Opinió
-
Catalunya no és cap empresa de Florentino
Marta Rojals
21.10.2013
-
La increïble història dels Bitcoin
Andreu Barnils
20.10.2013
-
CiU, memòria ambigua
Xavier Montanyà
18.10.2013
-
Transparència, confidencialitat i plans secrets cap a la independència
Pere Cardús
16.10.2013
-
Una gent trista
Marta Rojals
14.10.2013
-
Marca Espanya a tot drap
Andreu Barnils
13.10.2013
-
Guinea, el cinisme del mal
Xavier Montanyà
11.10.2013
-
Combats que anem guanyant
Pere Cardús
09.10.2013
-
Trobaré l’amor?
Marta Rojals
07.10.2013
-
Miquel Roca i Junyent, l'home assenyat
Andreu Barnils
06.10.2013
-
Ai, Duran, què faràs quan siguis gran?
Xavier Montanyà
04.10.2013
-
El gran desafiament verd de les Illes
Pere Cardús
02.10.2013
-
La generació dels sense-por
Marta Rojals
30.09.2013
Andreu Barnils
06.10.2013
Miquel Roca i Junyent, l'home assenyat
Un dels processos polítics més sanguinolents que hem viscut darrerament ha estat la transició espanyola. Contra la propaganda oficial, que ens el van vendre pacífic, net, i ordenat, les xifres indiquen el contrari. Ho apuntava, fa anys, un magnífic reportatge del 30 minuts, Víctimes de la Transició. Entre 1975 i 1977 va haver-hi 60 morts. Recentment s'ha editat un llibre que va més enllà i estudia el període de 1975 fins a 1982. Aleshores la xifra s'eleva fins a ...700 morts. Ho vaig llegir fa poc en un article de l'historiador J.B.Culla al diari Ara. L'obra es titula 'Le mythe de la transition pacifique. Violence et politique en Espagne (1975-1982)' Un dels grans defensors de la 'modèlica' transició espanyola és l'advocat i polític Miquel Roca i Junyent, pare de la constitució. Encara avui en parla amb orgull. Que en el seu moment hi participés, mira, sempre podrà dir que, dels morts, ell no en sabia res. Que hores d'ara i, amb les xifres de cadàvers ja sabudes, encara el defensi, doncs a mi em provoca calfreds. Jo tenia entès, senyor advocat, que la transició havia de servir per superar el franquisme, no per allargar-lo.
Juan Carlos I, rei dels espanyols, ha viscut fins fa poc sense problemes. Tot anava bé fins el cas Nóos. La corrupció a palau ha esberlat el quadre que ens havien venut del monarca. Abans, però, uns quants ja vam descobrir que el rei anava nu a través de l'excel·lent llibre 'Un rei cop per cop', escrit pel col·lectiu Patrícia Sverlo. Allà s'explicaven els detalls de com el rei va matar el seu germà (no queda clar si expressament o per accident), per exemple, i s'hi apunta l'existència d'una filla bastarda a Estats Units. L'heraldista Armand de Fluvià, ex assessor de la casa reial, apunta altres fonts que afirmen que els fills bastards poden ser dos, i mallorquins. És justament en el llibre 'Un Rei cop per cop' on jo vaig llegir per primera vegada la teoria que mica en mica s'ha anat obrint pas: el rei 'va facilitar' el cop d'estat del 23-F. Després també ho va afirmar Javier Cercas al llibre 'Anatomía de un instante'. Quan el govern alemany va desclassificar els papers de la seva ambaixada a Madrid es van saber les paraules que el rei va dir a l'ambaixador alemany: 'Els caps [del cop d'estat] només volien el que tots desitjàvem'. Doncs quan el rei aquest va veure com la seva filla Cristina es veia implicada en el cas de corrupció Nóos l'home va optar per un advocat català per defensar-la: Miquel Roca i Junyent.
Des de fa uns dies els catalans i els valencians hem descobert, amb autèntic terror, que els terratrèmols també ens afecten. El projecte Castor ha provocat terratrèmols a banda i banda del Sénia. Alguns han arribat a 4,1 graus de l'escala Richter. La gent ha notat com se'ls movia el terra. Ahir es va saber que fa anys la petroliera Shell ja havia avisat del perill. El màxim accionista del projecte Castor, amb un 66% de les accions, és l'empresa ACS, presidida per Florentino Pérez. I a qui ens trobem al consell d'administració de l'empresa ACS ? A Miquel Roca i Junyent.
Miquel Roca i Junyent, arquitecte d'un procés polític que, venut com a modèlic, va ser sanguinolent. Advocat d'una família reial venuda com a demòcrata quan resulta que el rei 'facilitava' cops d'estat. I en el consell d'administració d'una empresa que provoca terratèmols. Mare de Déu: si aquest home és el seny, a mi doneu-me rauxa.
I no en tingueu cap dubte. Sabeu què és possible que faci aquest home? Fer-se independentista. I quedar-se tan ample. Això sí, ell ho tindrà claríssim: Primer la independència. Això dels terratrèmols, si de cas, ja ho mirem després. Jo ja veig el titular del seu article setmanal a La Vanguardia: 'Prioritats'.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015