Els tres grans objectius del nou secretariat de l'ANC

Els setanta-cinc nous membres del secretariat de l'ANC es reuniran dissabte per escollir els càrrecs principals de l'entitat —president, vice-president, secretari i tresorer— i per posar fil a l'agulla d'una feina intensa i decisiva d'ara fins al 27 de setembre. La responsabilitat dels nous —o renovats— dirigents de l'entitat que ha fet de motor cívic del moviment independentista és molt gran. Com també és gran l'honor de pilotar l'ANC en un moment històric com l'actual.

Fins ara l'entitat ha funcionat molt millor que hom no podia esperar tenint en compte les experiències precedents d'entitats transversals en el camp independentista. Ja sabeu què es deia: quatre independentistes, cinc organitzacions. L'ANC ha passat els seus tres anys de vida pública sense escissions ni fractures que no es poguessin corregir. I en canvi, ha estat capaç de convocar —sempre amb el suport i la implicació inestimable d'Òmnium— les mobilitzacions polítiques més importants de la història d'Europa.

Per tant, l'herència que reben els nous dirigents de l'Assemblea és un tresor preuat que no pot ser malbaratat. Els setanta-cinc nous dirigents hereten una entitat que des del 9-N no ha pas travessat els millors moments. La divisió oberta en el sobiranisme arran de les propostes de fórmula electoral del president Artur Mas i d'Oriol Junqueras va crear una discòrdia insalvable en els òrgans de direcció de l'ANC. El procés de relleu de Carme Forcadell i la resta de dirigents més coneguts ha arribat quan ja era impossible de fer cap reunió sense baralles entre sectors. En aquest sentit, és un relleu oportú.

És per això que l'objectiu principal i urgent dels setanta-cinc serà fer net de males pràctiques i recuperar el sentit de la transversalitat que va portar a la fundació de l'entitat. Una manera de fer-ho serà escollint una presidència i un pom de dalt que no respongui a consignes d'un sector o altre i que sigui capaç i tingui la voluntat de recosir l'entitat. Per això la reunió de demà passat serà tan important. Crec que qui dirigeixi l'entitat central de l'independentisme aquests mesos que vénen ha de reunir quatre virtuts: capacitat de sacrifici, fermesa patriòtica, llibertat política i compromís de treball en equip.

A més, els setanta-cinc membres del secretariat —juntament amb les desenes de coordinadors territorials i tots els socis implicats— hauran de saber fer una cosa molt difícil una vegada passades les eleccions municipals: continuar treballant plegats i sense treva encara que al seu voltant hi convisquin les disputes partidistes i els interessos particulars del president Mas i la candidatura que presenti, Junqueras i la gent d'ERC, i el món de la CUP. Si s'hagués fet una llista unitària, els milers d'activistes de l'ANC s'haurien pogut posar al servei de la campanya transversal. Però diuen que aquesta qüestió és tancada i aquesta màquina poderosa que hauria pogut convertir una campanya com les de sempre en una campanya excepcional s'haurà de limitar a fer actes aïllats de suport a les candidatures separades que assumeixin el full de ruta pactat. Com passa ara en aquesta campanya d'eleccions municipals. No serà fàcil de mantenir l'equidistància i la neutralitat sense afluixar la intensitat, però caldrà intentar-ho.

Finalment, el tercer gran desafiament dels setanta-cinc generosos dirigents que es reuniran demà passat arribarà l'endemà mateix de les eleccions plebiscitàries. Guanyar les eleccions serà un pas decisiu sense el qual tot restaria aturat. Però un cop guanyades les eleccions caldrà guanyar la independència. I això és tan difícil o més. Qui es pensi que la mobilització cívica s'acabarà el 27-S i que a partir d'aleshores tot quedarà en mans del parlament i el govern, s'equivoca de mig a mig. Per als passos institucionals que s'hauran de fer, caldrà una mobilització social constant i un compromís de la societat com encara no hem vist. Amb un estat completament en contra i disposat a la guerra bruta per a frenar la independència, la independència no serà una passejada primaveral al costat del riu. Caldrà assumir sacrificis temporals i caldrà plantar-se en moltes ocasions. L'ANC tindrà un paper fonamental per a aconseguir-ho.

Aprofito l'avinentesa per felicitar els setanta-cinc activistes que han estat escollits per formar part de la direcció d'una entitat que ja té un lloc a la nostra història. I a la vegada que els felicito, els encoratjo a mantenir-se ferms contra els intents d'instrumentalització dels partits, a pensar en llibertat i prendre les decisions amb intel·ligència i sentit comú, i a treballar com si cada dia fos l'últim dia. I als qui us toca deixar la direcció després de tres anys esplèndids —Carme i companyia—, vull agrair-vos la feina i l'exemple. Si us plau, els qui marxeu i els qui entreu continueu somrient i fent somriure un poble que es mereix abandonar per sempre més la presó on el van recloure fa molts anys.

perecardus@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El procés de relleu de Carme Forcadell i la resta de dirigents més coneguts ha arribat quan ja era impossible de fer cap reunió sense baralles entre sectors.

L'objectiu principal i urgent dels setanta-cinc serà fer net de males pràctiques i recuperar el sentit de la transversalitat.