Opinió

 

<42/88>

Marta Rojals

24.06.2013

'Recuerdo' d'Espanya

Any 2013. Milers d'estrangers es preparen per anar de vacances a Catalunya, i el 'Movimiento cívico de España y catalanes/Moviment cívic d'Espanya i catalans' (en endavant 'Movimiento/Moviment') presenta un tríptic de benvinguda a aquest 'bell raconet d'Espanya' amb 'precioses platges, paisatges, parcs temàtics, tot tipus de festes i exposicions. Espanya és el segon país del món amb més reserves naturals'. No, això últim no se'ns ha escapat d'un copia-enganxa; és que tota la informació del fullet va així: Catalunya tal-tal, PERQUÈ ESPANYA PASQUAL.


Vegem-ne un altre fragment, procurant que no ens vingui al cap la sintonia del NoDo: 'Els catalans tenim la sort de pertànyer a una gran nació que és Espanya' –ai, hem dit Espanya?, doncs res, continuarem parlant d'Espanya:–, 'suma meravellosa de moltes coses, que li proporciona una gran i atractiva diversitat'. Un altre tastet?: 'Els catalans apostem per allò que ens uneix amb la resta d'Espanya' –ui, ha tornat a sortir Espanya?, doncs no tallarem pas el fil:– 'amb les seves riqueses lingüístiques, literàries, artístiques, mediambientals i de tota índole'. El títol de tot plegat és diàfan: 'Benvinguts a Catalunya, una meravellosa comunitat d'Espanya'.


Val a dir que els integrants del Movimiento/Moviment es presenten com a 'espanyols i catalans que aposten per l'Espanya de sempre'. Em vinc a referir que no parlaríem pas de l'últim crit en 'moviments'. Ep, i un respecte per qui encara vol apostar per 'l'Espanya de sempre', eh?, que a l'Eurovegas d'Alcorcón ja els deuen esperar amb candeletes. Fet el preàmbul, no negarem que els nostres amics es belluguen per una noble intenció: quan el turista que viatgi per aquest 'bell raconet' topi amb les 'coses' que fan la 'suma meravellosa', com ara rètols en idioma vernacle o estelades als balcons, que no s'alarmi pas: són les 'riqueses de tota índole' que té Espanya en la seua 'gran i atractiva diversitat'. Ja els hem avisats.


Si no fos perquè ja ens n'anem, tota aquesta retòrica resultaria entranyable. Fa un parell d'anys, una servidora probablement hauria fet servir aquest article per convidar el Movimiento/Moviment a fer una altra tirada de tríptics per als seus compatriotes de la Meseta, no fos cas que els catalans haguéssim badat i que, si no se'ns havia fet la propaganda com al pernil de Jabugo, o si la nostra llengua no havia obtingut la simpatia de l'idioma andalús, només era perquè encara no els havia arribat la informació de la 'riquesa de tota índole' i de la 'gran i atractiva diversitat'. Però se'ns ha fet tard i si no hem aconseguit llicenciar-nos en pedagogia 'cum laude' només és perquè hem donat per perduda aquesta última assignatura.


Semillicenciats com hem acabat, ara ja sabem que quan Espanya no té més remei que reconèixer la seua diversitat davant el visitant, de fet el convida a considerar-nos, els diversos i la nostra diversitat, com allò que li agradaria que fóssim: aquell plat record de Palamós fet de petxines que és preeeciós, sí, però que no serveix ni per a fer de plat ni per a ser menjat. O com aquella espasa de Toledo en miniatura, amb tots els detallets, eh?, però que només serveix per a enfilar les olives del vermut. Un típic 'recuerdo de España', vaja. Que bonica que seria aquesta 'riqueza' i aquesta 'diversidad' si no emprenyés, quieteta i dissecada a l'aparador del bufet. Bona sort, amics, amb els vostres somnis.

Editorial