Opinió

 

<31/88>

Marta Rojals

30.05.2011

#barçarevolution

Ja és definitiu: el Barça ha acabat guanyant les copes bones, i l'etern rival s'ha quedat amb la de nyigui-nyogui, la que es trenca. Quina gran metàfora. Enllestir ràpidament els deures de frontera endins i mirar cap a Europa, que vol dir mirar cap amunt.

L’equip del ‘persistirem’ té lloc en un gran moment. Metàfores i més metàfores: volem mirar cap amunt, mentre els únics partits que ens ho han permès fins ara són els del Barça. Reclamem diri(gents) amb paraula, mentre l’únic líder que es fa creure és el de l‘Us en devem una, i aquests no fallen’, i tots els seus, que no ens han fallat. Requerim representants amb nous valors, mentre aclamem el joc de qui té ‘el valor de tenir valors’. Exigim la #catalanrevolution prèvia #spanishdevolution, mentre exhibim justícia futbolística en l’eslògan d’una samarreta: ‘el futbol et torna el que li dónes’. El futbol, sí.

Mentre ens volen fer creure que res no val, si no és global, ens surt aquest club que, quan ha estat més universal, és justament quan ha estat més local. Ballant la sardana mecànica per les televisions mundials. Sentint Guardiola dient que ens emportem la copa ‘cap a casa’, o que l'equip és ple de gent ‘de la casa’, i sabent a què es refereix. Veient per TV3 una penya de xinesos de Xangai cantant el ‘1899...’ amb senyeres al coll. El 'tant se val d'on venim' entonat pels nous catalans que, per primer cop, s’han sentit part d'una història que ja és la seua. El missatge total que només fent equip es guanya la Champions.

Editorial