Opinió
-
Atenció! Comença el compte enrere
Pere Cardús
28.08.2013
-
Democràcia catalana, la primera decisió
Pere Cardús
21.08.2013
-
Contra el consens
Pere Cardús
14.08.2013
-
La lliçó d'en Pedrolo
Pere Cardús
07.08.2013
-
Duran, Herrera i Navarro, un front pel permís per a decidir
Pere Cardús
31.07.2013
-
Encara sort
Marta Rojals
29.07.2013
-
Pere Navarro, frustració o fracàs
Pere Cardús
24.07.2013
-
Digui ‘treinta y tres’
Marta Rojals
22.07.2013
-
La incertesa incòmoda del procés
Pere Cardús
17.07.2013
-
'All you can touch'
Marta Rojals
15.07.2013
-
Els catalanistes del PSC i la síndrome de Bill Murray
Pere Cardús
10.07.2013
-
La memòria dels altres
Marta Rojals
08.07.2013
-
Tossudament alçada
Pere Cardús
03.07.2013
Andreu Barnils
30.11.2009
I a la boca, caramels
'Ho has trobat! Buenu, pues este es mi humilde hogar. Welcome mother fucker. Aquesta és la terrassini, que no té llum. Això és el Carmel. Des d'allà es veu el mar. I allò és el Parc dels Tres Turons. Molt tranqui. Vols una cervesa o vols destapar el vi?' Somriure a la cara, braços oberts, mirada neta i cap esmolat: així em va rebre l'amfitriona del Carmel: amb tota l'empenta. Però allà dalt l'ambient era de crisi i les notícies no eren bones: 'Jo no tinc tele, Andreu. Jo m'engaaaanxo, m'engaaanxo a coses que no pots ni arribar a imaginar. Vaig tenir una mala nit, una mooolt mala nit i em vaig posar a internet. Sí, compro coses a l'e-bay, la casa d'apostes. Aquí es on deixo jo els quartos. M'hi puc estar hores' –i s'asseia en un sofà que mirava a una taula. Damunt, en lloc d'un televisor, un ordinador engegat de feia molt. 'Aquí dins, hi compro les coses, hi compro el futur.'
'Per exemple, Lola Anglada. Ui, ui, ui, quina escabetxina he arribat a fer amb la Lola Anglada. Gairebé 400 euros amb la Lola Anglada de los cojones. Molt fort. Molt fort. Ara, això sí, tinc una litografia!, tinc coses brutals per la meva jubilació. O hauré de dir manutenció? Perquè claro... L'altra nit em vaig posar possessa, em vaig posar però posseïda pel dimoni de l'avorriment. Només em quedava una setmana encara de curro! No tinc contracte indefinit jo, què va. I alguna cosa he de fer. M'hauré de guanyar la vida d'alguna manera! Potser comprar, per després vendre, coses de l'e-Bay? Això és el que vaig pensar. Jo, Andreu, estava endimoniada. Imagina'm allà en posició de cubito supino es diu? I anar comprant. Anar comprant. Ho compro a l'e-bay americà, no a l'espanyol, que és més interessant. Això, per exemple' –i m'ensenya dibuixos originals del Correcaminos (piip-piip). Són autèntics! I m'ho deia al costat d'una col·lecció de clicks de playmobil, a tocar d'un cartell d'antiquari on es llegeix 'Beware of the Pussy'. Clicks de playmòbil en formació, amb les nenes separades dels nens. 'Les nenes, jo, sempre juntetes'.
Allà em vaig adonar que la cosa era seriosa. Mooolt seriosa: tota la casa era un museu. Multitud d'objectes, nets, s'arrengleraven per prestatges, taules i cadires de l'estança. 'Hi ha gent que té diners al banc. Jo tinc memorabilia. Me la compro amb el meu sou de miiierda de mil euros el mes. No cal que em felicitis.' En aquell niu del Turó del Carmel, pensant en la manutenció, hi vaig veure autèntiques meravelles: Snoopys, rellotges Opega ('ah que són guapos?!'), un antic rellotge despertador de la Walt Disney, fotos de la Farrah Fawcett ('la necrofília tira molt'); llibres de la República ('Les Astúcies de Fidel Delfí') i sé que per alguna banda ha de tenir la Revista D'Ací d'Dallà barrejada amb guions de la Rosanne, de la sèrie d'humor. 'A mi m'agrada molt la Rosanne. Això és un reprint. Aquest autògraf no és autèntic, és fotocòpia. I aquest és el guió. En aquest episodi, hi participaven la Jennifer Saunders i la Joana Langly (sic), que són les d'Absolutely Fabolous, saps aquelles, uns personatges que hauries de conèixer, bàsiques en la comèdia anglesa. L'Ellen, L'Ellen de Generis. Bollito total. Jo i ella. Ella i jo. Tanto monta, monta tanto. El títol? "Alone again". Em sembla que és el meu estat natural. El preu? 10 dòlars. Affordable, molt affordable. I buenu, farem una pasta i gulas del norte. Tu has trobat algu?'
Menjar, allò que se'n diu menjar, de fet vam menjar-nos l'olla: 'No t'ho creuràs! Vaig perdre un autògraf de la Sharon Stone per un dòlar! I era autèntica: i era un autògraf fet en aquella foto que va amb el chochamen a l'aire. La recordes? I vaig pensar que mamón. 21 dòlars. Per un sol dòlar. Tu t'ho pots creure?'.
andreu.barnils@partal.cat
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015