Els Carulla, quin cas

Segons publicava recentment la revista Forbes, la família catalana Carulla és la dotzena fortuna de l'estat espanyol, i quarta dels Països Catalans, amb un capital de 1.950 milions d'euros. Per a saber una mica més dels Carulla vaig enviar un correu a Roger Vinton, el gran Roger Vinton. Molts seguim per Twitter i pel Bloc aquest 'home com cal', perquè hem quedat enamorats dels seus textos sobre l'alta burgesia catalana. Amb la seva prosa brillant i neta, Vinton amablement m'envia un perfil sobre aquesta família de milionaris:

'Lluís Carulla Canals procedia d’una família de farmacèutics de l’Espluga de Francolí. L’any 1937 va iniciar la producció a Barcelona de concentrats d'aliments sota la marca Gallina Blanca. Cal dir que el paper del règim franquista va ser fonamental perquè pogués dur a terme una ràpida expansió. Malgrat això, Carulla tenia un marcat perfil catalanista i antifranquista. Amb els anys també dedicà part de la seva fortuna a l’obra social. Al anys setanta, quan Jordi Pujol li va demanar finançament per fundar Convergència Democràtica de Catalunya, Carulla li va oferir un xec en blanc a canvi que inclogués als demòcrat-cristians d’Unió en el seu projecte. Així va sorgir Convergència i Unió.

Dels seus sis fills, Lluís, Jordi, Montserrat, Mariona, Aurèlia i Artur, qui va agafar les regnes del grup, ara ja anomenat Agrolimen, va ser el primogènit Lluís Carulla Font. Va ser president de l’empresa des de la mort del pare fins a la seva jubilació, el 2009. Posteriorment, va ser el seu germà Artur qui liderà el grup familiar, mentre Lluís es lliurava a la pràctica del golf a la Cerdanya. L’any 2010 van fitxar per primer cop un gestor professional per encapçalar les tasques executives del conglomerat, Joan Cornudella, procedent de Panrico, a qui es considera un home clau en l’enfonsament del fabricant dels Donuts, a causa de la seva nefasta idea d’envasar en plàstic, per primer cop en cinquanta anys, el seu producte estrella.'

Vinton m'explica també els negocis actuals dels Carulla (Gallina Blanca, Avecrem, El Pavo, Affinity Petcare, Pans&Company, Bocatta, Pastafiore, Fresc&Co, etc.) i els negocis d'on van sortir en el seu moment (Evax, Ausonia, Dodot, Pizza World, Trex, Bang Bang, Boomer, ClickAir, etc). Finalment, em recorda Vinton, els Carulla impulsen la important Fundació Lluís Carulla.

Per una altra banda, vaig posar-me en contacte amb el periodista de la Directa Marc Font Ribas, que també molt amablement em passa per correu la versió completa del seu article 'Les grans empreses catalanes sumen més de 200 filials a paradisos fiscals'. És on llegeixo això: 'Segons un informe que Oxfam va presentar el mes de maig, la UE i enclavaments sota la seva jurisdicció –com ara els territoris britànics d’ultramar– acaparen dos terços de les fortunes individuals amagades en paradisos fiscals. I és en aquesta àrea on es concentren la major part de les filials d’empreses catalanes, que sumen cinquanta-set societats als Països Baixos (Repsol, Gas Natural, Catalana Occidente i Agrolimen, són les que en tenen més).' Precisament aquest octubre el jutge va arxivar una denúncia contra els Carulla per evasió d'impostos.

Fins aquí, doncs, un resumit perfil d'una família de multimilionaris. I a partir d'aquí, l'estupefacció:

Resulta que fa uns quants dies la família Carulla em va enviar un correu. A mi, i a milers de persones més. Van fer-ho a través de la seva Fundació Lluís Carulla, fundació que paga els premis Baldiri i Reixach. Aquesta fundació dóna més de 100.000 euros a escoles, mestres i alumnes que s'hagin destacat pel seu impuls a la llengua catalana. Doncs en el correu la fundació em demanava una ajuda econòmica amb la qual volen pagar aquests premis. Un microfinançament, que en diuen. Ells, que tenen 2.000 milions, em demanen diners a mi? Felicito el seu 'community manager'. L'estupefacció no acaba aquí. Els Carulla també impulsen una de les millors editorials d'aquest país, la Barcino, que tradueix clàssics catalans a l'anglès. Fan una feina brutal. Doncs els Carulla no tenen la pàgina web de Gallina Blanca, el seu producte estrella, en aquest idioma. Som el 2013 i es veu que hi anem treballant. Jo no entenc res, de debò. Quan ja et penses que deu ser el cas de la típica gent que només volen quedar bé, veus que no. Que t'equivoques de mig a mig. Segons que llegeixo en aquest post antic de David de Montserrat, Artur Carulla Font, l'actual president d'Agrolimen, es va manifestar clarament en favor de la independència en un acte al Cercle d'Economia l'any 2003. Poca broma. Es veu que el president de Torras quan el va sentir 'va empal·lidir'. Evidentment la caverna espanyola se'ls ha abraonat al coll.

En fi, els Carulla, independentistes que no fan servir el català en el seu producte estrella. Els Carulla, amos de dos mil milions d'euros, i demanant-me ajut econòmic. Els Carulla, no volies sopa? Doncs dues tasses.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Perfil d'una família de milionaris paradoxal