Ancestres i enemics

Ahir no es va proclamar la república des dels ajuntaments. Jo ja ho sé, que alguns de la 'true left' s'emprenyen molt quan els ho recordes, però el canvi de règim de veritat vindrà el 27-S en cas d'independència, i encara. És com ho veig. Avui, per a posar-ne un exemple, la llei hipotecària continua essent plenament vigent. Per tant, demà dilluns hi haurà desnonaments, perquè n'hi haurà, a plena llum del dia que seran legals del tot. No, ahir no vam viure un canvi de règim... però Déu n'hi do. Crec que hi anem pel camí i ahir en va ser un pas més. Quatre noms, que poden semblar anecdòtics, però que a mi em semblen profunds:

Fàtima Taleb. Primera regidora musulmana dels Països Catalans que accedeix al càrrec portant el vel i en favor d'una 'república catalana lliure'. L'escena va passar a Badalona, exemple per a molts. Ací teniu el vídeo del seu discurs i ací les seves amigues amb estelades. Mira que ens han donat la tabarra amb la 'Catalunya real'. Pesats. Doncs aquí la teniu: la Catalunya real també és musulmana i independentista a la vegada.

Joan Ribó, valencià nascut a Manresa, i des d'ahir batlle de la ciutat. Quan va sortir a la plaça duia a la mà un ram de flors i la bandera dels gais; a la cara, un somriure immens; i al seu voltant, una calma brillant. Impressiona molt la calma i seguretat que desprèn aquest home. Un s'esperaria mala llet descontrolada del successor del PP. Doncs al revés: un perfecte control de la situació. Doneu-li temps, i un poc de sort, i uns guardaespatlles, i els votants de Rita Barberà l'acabaran votant.

Guillem Balboa. Batlle del poble mallorquí d'Alaró per la formació econacionalista MÉS. El senyor batlle Guillem Balboa és negre. El primer batlle negre de Mallorca i em pregunto si també dels Països Catalans. No és canvi de règim, però Déu n'hi do els canvis que vam viure per primera vegada.

Un altre mallorquí, el mai prou llegit poeta Miquel Bauçà, va escriure al llibre 'El canvi' un dels aforismes que m'ha quedat més endins. Ahir aquest aforisme va aflorar amb molta força: 'Els nostres ancestres i els nostres enemics hem de pensar-los alhora. És obvi, però de vegades costa de veure llur influència simultània.'

La frase és clavada. Perquè jo ahir vaig veure com Fàtima Taleb no sols es carregava de cop els del PP. També es carregava el bisbe Torres i Bages, gran ancestre, i la seva frase 'Catalunya serà cristiana o no serà'. Doncs mira, no ben bé. Ahir també vaig veure com Joan Ribó no sols posava nerviosos els 'peperos' valencians. També es carregava de cop tots els ancestres principatins, molt independentistes ells, ben catalans, que ens han volgut convèncer durant anys i panys que València és espanyola i del PP. Doncs mira, no ben bé.

Ahir no vam veure que els nostres enemics són una nosa per a la independència. Això ja ho sabíem. Ahir vam veure que alguns dels nostres ancestres, també. I, com els primers, també han d'ésser vençuts amb un somriure valent. Per això agraeixo tant tenir poetes lúcids. Per això agraeixo tant els dies com ahir.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Ahir no es va proclamar la república des dels balcons. Però Déu n'hi do.