Escòcia i Arenys (o democràcia i...)

Si llegiu aquesta pàgina de la BBC (la televisió i la web públiques del govern britànic), hi trobareu un qüestionari amb preguntes sobre la proposta d'un referèndum d'independència d'Escòcia, que ahir va presentar el primer ministre d'aquell país. La resposta de la pregunta 'Demanaran als electors si volen la independència?' fa: la cosa no és tan senzilla, perquè Escòcia no pot proclamar unilateralment la independència, ans caldrà una negociació; però, i això és molt important!, si els votants demanen la independència, al govern britànic, li serà impossible de dir que no hi tenen dret.

Quina diferència aquesta actitud respectuosa de la voluntat popular amb la xarlotada que organitza el govern espanyol contra un simple intent de consulta no oficial preparat a Arenys de Munt. Quina diferència de viure a Espanya o de viure a la Gran Bretanya i quin nivell tan diferent de qualitat democràtica que demostren uns i altres.

La resposta britànica és civilitzada i dialogant. Nega a Escòcia el dret de declarar-se independent tota sola, però assegura que, en cas de guanyar els independentistes, el govern britànic no pot oposar-se a la voluntat del poble escocès. I de cap manera, i aquest és un detall ben significatiu, no se li acut de qüestionar que els escocesos, democràticament, puguen decidir. Ni se li acut d'amenaçar de prohibir el referèndum o res semblant. Fóra inversemblant. Perquè no hi ha res, en una democràcia, superior al vot dels ciutadans.

Hi ha qui dirà que durant dècades la tan democràtica Gran Bretanya ha sotmès Irlanda i ha menat una guerra bruta terrible contra els republicans. És cert. Però no podem ignorar que hi havia una guerra. I en tot cas i continuant les comparacions, també ací la diferència és notable entre la Gran Bretanya i Espanya. Mentre la guerra va durar, la batalla fou implacable. Però quan va obrir-se una escletxa de pau, a Irlanda s'ha aconseguit, i a Euskadi no. La pau és cosa de dos i és cert que al País Basc ETA no l'ha afavorida gens. Però a Irlanda els britànics van acceptar condicions que ací no es poden ni proposar. Per exemple, encara és hora que l'IRA s'hagi de desarmar i la Gran Bretanya no n'ha fet una condició innegociable. Per exemple, el govern de la República d'Irlanda té competències consentides per la Gran Bretanya també al nord de l'illa. Per exemple, els britànics han reconegut que seran els irlandesos del nord, i solament ells, que decidiran quina relació volen tenir amb la Gran Bretanya, si és que n'hi volen tenir cap.

La casualitat ha volgut que, el mateix dia i en dues zones de la Unió Europea, es posassin sobre la taula qüestions semblants, i els governs implicats hi han donat respostes ben diferents. En l'un cas, a la Gran Bretanya, una de radicalment democràtica. A Espanya, una de totalment contrària. Expliquem-ho. Expliquem-ho pertot i ben arreu.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet