Opinió

 

<38/88>

Andreu Barnils

06.10.2013

Miquel Roca i Junyent, l'home assenyat

Un dels processos polítics més sanguinolents que hem viscut darrerament ha estat la transició espanyola. Contra la propaganda oficial, que ens el van vendre pacífic, net, i ordenat, les xifres indiquen el contrari. Ho apuntava, fa anys, un magnífic reportatge del 30 minuts, Víctimes de la Transició. Entre 1975 i 1977 va haver-hi 60 morts. Recentment s'ha editat un llibre que va més enllà i estudia el període de 1975 fins a 1982. Aleshores la xifra s'eleva fins a ...700 morts. Ho vaig llegir fa poc en un article de l'historiador J.B.Culla al diari Ara. L'obra es titula 'Le mythe de la transition pacifique. Violence et politique en Espagne (1975-1982)' Un dels grans defensors de la 'modèlica' transició espanyola és l'advocat i polític Miquel Roca i Junyent, pare de la constitució. Encara avui en parla amb orgull. Que en el seu moment hi participés, mira, sempre podrà dir que, dels morts, ell no en sabia res. Que hores d'ara i, amb les xifres de cadàvers ja sabudes, encara el defensi, doncs a mi em provoca calfreds. Jo tenia entès, senyor advocat, que la transició havia de servir per superar el franquisme, no per allargar-lo.


Juan Carlos I, rei dels espanyols, ha viscut fins fa poc sense problemes. Tot anava bé fins el cas Nóos. La corrupció a palau ha esberlat el quadre que ens havien venut del monarca. Abans, però, uns quants ja vam descobrir que el rei anava nu a través de l'excel·lent llibre 'Un rei cop per cop', escrit pel col·lectiu Patrícia Sverlo. Allà s'explicaven els detalls de com el rei va matar el seu germà (no queda clar si expressament o per accident), per exemple, i s'hi apunta l'existència d'una filla bastarda a Estats Units. L'heraldista Armand de Fluvià, ex assessor de la casa reial, apunta altres fonts que afirmen que els fills bastards poden ser dos, i mallorquins. És justament en el llibre 'Un Rei cop per cop' on jo vaig llegir per primera vegada la teoria que mica en mica s'ha anat obrint pas: el rei 'va facilitar' el cop d'estat del 23-F. Després també ho va afirmar Javier Cercas al llibre 'Anatomía de un instante'. Quan el govern alemany va desclassificar els papers de la seva ambaixada a Madrid es van saber les paraules que el rei va dir a l'ambaixador alemany: 'Els caps [del cop d'estat] només volien el que tots desitjàvem'. Doncs quan el rei aquest va veure com la seva filla Cristina es veia implicada en el cas de corrupció Nóos l'home va optar per un advocat català per defensar-la: Miquel Roca i Junyent. 


Des de fa uns dies els catalans i els valencians hem descobert, amb autèntic terror, que els terratrèmols també ens afecten. El projecte Castor ha provocat terratrèmols a banda i banda del Sénia. Alguns han arribat a 4,1 graus de l'escala Richter. La gent ha notat com se'ls movia el terra. Ahir es va saber que fa anys la petroliera Shell ja havia avisat del perill. El màxim accionista del projecte Castor, amb un 66% de les accions, és l'empresa ACS, presidida per Florentino Pérez. I a qui ens trobem al consell d'administració de l'empresa ACS ? A Miquel Roca i Junyent.


Miquel Roca i Junyent, arquitecte d'un procés polític que, venut com a modèlic, va ser sanguinolent. Advocat d'una família reial venuda com a demòcrata quan resulta que el rei 'facilitava' cops d'estat. I en el consell d'administració d'una empresa que provoca terratèmols. Mare de Déu: si aquest home és el seny, a mi doneu-me rauxa.


I no en tingueu cap dubte. Sabeu què és possible que faci aquest home? Fer-se independentista. I quedar-se tan ample. Això sí, ell ho tindrà claríssim: Primer la independència. Això dels terratrèmols, si de cas, ja ho mirem després. Jo ja veig el titular del seu article setmanal a La Vanguardia: 'Prioritats'.

Editorial