Opinió
-
Atenció! Comença el compte enrere
Pere Cardús
28.08.2013
-
Democràcia catalana, la primera decisió
Pere Cardús
21.08.2013
-
Contra el consens
Pere Cardús
14.08.2013
-
La lliçó d'en Pedrolo
Pere Cardús
07.08.2013
-
Duran, Herrera i Navarro, un front pel permís per a decidir
Pere Cardús
31.07.2013
-
Encara sort
Marta Rojals
29.07.2013
-
Pere Navarro, frustració o fracàs
Pere Cardús
24.07.2013
-
Digui ‘treinta y tres’
Marta Rojals
22.07.2013
-
La incertesa incòmoda del procés
Pere Cardús
17.07.2013
-
'All you can touch'
Marta Rojals
15.07.2013
-
Els catalanistes del PSC i la síndrome de Bill Murray
Pere Cardús
10.07.2013
-
La memòria dels altres
Marta Rojals
08.07.2013
-
Tossudament alçada
Pere Cardús
03.07.2013
Andreu Barnils
17.11.2013
Un gol per l' "Esquadra"
Jo sóc dels qui no tinc cap dubte, cap, que Ciutadans és un partit obsessionat amb els mossos d'esquadra i que serien molt més feliços si a Catalunya només hi patrullés la policia espanyola. Per això vull felicitar des d'aquí al partit d'Albert Rivera per la seva jugada recent, genial. Els ha sortit realment bé. Parlo del lamentable cas de la mort, per mi assassinat, de Juan Andrés Benítez, al Raval de Barcelona. Hi ha vuit mossos imputats. Ciutadans ha fet això: per una banda Albert Rivera ataca els mossos des de fora i, per una altra, té homes adquirint informació des de dins. Estem literalment envoltats.
Parlo en aquest article de Josep Maria Fuster-Fabra, advocat defensor de quatre dels vuits mossos d'esquadra encausats. És bo de saber que l'advocat Fuster-Fabra és un ciudadano. Qui ens ho havia de dir. Aquí el tenim presentant, amb Albert Rivera, Albert Boadella i Arcadi Espada, el partit Ciudadanos a Madrid. En veient la fotografia, em demano si Fuster-Fabra defensa els mossos d'esquadra al matí i després, a la tarda, comparteix jugada i informació amb Albert Rivera. Sospito, en el fons, que Rivera deu ser una de les persones més ben informades d'aquest cas.
Fuster-Fabra, l'advocat de mossos, també és articulista del diari La Razón. I no s'hi mossega pas la llengua: en aquest article ens explica per què no va manifestar-se l'Onze de Setembre, en aquest per què sí que es manifestà el dia de la hispanitat (cosa rara, diu, perquè normalment 'sólo acudo al acto de la Patrona que hace la Guardia Civil') i també podeu llegir el fantàstic 'Mi encaje en Cataluña' on ens informa que és descendent de Fabra i Puig i de quina serà la seva actitud en cas d'independència: negar-se a tenir la nacionalitat catalana i considerar-se un estranger a Catalunya. L'home creu que milions de persones faran com ell i el país serà inviable.
Doncs 'that's not all, folks': resulta que Fuster-Fabra també va ser l'advocat defensor del general Galindo, condemnat per assassinat i pertinença a la banda terrorista GAL. Condemnat a més de setanta anys, només va passar-ne quatre a la presó. Recentment Fuster-Fabra va escriure un llibre, 'En toga de abogado', on parla de la seva defensa de Galindo. No l'he llegit, però en el moment de presentar-lo davant la premsa va fer-se aquest xat. Un internauta li demana si encara creu en la innocència del seu defensat, el guàrdia civil torturador. Resposta: 'Quan Rodríguez Galindo, un home creient, va jurar que ell no havia donat l'ordre de segrestar ni assassinar Lasa i Zabala, el vaig creure. Ara estic més convençut que va dir la veritat.' En vista d'aquesta resposta és evident que l'advocat dels mossos, amics, ens dirà la veritat. I tant que sí. No en tingueu cap dubte!
Que en aquests moments la situació és un claríssim 'win-win' de Ciutadans es va poder veure amb tota la cruesa en aquest debat televisat a 8TV (vídeo). A la banda dels qui atacaven l'actuació dels mossos, Juan Carlos Girauta, de Ciutadans. A la banda dels qui els defensaven, Josep Maria Fuster-Fabra, de Ciutadans. Guanyés qui guanyés el debat, guanyava un partidari de Ciutadans. Aquests de Ciutadans van a la seva i el que menys els importa és el mort. Josep Maria Fuster-Fabra no en sabia ni el nom (min 13.30) i va atacar un altre tertulià favorable als Mossos d'Esquadra, un descol.locat Manuel Cuyàs (min 28.40): 'Yo hablo en la lengua que me da la gana con quien me da la gana!'. Felicito, doncs, el partit d'Albert Rivera, perquè en aquest cas ho broden.
És un cas dramàtic. Primer, per Juan Andrés Benítez. Ja no és aquí. Un record per a ell i coratge a tots els seus familiars. Només vull afegir que tots els qui defenseu els vuit mossos amb l'argument de Fuster-Fabra (es va morir pels cops que ell mateix es va donar contra terra) em recordeu poderosament aquesta frase del franquisme: 'Mueren unos manifestantes por disparos a l'aire de la policia.' I pareu, si us plau per Déu, de dir que Juan Andrés era boig o anava drogat, perquè aleshores només us faltarà afegir que es mereixia morir.
Però el cas no és tan sols dramàtic. També és un cas polític. Digueu-me ingenu, però en ple procés d'independència no sé si ens interessa gaire de tenir el defensor de Galindo, home de Ciutadans, i articulista de La Razón, com a advocat dels mossos d'esquadra. Ja ho va dir fa anys l'ex-director de la policia catalana, i ànima fundadora del cos, Miquel Serallès: hem de vigilar amb alguns infiltrats i ex-franquistes que tenim a les nostres files (vídeo): podria ser que passessin informació al rival des de dins. Jo ara hi afegiria, digueu-me ingenu, l'advocat de Ciutadans.
Per això al·lucino de sentir Manuel Cuyàs, Pilar Rahola, o J. B. Culla insinuant que atacar els mossos en el cas Benítez és fer el joc a Ciutadans i companyia. Home, mireu-vos abans l'advocat de la defensa i després parlem de qui és de Ciutadans i qui no. Podeu començar amb aquest article de la Directa, el mitjà que informa més i millor sobre el cos de policia, i on vaig descobrir el cas Fuster-Fabra. La resta han estat unes hores a Google veient visions. I si de veritat voleu defensar l'honor del cos de policia heu de fer dues coses: primer, no justificar perquè sí la policia catalana. Com tota policia, té elements violents. Molt violents. Aquests, que lliurin les armes, es dissolguin i demanin perdó. I si han matat ningú, a la presó. Però segon, i en el vostre cas més important, no badéssim. No fos cas que, obsedits amb qui us ataca, no paréssiu esment en qui us defensa. No fos cas, en definitiva, que l'Albert Rivera us marqués un gol per l'escaire. O, dit en bilingüe, un gol per l'"Esquadra".
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015