Opinió

 

<31/88>

Jordi Borda

11.02.2007

Mala bava

El gran èxit de la caverna global es basa a reduir-ho tot a missatges simples i directes que expliquin la realitat. Mori la molesta complexitat dels problemes! Si, això, ho combinem amb un estat com l’espanyol, que conserva vestigis organitzats del franquisme en estructures clau com el poder judicial o AENA. I hi afegim que en aquest país no tenim (encara) un espai mediàtic propi, capaç de resistir les envestides externes desacomplexadament, el resultat és que es produeixen situacions grotesques. Com ara, que Oleguer Presas sembli aquests dies l’enemic públic número u per la manipulació interessada d’un article sobre l’estat de dret i la independència del poder judicial.

Som un país estrany en què, en un mateix acte públic, el vice-president del govern expressa el respecte a les paraules d’Oleguer i a la seva llibertat d’expressió, i el president del seu club el reprèn per la seva 'equivocació'. La junta directiva del Barça ha estat valenta en qüestions nacionals i socials, però ara s’ha arrugat sota la pressió mediàtica exterior i potser d’algun patrocinador espantadís. Oficialment, el malestar és motivat perquè Oleguer va parlar del contingut de l’article en una conferència de premsa a les instal·lacions del club. Però ningú no ha dit res quan Eto’o ha fet igual en la seva lluita contra el racisme, o quan Thuram ha intervingut en el dia a dia polític francès, en polèmica latent amb Nicolas Sarkozy. Estic convençut que el públic del Camp Nou corregirà avui mateix l’actitud dels seus dirigents.

Vivim en una societat estranya, en què escriptors, músics i artistes afegeixen un punt de 'glamour' a la seva figura quan es comprometen políticament, en què es riuen les gràcies de qualsevol personatge de la premsa rosa que opini sense criteri de qüestions importants, i en què els futbolistes són represos quan reflexionen en veu alta més enllà del futbol.

Potser la cosa que demostra això que ha passat aquests dies és que ens prenem les coses de bona fe. I que ens falta un punt de mala bava.

Editorial