, en el pitjor dels casos, ajudar l’autor. Avui, al món de la multisubvenció, hi ha empresaris culturals que treuen beneficis oficials i, curiosament, inverteixen ben poc a fer conèixer el producte. Com pot ser que, segons que sembla, no els interessi la venda? Deu ser que ja ho tenen tot cobrat abans que els autors acabin la feina? Deu ser que no esperen cobrar gaire i se’n despreocupen totalment i es llencen com boigs a produir allò 'que realment interessa la gent'? És perillós aquest món. Sobretot si són ells els qui pensen i manen. Fixeu-vos com en Josep Ramoneda, el pobre, s’assembla, cada dia més, d'una manera altament inquietant, a la M. Aurèlia Capmany. De cara, vull dir. M’inquieta el seu cutis. I la permanent. Tot i les meves preocupacions antigues, no em faltava sinó que el Gremi d’Hoteleria fos cridat pels polítics (?) com en Portabella a crear 'booms' culturals. No en tenen prou amb Ferran Adrià i Carme Ruscalleda, i aquella dentadura tan atrevida que té?

A més a més, per què un 'boom' forçat? No ens cal. Ja som a l’embrió del 'big bang'. De moment, escrivim el pròleg amb llums de neó. Quan en Pepe Montilla, l’honorable, pitgi l’interruptor, una gran traca valenciana eixordarà el món, farà la volta a la Terra a cops d’espetecs, esquitxant tots els racons del planeta amb la nostra cultura. Arrasarem! Ho sap tothom i és profecia. Hollywood, Frankfurt i Estocolm seran els escenaris de la nostra consagració internacional. M. de la Pau Janer, Aisha Miró i Joan Pera, les estrelles que enlluernaran l’escena cultural mundial. Es veu venir.

Mediapro, veient que no hi ha manera d’arribar a Hollywood ni amb el garrot vil, ha emprès una estratègia intel·ligent. La de Mahoma i la muntanya. Han trobat Woody Allen, una mica crepuscular com a estrella, tot sigui dit, però tant és, era d’oferta. L’han convençut, pagant, és clar, que vingui a Barcelona a rodar un film. L’alcalde Jordi Hereu l’ha visitat a New York s’hi ha fet la foto i l’ha obsequiat amb un milió d’euros perquè faci el film. I ell, en canvi, farà màgia i que ens visitin més turistes, i promourà els nostres grans actors, catalans de raça, com Javier Bardem i Penélope Cruz, i es banyarà amb la seva prole d’arreplegats a les nostres paradisíaques platges, que, segons que sembla, és l’única cosa que vol: bona mar i 'al rico polo helado!' I així, potser, quan els barcelonins ens haurem empatxat del personatge i del seu rodatge, n’obtindrem, en recompensa, algun regal. Vull dir, emperò, que em sembla justa, poèticament justa, la decisió del gran Woody de donar un paper al gran Joan Pera, el seu doblador habitual, però no entenc per què li dona un paper mut, sense frase. Si sols en coneixia la veu, i per això l’admirava, per què li dona una feina muda? Tant l’ha impressionat el seu físic? De fet, Joan Pera és l’únic dels nostres que pot arribar a Hollywood. Jaume Roures ho sap. En té el cul pelat, d’experiències utòpiques. Joan Pera és l’únic que pot, des d’avui i gràcies a Woody Allen i Mediapro, guanyar un Oscar per Catalunya. Però, sense frase? I què? No recordeu l’origen del cinema? Ja veig el seu nom escrit en lletres de neó. I les multituds enfervorides fotent-li calbots: 'Endavant, Pera!, no et tallis, ets el millor!'Un actor sense frase és com un país sense estat. És el nostre home. És el nostre premi.

També es diu que la Fira de Frankfurt pot ser la plataforma perquè un català/na accedeixi al Nobel de Literatura. Fins ara les opcions canòniques eren dues: Baltasar Porcel i Pere Gimferrer. Caldria una renovació, francament. Són autors pràcticament ignots literàriament. Coneix ningú gaires lectors habituals d'en Gimfy o d'en Porcy? Ha comprovat ningú que els seus llibres no siguin en blanc? Vist això, doncs, caldria fer una passa endavant. Proposo que, el seu lloc, l’ocupin M. de la Pau Janer i Aisha Miró. Per què? Perquè, coneix ningú gaires lectors habituals seus? Tampoc. Doncs, precisament, per això. És la millor cosa que ha donat de si el nostre màrqueting político-institucional femení des que algú es va esgarrifar en sentint aquells crits de 'això és una dona', dedicats a la Marta Ferrusola. Totes dues tenen molts valors. Aisha Miró va ser el Cobi del Fòrum. És la nostra interculturalitat, la filla del Ganges, 'l’altre' integrat, el nostre 'un altre món és possible'. Reconeguem-ho. I, a més, diuen que figurarà a les llistes electorals de l’astut Jordi Portabella. De la Janer, en fi, què puc dir-ne? La cosa trista és que ningú no ens digui allò que tots volem saber, realment. Si algú li ha escrit sempre les preguntes dels programes de la tele i de la ràdio a les glorioses èpoques convergents, qui li escriu els llibres amb què guanya el Planeta i els altres premis? Malgrat la sospita, símptoma inequívoc del nostre autoodi, ella és la nostra gran periodista i escriptora. Tothom se la disputa: CiU, PP... És transversal, adaptable, ambiciosa, té un deix exòtic com la Miró, i pot ser la futura consellera de Cultura de les Balears. És clar, amb tant de turisme, és evident que sols ella pot ser la consellera de Cultura. Imagineu-vos en Porcy! Tan desagradable com pot arribar a ser!... I en el futur, que l’Aisha Miró sigui la consellera de Cultura de la Generalitat. Ah que sí, Portabella? Per tant, no hi ha dubte. Totes dues, candidates al Nobel. Per decisió del Gremi de l’Hoteleria. Només ells, i el nostre guaita, en Portabella, saben el full de ruta de la cultura catalana.

Per a acabar, falta algú que encengui la metxa. El detonant final. Un esdeveniment d’impacte internacional, que doni embranzida al conjunt. Que ens ho vehiculi, que diuen els polítics. Res millor que recuperar una antiga idea municipal que mai no es va dur a terme. Ressuscitem l’immillorable Joan Clos. Per cert: sap ningú de què riu constantment? Què cony li deu fer tanta gràcia, a aquest home? Té fluixera? O potser un 'tirón' a la mandibula? Que Madrid ens el deixi una estona, fem una volta, i els el tornem. Es tractaria d’organitzar un vol oficial cap a la Guinea Equatorial per tal de restituir-hi les cendres del goril·la blanc, l’Nfumu Ngui guineà, el Floquet de Neu català. Cursis que som. A l’avió, a més d’en Clos, hi poden anar en Carod i, per empatia, en representació de la nostra cultura, Joan Pera, M. de la Pau Janer i Aisha Miró. I, per què no?, en Gimfy i en Porcy, per afegir solvència i solemnitat al conjunt. I un cop a l’Àfrica, que esclati l’escàndol. Espoli colonial.Tràfic d’espècies protegides. Conflicte internacional. Big Bang. Brutal èxit mundial. Calçotets de llauna, que deia Joan Brossa. I la pròxima vegada, a Nova York, Lou Reed es posa la barretina i no se la treu. Ho juro! Per Déu!

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet