Opinió

 

<33/88>

Andreu Barnils

30.11.2009

I a la boca, caramels

'Ho has trobat! Buenu, pues este es mi humilde hogar. Welcome mother fucker. Aquesta és la terrassini, que no té llum. Això és el Carmel. Des d'allà es veu el mar. I allò és el Parc dels Tres Turons. Molt tranqui. Vols una cervesa o vols destapar el vi?' Somriure a la cara, braços oberts, mirada neta i cap esmolat: així em va rebre l'amfitriona del Carmel: amb tota l'empenta. Però allà dalt l'ambient era de crisi i les notícies no eren bones: 'Jo no tinc tele, Andreu. Jo m'engaaaanxo, m'engaaanxo a coses que no pots ni arribar a imaginar. Vaig tenir una mala nit, una mooolt mala nit i em vaig posar a internet. Sí, compro coses a l'e-bay, la casa d'apostes. Aquí es on deixo jo els quartos. M'hi puc estar hores' –i s'asseia en un sofà que mirava a una taula. Damunt, en lloc d'un televisor, un ordinador engegat de feia molt. 'Aquí dins, hi compro les coses, hi compro el futur.'

'Per exemple, Lola Anglada. Ui, ui, ui, quina escabetxina he arribat a fer amb la Lola Anglada. Gairebé 400 euros amb la Lola Anglada de los cojones. Molt fort. Molt fort. Ara, això sí, tinc una litografia!, tinc coses brutals per la meva jubilació. O hauré de dir manutenció? Perquè claro... L'altra nit em vaig posar possessa, em vaig posar però posseïda pel dimoni de l'avorriment. Només em quedava una setmana encara de curro! No tinc contracte indefinit jo, què va. I alguna cosa he de fer. M'hauré de guanyar la vida d'alguna manera! Potser comprar, per després vendre, coses de l'e-Bay? Això és el que vaig pensar. Jo, Andreu, estava endimoniada. Imagina'm allà en posició de cubito supino es diu? I anar comprant. Anar comprant. Ho compro a l'e-bay americà, no a l'espanyol, que és més interessant. Això, per exemple' –i m'ensenya dibuixos originals del Correcaminos (piip-piip). Són autèntics! I m'ho deia al costat d'una col·lecció de clicks de playmobil, a tocar d'un cartell d'antiquari on es llegeix 'Beware of the Pussy'. Clicks de playmòbil en formació, amb les nenes separades dels nens. 'Les nenes, jo, sempre juntetes'.

Allà em vaig adonar que la cosa era seriosa. Mooolt seriosa: tota la casa era un museu. Multitud d'objectes, nets, s'arrengleraven per prestatges, taules i cadires de l'estança. 'Hi ha gent que té diners al banc. Jo tinc memorabilia. Me la compro amb el meu sou de miiierda de mil euros el mes. No cal que em felicitis.' En aquell niu del Turó del Carmel, pensant en la manutenció, hi vaig veure autèntiques meravelles: Snoopys, rellotges Opega ('ah que són guapos?!'), un antic rellotge despertador de la Walt Disney, fotos de la Farrah Fawcett ('la necrofília tira molt'); llibres de la República ('Les Astúcies de Fidel Delfí') i sé que per alguna banda ha de tenir la Revista D'Ací d'Dallà barrejada amb guions de la Rosanne, de la sèrie d'humor. 'A mi m'agrada molt la Rosanne. Això és un reprint. Aquest autògraf no és autèntic, és fotocòpia. I aquest és el guió. En aquest episodi, hi participaven la Jennifer Saunders i la Joana Langly (sic), que són les d'Absolutely Fabolous, saps aquelles, uns personatges que hauries de conèixer, bàsiques en la comèdia anglesa. L'Ellen, L'Ellen de Generis. Bollito total. Jo i ella. Ella i jo. Tanto monta, monta tanto. El títol? "Alone again". Em sembla que és el meu estat natural. El preu? 10 dòlars. Affordable, molt affordable. I buenu, farem una pasta i gulas del norte. Tu has trobat algu?'

Menjar, allò que se'n diu menjar, de fet vam menjar-nos l'olla: 'No t'ho creuràs! Vaig perdre un autògraf de la Sharon Stone per un dòlar! I era autèntica: i era un autògraf fet en aquella foto que va amb el chochamen a l'aire. La recordes? I vaig pensar que mamón. 21 dòlars. Per un sol dòlar. Tu t'ho pots creure?'.

andreu.barnils@partal.cat

Editorial