Opinió
-
Cristians anticapitalistes
Andreu Barnils
17.03.2013
-
Seran jutjats els feixistes i torturadors espanyols?
Xavier Montanyà
15.03.2013
-
Una de superherois
Marta Rojals
11.03.2013
-
Margaret Flowers, una metgessa en peu de guerra
Andreu Barnils
10.03.2013
-
Pare Chávez, que esteu en el cel
Xavier Montanyà
08.03.2013
-
Nosaltres, les dones lliures
Marta Rojals
04.03.2013
-
Richard Wolff, un marxista als Estats Units
Andreu Barnils
03.03.2013
-
Puig Antich, aniversari d'un crim legal
Xavier Montanyà
01.03.2013
-
Però això què és?
Marta Rojals
25.02.2013
-
Ja ho va dir Joan Brossa
Xavier Montanyà
22.02.2013
-
'Ole tu!'
Marta Rojals
18.02.2013
-
John Doyel in memoriam
Andreu Barnils
17.02.2013
-
Sospites sobre la mort de Pablo Neruda
Xavier Montanyà
15.02.2013
Marta Rojals
12.11.2012
Unitat de traumatologia
Un dels principals arguments unionistes perquè continuem tan ‘units’ com fins ara és que la independència provocarà una fractura social que riu-te’n de la falla de San Francisco. Que dividirà famílies, amics, veïns. Que separarà el conill criat a Catalunya del que no ho és. Una cosa que ara no passa, evidentment, perquè som una fraternal bassa d’oli unida pel ‘qué pone en tu DNI’.
Per què ens hauríem d’embolicar, doncs, a alterar aquest equilibri natural que uneix tantes i tantes famílies, amistats i conills de tot arreu de la pell de brau? Fins ara el fet que un catalanet sigui instat a adreçar-se en castellà a un amable jutge o teleoperador no ha fomentat ni un sol trencament familiar de l’una punta a l’altra de l’estat espanyol. Com el fet que cap xiquet no pugui veure ‘pel·lis’ 3D o jugar a videojocs en la seua catalana llengua no ha posat en perill la més mínima amistat interterritorial entre Algesires i Portbou.
Elemental!, ens dirien la Sánchez Camacho i el Rivera a l’uníson: perquè això no és fractura! Segons que sembla, la diagnosi és competència exclusiva dels traumatòlegs unionistes. Els ‘indepes’, tot i ser igualment titulats, no tenen ni veu ni vot. Literalment. Per a tenir veu, de primer han de ser majoria. Per a ser majoria, de primer han de votar-la. I per a votar-la, de primer han de demanar permís als unionistes, que per alguna cosa són majoria. I així, com diu la cançó: ‘I siempre lo serán!’ (ter).
Com es fa, doncs, una majoria? Depèn. Vegem-ne el càlcul a càmera lenta: si és per la causa unionista, a partir d’un vint o trenta per cent ja vas que ho petes; si és per la causa independentista, oscil·laria entre un noranta, un cent o un cent vint per cent de vots favorables, segons les fonts. Ja ho veuen: dos i dos són vint-i-cinc. Potser són aquestes les matemàtiques que el senyor Wert voldria implantar a les escoles catalanes.
I vet-ho aquí que tooota aquesta relació de trampes són les que en l’idioma de l’unionisme espanyol es denominen ‘regles del joc’. Trampes úniques, comunes i indivisibles, que, com a indivisibles, no es poden trencar. Perquè ells són els únics que tenen el dret de decidir què és o no és fractura i a qui fa mal.
En resum: que si ets unionista i et trenques una cama, correu-hi tots amb les radiografies, el guix i els calmants. Però si la mateixa lesió és d’un ‘indepe’, només es tracta d’un ‘victimisme’ comú. Tisana d’eucaliptus, paquet de clínex i cap a casa a dormir. I no fem el ploricó que es despertaran els veïns.
Conclusió de tot això, i ara sense ironies: si en aquest moment consideren que no hi ha fractura entre els conills criats a Catalunya i els que no ho són, per què n’hi hauria d’haver l’endemà d’un ‘simple’ procés administratiu com és la independència? L’única resposta que se m’acudeix és que en tinguin pensada alguna perquè així sigui. Pel que hem vist als vídeos electorals, d’imaginació fracturadora, en tenen molta. Ves que no ens vagin donant pistes serioses de quina en porten de cap.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015