Opinió

 

<33/88>

Andreu Barnils

03.02.2013

'Air of confidence'

Això no és pas un article, és una classe d'idiomes i forma part d'un curs online. Començarem amb l'italià, idioma fàcil perquè és germà, en què ens trobem una prova de comprensió. Escoltarem un discurs en italià d'un cert nivell. Hi haurà frases subordinades, algunes seran llargues, però sobretot tindran un argument. Una història que s'explica. Imagineu-vos, per un moment, una d'aquestes canonades que dispara l'Oriol Junqueras: minuts llargs sense parar plens de missatges clars i contundents barrejats amb l'ús de pocs, i ben posats, personatges. Com un conte, sabeu? Però en italià. Graan Junqueras.


La segona part del curs és en anglès. Per la importància de l'idioma, s'ha dividit en dues parts. En primer lloc, un exercici d'actitud, que un dels grans problemes de l'anglès és que la gent queda atrapada en exercicis escrits, i aquí la cosa que s'ha de fer és parlar. Això, aquest curs d'idiomes, ho té clar. En aquests vídeos veureu a la primera part un ponent llegint un discurs en anglès. A la segona part (a partir del minut 10) el ponent dialoga amb el públic directament, parlant lluny del paper. És aquí on se'n surt gràcies a la seva actitud. Té un anglès valent. Parlem, evidentment, de l'Artur Mas.


La segona part de la prova d'anglès tracta sobre l'accent en la llengua de Shakespeare. En aquesta llengua l'accent marca molt la diferència. Comproveu-ho vosaltres mateixos amb aquest exercici d'autocorrecció que us ofereix el curs d'idiomes: Alfred Bosch d'ERC (vídeo) enfront de Baltasar Garzón (vídeo al minut 10)


La quarta i última prova oral que presentem és en alemany. En les llengües, com en tantes altres coses, hi té un paper clau l'admiració. T'ha d'admirar, veure gent parlant idiomes. Si et passa, també n'aprendràs tu. Jo en parlo quatre i admiro aquesta gent que en parla cinc, sis, set, vuit. Un exemple de la meva admiració és en Quim Arrufat, diputat de la CUP. En parla set, el paio. Per exemple, parla el turc i el kurd... i aquí el tenim parlant en alemany, la llengua d'Angela Merkel. Ho fa sense corbata, i amb aquella alegria. Per cert, i ja que parlem d'idiomes, Catalonia independence movement causing pain in Spain, a banda d'un títol precís, és el primer text on jo he llegit sobre la CUP directament en anglès (a la pàg. 4).


Cap al final, el curs conté una part escrita. És una part molt modesta, perquè ja hem dit que el curs posa èmfasi en la pràctica oral. Però el text és indispensable. A més a més, dóna grans alegries. Nosaltres, al final, ens hem decantat per un curtíssim peu de foto.


Doncs si no s'entén el peu de foto, no s'entén la fotografia, no s'aprova el curs, i l'alumne suspèn. És una pena, francament.

Editorial