Sou uns aprofitats

Us en recordeu, de la clàusula Camps? Sí, home: aquella de l'estatut del País Valencià que preveia d'ampliar les pròpies competències si 'uns altres estatuts' les contenien. I ja sabeu quin estatut és 'uns altres estatuts', oi? Exacte, l'estatut d'aquella comunitat autònoma altrament referida a Espanya com 'otras comunidades autónomas' o també 'Cataluña, Andalucía o Cantabria'. La tenim, oi?

Les últimes reformes d'estatuts de l'estat espanyol van agafar-se a aquesta mena de barra, entenent per 'barra' la de tenir la cara dura com un maó. Sense eufemismes: tot allò que aconsegueixi l'estatut de Catalunya també ho volem per a nosaltres. I quina comunitat havia fet l'esforç d'impulsar-ho? Quina s'emportava el desgast? Quina hi posava els hotels, les hores extra, les reunions, els trankimazins? Quina era qualificada de victimista, d'insolidària, d'etarra, de nazi xucla-sang que no en tenia mai prou? Exacte: 'Cataluña, Andalucía o Cantabria.'

Doncs la Clàusula Federalista ve a ser i és això. Dit sense eufemismes: tot allò que aconsegueixin els independentistes també ho volem els federalistes. Posem-hi... una consulta. I qui ha tingut la iniciativa (he he) d'impulsar-la? Quin col·lectiu hi ha posat tot l'esforç? Qui ha fotut el cop de puny sobre la taula, qui ha mobilitzat la societat, els municipis, qui genera el debat, qui fa els comptes, qui hi posa el capital humà? I, en l'àmbit particular, qui matina i puja la família a coll i es paga la benzina i se'n va a l'altra punta del país per fer que la Via Catalana sigui un clam sense precedents al món? Doncs això.

Llegiu-me els llavis: SOU UNS APROFITATS. Us aprofiteu de la feina dels altres, de la seva energia, de la seva il·lusió. Teniu unes galtes que les arrossegueu per terra. I us ho diu una ecologista, animalista i verda-verdosa que segurament us podria votar l'endemà mateix de la independència, en aquest nou estat que sí, oh sorpresa!, fins i tot el volem perquè vosaltres pugueu lluitar per federar-vos amb qui us doni la gana, si és que els 'federables' en qui penseu es deixen emmordassar i federar.

Però ara mateix, en les circumstàncies que vivim, en aquest moment transcendental i, alerta, irrepetible de la història en què teniu una oportunitat única de fer una cosa realment revolucionària, potser la més revolucionària que se us hagi presentat des que sou al parlament, aquesta humil articulista, que potser us votaria en un estat independent o potser no, us diu que sou uns aprofitats, per no dir-ne una altra de més grossa: que sou com un Duran.

Sou com un Duran quan intenteu embolicar la troca del procés vés a saber amb quin objectiu esotèric i fantasmal. Almenys sigueu francs, home: demaneu el vot pel no, o munteu una Via Federal i Unicorniana, o cuiteu a convèncer els vostres aliats de l'altra banda, que es manifestin. Tenim ganes de sentir-los dir 'sí, ho vull', ni que sigui per Ouija. Però feu-ho de pressa, espavileu-vos, que el temps i la paciència se'ns acaben. Els independentistes som al límit, no us aprofiteu de la nostra fatiga per intentar agafar-nos amb la guàrdia fluixa. Quan dieu que no voleu una pregunta explícita sobre la independència és que en el fons no voleu la independència. I per això la consulta binària ja té una resposta: no. Punt, fi, s'ha acabat, xim-pom.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Sou com un Duran quan intenteu embolicar la troca del procés vés a saber amb quin objectiu esotèric i fantasmal. Almenys sigueu francs, home: demaneu el vot pel no.

Quan dieu que no voleu una pregunta explícita sobre la independència és que en el fons no voleu la independència.