Opinió
-
El malson americà (i II)
Andreu Barnils
02.06.2013
-
La diplomàcia de la rebel·lia
Pere Cardús
29.05.2013
-
Jo a la teua edat
Marta Rojals
27.05.2013
-
El malson americà
Andreu Barnils
26.05.2013
-
No era una transició. Era un carnaval
Xavier Montanyà
23.05.2013
-
Feixistes en estèreo
Pere Cardús
22.05.2013
-
Qui mana, paga
Marta Rojals
20.05.2013
-
Forces vives a Nova York
Andreu Barnils
19.05.2013
-
La fi de l'era Bustos
Xavier Montanyà
17.05.2013
-
Què podem fer contra el CNI?
Pere Cardús
15.05.2013
-
Watxiflei
Marta Rojals
13.05.2013
-
La història d'Occupy Wall Street explicada des de dins
Andreu Barnils
12.05.2013
-
Sobre la violència policíaca
Xavier Montanyà
10.05.2013
Xavier Montanyà
26.04.2013
El saltataulells va nu
Hi havia una vegada un saltataulells que, a còpia d'estimar tant, i tan apassionadament, la cultura, la va arrasar fins que no en va quedar res. Quan res ja no hi havia, la bestiola va prosseguir, implacable, fins a confiscar el darrer bastió, un vell convent, prop de les Drassanes, allà on els catalans antics havien lliurat heroiques batalles contra una altra mena de saltataulells: els saltamarges, una plaga que va venir de més enllà del riu per quedar-se.
Val a dir que, fins ara, els enclaustrats havien resistit, heroicament, com els càtars a Montsegur, els embats cruels de l'analfabetisme polític i les lleis comercials o turístiques, en pro i en defensa de l'art d'avantguarda, contemporani, experimental, la ciència, la imatge i el debat d'idees. Tenien antenes obertes al món, no es miraven gens el melic i sempre estaven disposats a donar refugi conventual a tot pelegrí que, en la foscor de la nit, gosés trucar a les seves portes. Hi havien aixoplugat el pitjor i el millor de cada casa. Sempre tenien a punt un llit, una taula i una galleda d'aigua fresca. Bona conversa i bon vi.
El saltataulells diu que construeix estructures d'estat. Els monjos del convent n'eren una, ben sòlida i ben antiga. Més antiga que no el convent. És una de les darreres estructures d'estat que la bestioleta ha enderrocat, convençut, i convencent en ferm els seus, que feia exactament al contrari. I ja no diguem com ha escanyat les estructuretes joves, innovadores i experimentals que florien amb penes i treballs per certes contrades de la nostra geografia pàtria. Nyac! Ganivetada al coll, i penjades cap per avall del pom de la finestra. A vomitar sang i a esquitxar la pica i els marbres.
Fins i tot, un dia, salta que saltaràs, de taulell en taulell, va arribar fins a Rússia, a manllevar tres unces d'estructures. Però sembla que les promeses que van arribar del fred s'han esvaït en les boires estelades que l'envolten nit i dia. I és que, en el fons del fons, és un romàntic, com bé diu, amb displicència i sornegueria, l'aristòcrata colltort, mirant-se'l de reüll, per damunt la gepa.
El saltataulells és una mica traïdor. Ho sap tothom i és profecia. Però quan s'enverina d'ambició i enveja esdevé un espiadimonis d'ulls demoníacs. Vola, i vola, i espia, i espia. L'espiadimonis sap que allà sota la muntanya de Montjuïc, l'avvocato i el nebodet del tiet pianista fan plans per a instal·lar-hi un munt d'estructures d'estat: les que ja hi havia, algunes de noves, i totes unides. Una veritable Fira d'estructures culturals d'estat. Aquests sí que tenen poder, i contactes. I passen olímpicament del saltataulells, l'ignoren, el menyspreen. És per això que la bestioleta, cega d'ira, ha assaltat el convent, l'ha confiscat, i es disposa a cremar-ne tots els mobles. De tots, però, en conservarà un, que col·locarà al bell mig del claustre. Què serà? Home... a tu què et sembla? Pensa una mica. Serà un taulell. Un altar. L'element sagrat que li cal per a continuar la croada anihiladora.
Cada matí, a trenc d'alba, s'enfilarà a la torrassa per fer repicar les campanes. És tasca que ha assumit, sacrificadament, des que el sagristà Brut de Fava va fugir amb la guardiola de les almoines. Després baixarà al claustre i saltarà el taulell unes quantes vegades, cap aquí, cap allà, ale-hop, ale-hop.... per tal de mantenir-se en forma. Acabats els saltironets, es posarà les preuades vestidures de predicar, amb filatures d'or, fetes a mida pels sastres més joves i espavilats de la postmoderna arcàdia burocràtica que habita.
Aleshores es posarà solemne i, ajuntant les potetes com una 'mantis religiosa', amb veu ferma, adreçarà el sermó a la seva cort d'escrofulosos genuflexos, 'rellevants i inqüestionables'. 'Benvinguts sigueu, estimats germans, al nostre laboratori, punt de confluència de la creativitat i generador de continguts que circulen pel territori i internacionalment.' 'Aaaaamén.....!', respondran els seus fidels, acotant el cap, com si preguessin. En realitat, però, ho fan per esclafir el riure. Tothom ho sap, salta a la vista: el saltataulells va nu. I ja és massa tard per a dir-li-ho.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015