Forces vives a Nova York

Aquest dijous vaig anar a la trobada del batlle de Barcelona, Xavier Trias, amb els catalans de Nova York. L'acte, fer un aperitiu, es va fer a les vuit del vespre a l'Hotel Wall Street, a tocar de la borsa. Aquest hotel novaiorquès és propietat d'Amancio López Seijas, barceloní nascut a Galícia, geni dels negocis. L'home, riquíssim, va començar la carrera des de baix. A setze anys era cambrer; doncs quaranta anys després és amo de setanta hotels. El Wall Street de Nova York, a tres-cents dòlars l'habitació individual, n'és un. L'home també presideix el lobby Exceltur que, com tots els lobbys, es dedica a subornar (el dia que vam substituir la paraula 'suborn' per 'lobby' tot va començar a anar malament). En fi, el català d'adopció López Seijas presideix no fa ni un any Exceltur, que són les vint-i-set empreses més grans del sector turístic espanyol. Els homes que tenen l'objectiu de fer diners amb els turistes vint-i-quatre cada dia. Literalment: de l'hotel on dorms a l'avió que agafes,del lloguer del cotxe, al cafè que prens a l'aeroport.

Al bar de l'hotel de López Seijas s'hi van reunir una cinquantena de persones. Impecable en el vestir va obrir la tanda de discursos en Jaume Soler, president del Catalan Institute of America. Nostre Senyor em castigarà per no haver-lo conegut abans. Quin crac, Déu meu. Si no m'equivoco el senyor Soler és fill de Sant Joan de les Abadesses. Enginyer de telecomunicacions, treballa a Nova York per a Akustiks, empresa de so que condiciona teatres d'òpera, auditoris i més. Més aviat prim, quaranta anys, Soler canta òpera en una coral nord-americana i quan té temps lliure cerca bolets al Central Park. I n'hi troba! Hi va acompanyat d'uns savis nord-americans especialitzats en micologia. Aquest paio em va deixar al·lucinat. En fi, al hall també vaig veure-hi Antoni Bassas, la grandíssima Liz Castro, Ferran Escayola, Mary Ann Newmann i Eduard Vallory, que tampoc no van fallar. I, entremig de tots, els capitalistes catalans que acompanyaven el batlle. Per cert, on és el batlle?

Tot fent temps vaig saber que Xavier Trias es defensa amb l'anglès, però que Antoni Vives el domina. L'energia que desprèn Vives, regidor estrella de l'Ajuntament de Barcelona, és digne de menció. Temps enrere, Antoni Vives va perdre una batalla interna a CDC contra els del pinyol. Però el temps ho posa tot a lloc i Vives, Antoni Vives, economista especialitzat en comerç internacional, va embalat i a totes. Ho dic sense haver parlar amb ell ni un instant, però no vaig parar de notar-ho. Durant l'espera, ell va omplir el buit. Dins les gàbies els animals parlem movent-nos i jo vaig intuir, per la pell, que Vives, ex-militant del revolucionari MDT, podria arribar a ser el futur batlle. I l'actual que no arribava.

Per sort nostra, hi havia Maria Rosa Robaina. Ella, la grandíssima àvia catalana que viu a Nova York des de fa dècades, va ser la meva alegria de la nit. Vídua d'un caribenc, balladora de mena, és fervent lectora de VilaWeb. Pura força vital, caminant enèrgicament amb bastó, diu que es vol fer subscriptora del diari. Quina il·lusió em va fer de sentir això. VilaWeb anirà endavant si els lectors es fan subscriptors. I si no, no. Això cada vegada està més clar.

La gent estava animada i quan el batlle Trias, finalment, va començar el discurs no tot va ser silenci. De fet, jo gairebé no el vaig sentir. Davant meu un dels capitalistes catalans conversava animadament amb una jove doctoranda a Nova York. El batlle anar xerrant, i aquella parella, també. Al seu aire, al seu món, sense intenció de molestar, no van parar de xerrar. La sorpresa va ser meva, i monumental, quan el batlle va deixar anar aquesta perla al final del seu discurs: 'I bé, amics catalans de Nova York, si teniu cap proposta o idea, doncs parleu amb Emilio Cuatrecasas, director de Barcelona Global'. Emilio Cuatrecasas, l'heu encertada, era el senyor de la barra. L'home que no callava ni mort. Interpel.lat, va respondre això: 'Moltes gràcies, senyor alcalde.' Emilio Cuatrecasas, l'home de la barra, té una fortuna estimada de 600 milions d'euros segons que llegeixo a la revista Expansión. Pel que fa això de Barcelona Global, m'ho he mirat una mica i, família, són els de sempre: Abertis, Agrolimen, Banc de Sabadell, Puig, Saba, Freixenet, el Grup Godó, i tutti quanti, hola Màrius.

No descobreixo res si dic que Trias és partidari dels governs 'business friendly'. És per això que Trias es va endur Emilio Cuatrecasas als Estats Units. Econòmicament parlant, Xavier Trias, com tants altres polítics, segueix un raonament que es coneix amb el nom de Trickle-down economics. La idea, per a mi absurda, és la següent: si volem sortir de la crisi, hem de destinar temps i diners als homes rics. Després ells ja crearan ocupació. Hem d'invertir per dalt. Els diners, com en una cascada, baixaran de classe alta a classe mitja, i de classe mitja a classe baixa. Això és eficaç, i no pas donar diners a fins socials directament. És a dir, per increïble que sembli, aquesta teoria diu això: si vols ajudar els pobres, dóna diners als rics. I 'moltes gràcies, senyor alcalde'.

Per últim, com ens han ben informat, aquell matí la comitiva de Xavier Trias i Barcelona Global es va entrevistar amb el batlle de Nova York, Mister Bloomberg, que els va preguntar pel separatisme a Catalunya. Sort d'en Trias que, tot i no creure-s'ho gaire, la veritat és que ell també va camí de l'estat propi. Aquests del Barcelona Global, en canvi, els amics de Màrius Carol i companyia, aquests hi van en contra. Per això ara falta saber quines seran les teves forces, Vives. Et faran falta.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

El batlle Xavier Trias ha visitat la ciutat acompanyat de capitalistes catalans.