Democràcia

Democràcia. Quin sentit té l’ús d'aquesta paraula? A l'Irac va servir per justificar una invasió militar. A la Guinea Equatorial, per encobrir la corrupció d’un dictador i les visites dels nostres polítics. A cada visita que li fan, ell promet d'avançar cap a la democràcia, i ells tornen, satisfets de la promesa –i amb unes quantes promeses més, de negocis. 'La Guinea ha fet un pas més cap a la democràcia', diuen sempre. On el veuen, el pas? No deu pas ser el de negar sistemàticament el visat a la premsa espanyola cada vegada que s'hi fan eleccions. No. Què, doncs? Que per comptes de guanyar-les per un 99%, les guanya per un 95%?

Obiang ha estat nomenat fa poc president, per torn, de la UA. Hi ha hagut moltes crítiques pel nomenament d’un dictador. La visita actual dels diputats democràtics Bono i Duran i qui s’hi apunti –si no l’anul·len al darrer moment–, serà, sens dubte, ben aprofitada per l’aparell de propaganda del règim.

No oblidem la immensa responsabilitat de les democràcies occidentals en el manteniment de les dictadures africanes. La farsa de la democràcia guineana s’aguanta en el suport internacional que rep el dictador, suport en què l’estat espanyol fa un paper important. I, és clar, per mantenir aquest suport l’estat espanyol tampoc no actua democràticament. Fa anys que va així.

Amb quina autoritat poden Bono i Duran demanar democràcia a Obiang, si el fet d'anar-hi ja és col·laborar amb ell? I més, si veiem que aquí, per poder-hi anar, han de fer malabarismes poc democràtics. És democràtic que ells, els representants electes del poble, no informin d'una manera transparent els altres grups de la Cambra i els ciutadans de les intencions del viatge? És democràtic que facin el viatge, com podria semblar, per indicació del govern? Si així fos, els màxims representants dels diputats actuen a les ordres del govern i sense l’acord amb la resta de grups? Per què no hi va Trinidad Jiménez? Potser per no entrar en contradicció amb la demanda de democràcia que ha fet en el cas egipci? La democràcia a Egipte té un sentit, i a la Guinea un altre?

D’una altra banda, amb quina autoritat poden demanar democràcia, si ho fan de fa anys, i no passa res, amb la qual cosa tothom demostra, Obiang també, que no creuen de veritat en això que li demanen.

Obiang sempre els guanya, i els humilia. L’any 2006 va fer una visita oficial a l’estat espanyol. L’oposició guineana i molts ciutadans d’aquí vam protestar. La cambra de diputats es va negar a rebre’l, en un gest que encara que fos merament simbòlic, l'honorava. Tot i amb això, mig any després, el senyor Duran, passant per damunt la voluntat de la majoria dels nostres representants, va presidir una delegació parlamentària que va visitar el dictador a casa seva. Ja aleshores van demostrar el seu respecte per les normes del joc democràtic, traint la voluntat dels demòcrates guineans, del congrés i dels ciutadans espanyols, teòricament representats per ells a les corts. Ara és la segona vegada que ho fan. L’estiu del 2009 hi van anar Moratinos i Fraga. Obiang va prometre a la premsa espanyola que els deixaria assistir, si es portaven bé, a les pròximes eleccions. No ho va fer. Van ser novament un frau. Moratinos va haver de confessar tímidament la seva decepció. I ara hi van aquests. L’espiral de viatge, promesa, engany i humiliació fa molts anys que dura, prou anys perquè, per a tots plegats, sigui una farsa.

Ja n’hi ha prou de l'ensarronada. Em refereixo, i ho subratllo, a la manera com els nostres representants ens ensarronen.

De què serveixen tantes ONG subvencionades pels mateixos estats que causen la pobresa i la submissió dels africans? Com s’explica que, després de dècades de cooperació al desenvolupament, els països pobres, en general, no hagin millorat?

On la paraula democràcia cada dia té més sentit és a internet, que ha tingut i continuarà tenint un paper clau en les revoltes, en la transmissió d’informació no filtrada ni censurada, i en la divulgació d’opinions crítiques que es basen en el rigor i en l’argumentació, o la protesta, per contrast amb les opinions molt sovint homogènies i filtrades, si no induïdes directament pels poders fàctics. Internet ha fet visible la revolta al Magrib i ha unit aspiracions de molts ciutadans: al sud, essent el suport de la revolta; al nord, posant en evidència la realitat i la complicitat hipòcrita dels dirigents occidentals. Com ja he dit més vegades, crec que no hem d’anar allà a ajudar ningú, cal oposar-se a les coses que passen aquí i lluitar-hi contra. És més, la denúncia que es fa aquí es fa instantània allà, i viceversa. És la força de la voluntat i la lògica de la majoria. Espontània, sense sistemes piramidals d’organització, burocràcia, ni torns de paraules. Era l’eina que faltava als vells anarquistes del segle passat. Potser es van avançar al seu temps.

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

No oblidem la immensa responsabilitat de les democràcies occidentals en el manteniment de les dictadures africanes.

De què serveixen tantes ONG subvencionades pels mateixos estats que causen la pobresa i la submissió dels africans?