Opinió
-
Mira mama: sense PSC!
Andreu Barnils
11.11.2012
-
El fil roig, la unitat popular
Xavier Montanyà
08.11.2012
-
L'amenaça fantasma
Marta Rojals
05.11.2012
-
La revolta dels xarnegos (i II)
Andreu Barnils
04.11.2012
-
Més trist és demanar
Marta Rojals
29.10.2012
-
La revolta dels xarnegos
Andreu Barnils
28.10.2012
-
La venjança
Marta Rojals
22.10.2012
-
Mira mama: sense bancs!
Andreu Barnils
21.10.2012
-
Minut i resultat
Marta Rojals
15.10.2012
-
Mama, por
Marta Rojals
08.10.2012
-
‘Es ven’
Marta Rojals
01.10.2012
-
Òptica i optometria
Marta Rojals
24.09.2012
-
‘Suficie qué é?’
Marta Rojals
17.09.2012
Andreu Barnils
12.05.2013
La història d'Occupy Wall Street explicada des de dins
El darrer llibre de David Graeber es titula The Democracy Project i explica des de dins la història d'Occupy Wall Street. El senyor Graeber va ser un dels activistes que va ocupar el Zuccotti Park el 17 de setembre del 2011. Tenia, aleshores, 50 anys d'edat. Graeber, doctor en Antropologia, ex-professor a la Universitat de Yale i actualment a la Universitat de Londres és un professor reputat acadèmicament, sobretot després d'escriure l'il.luminador The Debt, llibre que et fa veure els diners amb una mirada que ja no et deixa mai. Que Graeber sigui un scholar, però, no evita que l'home faci com la cançó: baixa al carrer i participa. La seva no és una gàbia de vidre en una torre d'ivori. Diu Graeber que la primera vegada que va baixar al carrer tenia uns 40 anys quan va participar en els moviments antiglobalització dels anys 2000, els de Seattle i el Global Justice Movement. Deu anys més tard, ens el trobem a Occupy Wall Street:
'Vam decidir que el que volíem aconseguir, en el fons, era una cosa semblant a la que ja s'havia aconseguit a Atenes, Barcelona i Madrid, on milers de ciutadans normals i corrents, la majoria verges políticament, havien decidit ocupar places públiques en protesta contra la totalitat de la classe dirigent dels seus països.' En el llibre es descriuen grans escenes viscudes i es fan sentits perfils d'altres activistes, com la Begonia i el Luis, indignados de Madrid que són coautors, amb el propi Graeber i un tal Chris del famós eslògan 'We are the 99%'. Vivim les assemblees al costat de la novaiorquesa Marisa Holmes, el curiosíssim reverend Billy o 'Willie Osterwail, que havia viscut un temps d'okupa a Barcelona, i que ens va ajudar al principi'.
En aquesta història d'Occupy Wall Street la paraula Barcelona apareix fins a cinc vegades, tot i que de passada. El sindicat anarquista CNT hi surt dos cops i l'Escola Moderna, un. Em demano si en una història del Wall Street capitalista, i no dels rebels, hi apareixerà cinc vegades la paraula Barcelona, dos cops la paraula 'la Caixa' i una vegada la paraula ESADE. En fi, per reblar el clau, en la crítica sobre el llibre de Graeber publicada aquesta setmana al New Yorker, titulada 'Paint Bombs', hi llegim això: 'Pels anarquistes, els precursors històrics més importants són tan fugaços que gairebé són inexistents: l'any 1871 la comuna de París va durar amb prou feines dos mesos; el 1936 els anarquistes van dominar Catalunya gairebé un any just després de la revolució espanyola (...) Tant Graeber com James Scott, autor de 'Two Cheers for anarchism' estan més que disposats a demostrar que la pràctica de l'anarquisme va més enllà de París i Catalunya; i afirmen que és molt més habitual del que ens diuen'.
A través de Graeber, doncs, aprens que al Sud de l'Àsia, a Madagascar, o el Zuccotti Park d'Estats Units són llocs on també s'ha evitat l'autoritat. No tot és París i Catalunya. L'home aprofita el llibre per teoritzar amb ganes sobre les diferències entre l'anarquisme, tradició on se situa, i el marxisme. S'aprèn, per exemple, que als Estats Units la tradició marxista hauria dominat durant l'època de Seattle i en canvi la tradició àcrata va imposar-se a Ocuppy Wall Street. Durant el llibre redefineix el concepte de democràcia que dóna nom al títol i aprofundeix el concepte d'horizontalisme, la pràctica de presa de decisions sense jerarquies. Ell n'és un gran partidari. Pel mig, se'l veu a ell mateix, tot un senyor professor, llençant bombes de pintura a aparadors de Londres, parlant amb uns anti-avalots a Nova York. Mentrestant es pregunta com actualitzar les pràctiques de Gandhi.
Com sempre, això sí, Graeber et porta a racons inesperats, preciosos, sorprenentment bonics. Per exemple, per Graeber un exemple de presa de decisió col·lectiva que tots tenim al cap, sense saber-ho, són els vaixells pirata. Es veu que també allà les decisions es prenien entre tots i de manera horitzontal, sense jerarquies. Això és el que va passar a la Plaça Catalunya de Barcelona. O al Zuccotti Park de Nova York. En el cas dels pirates es reunien tots a coberta en assemblea oberta. I, entre tots, decidien el següent pas.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015