Opinió
-
Mira mama: sense PSC!
Andreu Barnils
11.11.2012
-
El fil roig, la unitat popular
Xavier Montanyà
08.11.2012
-
L'amenaça fantasma
Marta Rojals
05.11.2012
-
La revolta dels xarnegos (i II)
Andreu Barnils
04.11.2012
-
Més trist és demanar
Marta Rojals
29.10.2012
-
La revolta dels xarnegos
Andreu Barnils
28.10.2012
-
La venjança
Marta Rojals
22.10.2012
-
Mira mama: sense bancs!
Andreu Barnils
21.10.2012
-
Minut i resultat
Marta Rojals
15.10.2012
-
Mama, por
Marta Rojals
08.10.2012
-
‘Es ven’
Marta Rojals
01.10.2012
-
Òptica i optometria
Marta Rojals
24.09.2012
-
‘Suficie qué é?’
Marta Rojals
17.09.2012
Jordi Borda
11.02.2007
Mala bava
El gran èxit de la caverna global es basa a reduir-ho tot a missatges simples i directes que expliquin la realitat. Mori la molesta complexitat dels problemes! Si, això, ho combinem amb un estat com l’espanyol, que conserva vestigis organitzats del franquisme en estructures clau com el poder judicial o AENA. I hi afegim que en aquest país no tenim (encara) un espai mediàtic propi, capaç de resistir les envestides externes desacomplexadament, el resultat és que es produeixen situacions grotesques. Com ara, que Oleguer Presas sembli aquests dies l’enemic públic número u per la manipulació interessada d’un article sobre l’estat de dret i la independència del poder judicial.
Som un país estrany en què, en un mateix acte públic, el vice-president del govern expressa el respecte a les paraules d’Oleguer i a la seva llibertat d’expressió, i el president del seu club el reprèn per la seva 'equivocació'. La junta directiva del Barça ha estat valenta en qüestions nacionals i socials, però ara s’ha arrugat sota la pressió mediàtica exterior i potser d’algun patrocinador espantadís. Oficialment, el malestar és motivat perquè Oleguer va parlar del contingut de l’article en una conferència de premsa a les instal·lacions del club. Però ningú no ha dit res quan Eto’o ha fet igual en la seva lluita contra el racisme, o quan Thuram ha intervingut en el dia a dia polític francès, en polèmica latent amb Nicolas Sarkozy. Estic convençut que el públic del Camp Nou corregirà avui mateix l’actitud dels seus dirigents.
Vivim en una societat estranya, en què escriptors, músics i artistes afegeixen un punt de 'glamour' a la seva figura quan es comprometen políticament, en què es riuen les gràcies de qualsevol personatge de la premsa rosa que opini sense criteri de qüestions importants, i en què els futbolistes són represos quan reflexionen en veu alta més enllà del futbol.
Potser la cosa que demostra això que ha passat aquests dies és que ens prenem les coses de bona fe. I que ens falta un punt de mala bava.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015