Guinea, el cinisme del mal

Demà, ex-dia de la raça, farà quaranta-cinc anys de la independència de l'ex-colònia espanyola de Guinea Equatorial. D'aleshores ençà, el país viu segrestat per una elit corrupta. Cada dia que passa hi ha més tensió.

Segons l'ONU, avui Guinea té un PIB per cap de 32.026 dòlars. El més alt d'Àfrica i un dels més alts del món. Per contra, ocupa el lloc 136 de 187 països en l'índex de desenvolupament humà. L'abisme més gran entre la riquesa teòrica i la pobresa real. I pràcticament no se'n parla. Sembla que el silenci informatiu que hi ha sobre l'ex-colònia és directament proporcional a la multiplicació de la riquesa dels Obiang i el cinisme còmplice dels governs amb que es relaciona. Per exemple, quins interessos personals, empresarials o de partit, podria haver-hi darrere els viatges a Guinea de Laborda, Moratinos, de Arístegui, Bono o Duran i Lleida? Quan visiten Obiang solen declarar que Guinea avança, pas a pas, cap a la democràcia. La realitat, però, és als antípodes. És una dictadura infame i la situació empitjora, constantment.

Quin és avui l'estat de la qüestió? Aquests dies, tot de grups de la societat civil guineana fan arribar informes al Consell de Drets Humans de l'Alt Comissionat de Nacions Unides, a Ginebra, per a l'examen periòdic universal. He tingut accés als més destacats: EGJustice, CPDS, HRW i més organitzacions de l'interior. Documentació actualitzada i fidedigna. És alarmant. Obiang, impertèrrit, ha fet cas omís de les recomanacions de les Nacions Unides que va acceptar fa tres anys, transgredint, a la vegada, la major part dels tractats internacionals que ha signat. Human Rights Watch ho diu clar: 'Al març del 2010, un dels activistes de drets humans guineans que es van arriscar a viatjar a Ginebra per participar en el procés, va afirmar davant el Consell: "No ens podem permetre el luxe de deixar que aquestes recomanacions esdevinguin un decorat pels aparadors del govern de Guinea Equatorial." I ha passat això, malauradament.'

Segons l'FMI, l'any 2011 les despeses en salut i educació eren un 2% i un 1%, respectivament. Salut, educació, provisió d'aigua corrent i clavegueram continuen sota mínims, en contrast amb les multimilionàries inversions per a fer noves ciutats en selves remotes, luxosos 'resorts' i més infrastructures per a les elits. Hi ha un projecte de 77 milions de dòlars per a construir una casa per als convidats presidencials.

El març del 2011, per ampliar encara més els seus poders ja omnipotents, Obiang va fer una reforma de la constitució. Es va aprovar en referèndum, segons ell, per un 97,7% del vot. Obiang, família i associats són investigats a França, Espanya i els EUA per delictes econòmics a gran escala. El seu fill Teodorín, perseguit per la justícia internacional, ha estat nomenat segon vice-president del govern, amb vista a preparar el seu futur ascens a la presidència. Alguns socis dels negocis familiars, nacionals o internacionals han estat detinguts i empresonats, presumiblement per a impedir-ne el testimoniatge judicial. Els ciutadans estrangers, sota l'acusació d'anar indocumentats, sovint són víctimes d'abusos policíacs, multes, robatoris, pallisses i reclusió en condicions infrahumanes.

Al maig hi va haver eleccions, que Obiang assegura haver guanyat. Hi va haver molta tensió i detencions. Policia, militars i carros de combat van sortir al carrer. Els resultats no tenen gens de credibilitat. Com sempre, no es permet l'observació internacional efectiva, el cens és inaccessible, la junta electoral segueix consignes governamentals i es promou el 'vot patriòtic', és a dir, mostrar la papereta en públic. El qui no ho fa és acusat de votar l'oposició. Des de llavors, s'ha blocat l'accés a les webs de l'oposició, Facebook, Twitter i a diversos diaris internacionals. Algunes connexions es redirigeixen, automàticament, a la web del govern. Els  periodistes crítics són amenaçats i detinguts.

Les organitzacions de drets humans no poden registrar-se ni operar al país. Els qui ho fan a títol personal treballen sota amenaces constants. Sovint són víctimes de detencions i empresonament, amb càrrecs rocambolescos. La tortura hi és habitual. S'han prohibit i reprimit manifestacions pacífiques, abans de l'estiu. Clara Nsegue Eyí, 'Lola', una de les organitzadores, malalta de càncer, està empresonada sense càrrecs, des de fa quatre mesos. És un cas, entre més, de veritables segrestos polítics. Fa uns quants dies, l'opositor Weja Chicampo, líder del Moviment per l'Autodeterminació de l'Illa de Bioko (MAIB), va ser retingut a l'aeroport, expulsat 'manu militari', i reenviat a Madrid.

Dit això, és molt sospitosa la tendència a l'optimisme que tenen els nostres polítics, sobre el dictador, segons ells cada dia més 'democratitzat'. Avui continua essent rigorosament certa la conclusió de l'any 2002, de l'antic relator especial en drets humans de l'ONU, Gustavo Gallón Giraldo: 'El poble de Guinea Equatorial continua reben impunement les greus envestides del règim que el governa. No es pot parlar d'estat de dret si tots els poders són concentrats en una sola persona, que decideix per totes les altres i sense gens de por de la comunitat internacional: el senyor Obiang.'

xavier.montanya@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

És molt sospitosa la tendència a l'optimisme que tenen els nostres polítics, sobre el dictador, segons ells cada dia més democratitzat.