El franquisme que no se n'ha anat mai

Dimecres va ser el Dia Internacional dels Drets Humans i des de les altes instàncies es va commemorar amb els comunicats habituals. Fins i tot ho van utilitzar per recordar-nos les vulneracions d'aquests drets en algunes altres parts del món. Però sempre passant per alt les de casa. Quina gràcia. Com comentàvem amb Gemma Serra i Roc Casagran a Ràdio Terra, sembla que això dels drets humans s'haja convertit en un nom bonic en què tothom està d'acord. Però cal recordar que fan referència als drets inalienables a la condició humana que es vulneren salvatgement cada dia a tot el món. També a l'estat espanyol.

Drets fonamentals com el del treball, l'habitatge, i tants altres són violats pel sistema que ens regeix. I, per si no fóra prou greu, ahir al congrés espanyol es va aprovar una llei especial per a criminalitzar, detenir i multar la gent que ix al carrer a defensar-los. Llei de seguretat ciutadana, en diuen cínicament. Sembla que els faça por que la gent haja perdut la por. I volen contraatacar amb més por. És el franquisme que no se n'ha anat mai. I els seus hereus es parapeten en lleis basades en les dels anys cinquanta. Avui, els 'pertubadores del orden público' són el veí del cinquè abocat a la desocupació crònica, la família del bloc de davant que no pot pagar la llum, el cunyat estafat pels bancs, la mare acomiadada en un ERO, l'estudiant que ja prepara les maletes per anar-se'n a fora o l'àvia desnonada per haver avalat els seus fills. Vaja, la gent que protesta i actua i que cada vegada és més conscient que solament apuntant a l'arrel del problema s'acabarà el drama social actual. I això, com dic, els espanta.

I encara més. A l'estat espanyol, no tan sols es creen lleis per a perseguir l'activisme en defensa del drets humans. Sinó que s'empara l'extrema dreta que els ataca violentament. Recordem la quantitat d'agressions feixistes i els crims d'odi que queden impunes. Recordem què hem hagut de suportar al País Valencià. Recordem les amenaces i l'apologia del feixisme que ens envolten quotidianament. Recordem els partits obertament xenòfobs que són legals. Recordem el racisme institucionalitzat. L'estat actuarà contra tot això? No. De fet, no s'han estat de res a l'hora d'excloure de la llei mordassa l'exhibició de símbols franquistes. És molt més important perseguir el veïnat que planta cara per aturar un desnonament. Quina vergonya.

xavisarria@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Els fa por que la gent haja perdut la por. I la llei mordassa és el seu contraatac.