Atemorir, desmoralitzar, dividir, fustigar, enganyar i seduir

Som a la sala del comandament suprem de l'estat espanyol. S'ha convocat una reunió de màxim nivell. Falten nou mesos per al referèndum d'independència d'una província rebel. La situació és alarmant: el CIS ha fet unes enquestes específiques sobre la intenció de vot i el resultat revela que no era cert que el 'procés' fos una dèria del president Mas --ostatge de l'independentista Junqueras--, perquè la majoria del sí-sí és cada vegada més àmplia i més estable. L'alliçonament a les escoles i a TV3 ha funcionat. Els catalans han estat adoctrinats i ara cal trobar una estratègia per a evitar el que sembla inevitable.

Com dèiem, la reunió ha estat convocada al més alt nivell. Hi ha el president del govern espanyol, el cap de l'Estat Major de les forces armades, el president del Tribunal Constitucional, el president del Consell General del Poder Judicial, els presidents del Santander i el BBVA, el president de la CEOE, els ministres d'Interior, Defensa, Cultura i Hisenda, el fiscal general de l'estat, els ex-presidents González, Aznar i Zapatero, el president del Consell d'Estat, el cap de l'oposició, i José Bono i Juan Carlos Rodríguez Ibarra en qualitat d'assessors. També s'havia convocat el rei Juan Carlos, que s'ha excusat perquè havia de passar per cal mecànic, i Alfonso Guerra, que és a l'Aki a comprar un ribot nou.

Com que cal anar per feina i l'objectiu és que s'entengui tot, no és Rajoy qui exposa la situació, sinó el seu cap de gabinet. En una pantalla de plasma, va projectant els gràfics amb els resultats de l'enquesta. L'home de Rajoy fa les mateixes trampes que Cuní a 8TV (vegeu aquest article), però els resultats no deixen de ser alarmants per a qui els vol entendre. Els assistents, com més va més bocabadats, comencen a posar-se nerviosos. Els culs comencen a bellugar-se a les còmodes butaques de la luxosa sala de control. Conscients de l'impacte que podia tenir l'exposició de l'estudi demoscòpic, el govern ha decidit de no servir cafès. Els divuit homes --sí, tot són homes-- que seuen a la taula comencen a perdre la paciència.

Quan han passat deu minuts d'explicació, Rodríguez Ibarra, el més desenfrenat de tots, etziba: 'Noi, ja n'hi ha prou, no? Què carat ens interessa a nosaltres què pensi la gent?' I el president del Santander s'hi afegeix: 'Sí, si us plau, ja ens ha quedat clar. Podem passar al següent punt? No tinc tot el dia.' L'home de Rajoy es mira el president, però s'adona que està distret, i tira pel dret: 'D'acord, deixem les dades i passem al pla d'acció per a aquests nou mesos.' Prem el botonet del comandament a distància que té a la mà i a la pantalla hi apareix això:

«PLA D'ACTUACIÓ

Consideració prèvia: en el context europeu, és pràcticament impossible d'evitar una votació pacífica encara que no sigui prevista a la constitució. El cas d'Escòcia no ens deixa marge per a cap actuació contundent que pugui impedir un referèndum.

Objectiu: capgirar la intenció de vot actual i restablir la majoria contrària a la independència.

Temps: nou mesos.

Raó principal: si perdem l'aportació econòmica dels catalans, l'estat espanyol esdevé completament inviable amb els nivells de despesa actuals. Anirem a parar a la cua dels països europeus en termes de riquesa.

Línies d'actuació:

—Atemorir. Cal insistir en aquesta estratègia. Entre un 10% dels favorables a la independència i un 15% dels que 'no es pronuncien' es faran enrere si veuen que van mal dades. Els espanta el 'xoc de trens'. No els agrada la incertesa. Continuarem fent declaracions alarmants, brandarem l'espantall de l'exèrcit i repetirem fins a perdre l'alè això de la fractura social.

—Desmoralitzar. Hi ha un percentatge petit, per bé que significatiu, dels catalans que voldria la independència, però pensa que és impossible. No podem deixar d'insistir en aquesta línia. La constitució no ho permet. La comunitat internacional no ho vol de cap manera perquè la independència de Catalunya obriria lluites internes d'uns altres estats que ja eren controlades. Etc.

—Dividir. Un dels millors remeis contra la independència és crear divisions entre els partits compromesos en la consulta del 9 de novembre. El camí més ràpid de la divisió és sembrar desconfiança. La prioritat són les informacions que facin desconfiar del govern i del president Mas. Cal fer surar tant com es pugui el debat entre dretes i esquerres a Catalunya. La transversalitat és l'element més perillós del 'procés'.

—Fustigar. Per inevitable que sigui el referèndum, tampoc no ho volem fer fàcil. Cal encarir tant com puguem el cost del 'procés' per als catalans. Especialment, per al govern i el president Mas. Caldrà activar amb força la via judicial tan bon punt es formalitzi qualsevol pas en seu parlamentària o en resolució institucional. No ho podrem evitar, però ho pagaran car. Sembla que Mas no es farà enrere, però com més sol faci el camí, millor. Tinguem en compte que molts catalans es deixen impressionar pel poder perquè mai no n'han tingut de veritat.

—Enganyar. Encara que fins ara no hagi funcionat gaire, bona part de l'èxit d'aquest pla estratègic està a fer creure que l'entesa és possible i que la tercera via és oberta. Reforma de la constitució, millora del sistema de finançament autonòmic, protecció del català i les competències en educació, reforma del senat, etc. Ara mateix tan sols un 8% s'ha deixat enganyar, però pensem que aquest percentatge és el que té més potencial de creixement. Hem de fer-ho creïble.

—Seduir. Hi ha un grup gens negligible de catalans que no es creuen ni es creuran els cants de sirena de la 'tercera via'. Però, per qüestions ideològiques de fons, s'estoven amb els espanyols misericordiosos. Necessitem antisistema, artistes, intel·lectuals i gent d'aquesta que diguin als catalans que els estimem molt, que tot plegat és un problema de mala comunicació, que cal viatjar més a Catalunya, i que tenen tot el dret de decidir el seu futur. També cal que els diguin que el problema és amb l'estat espanyol --les elits extractives, els d'aquesta taula--, però que el poble els estima i els respecta molt. Això no els farà canviar d'opinió, però a mesura que ho vagin repetint i es desfacin en 'agraïments i reverències' ens ajudaran a enganyar els que s'estimarien més una tercera via que és possible.»

perecardus@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Som a la sala del comandament suprem de l’estat espanyol. S’ha convocat una reunió de màxim nivell.