Opinió
-
Barcelona, ciutat del Pirineu
Andreu Barnils
23.06.2015
-
Valencians, mallorquins i nosaltres d'aquí dalt
Joan-Lluís Lluís
22.06.2015
-
Les tres idees de bomber d'Artur Mas
Andreu Barnils
21.06.2015
-
La independència no fa presoners
Pere Cardús
19.06.2015
-
La samarreta i la corbata
Bel Zaballa
17.06.2015
-
Independència sí, però amb tu no
Marta Rojals
16.06.2015
-
De la seguretat jurídica i altres incerteses
Oriol Izquierdo
15.06.2015
-
Ancestres i enemics
Andreu Barnils
14.06.2015
-
2.200 euros el mes
Mercè Ibarz
13.06.2015
-
La llista del president Mas el 27-S
Pere Cardús
11.06.2015
-
No abaratiu el somni
Bel Zaballa
10.06.2015
-
El barcelonista encaixista
Marta Rojals
09.06.2015
-
Si jo fos d'Unió...
Joan-Lluís Lluís
08.06.2015
Joan-Lluís Lluís
08.12.2014
No es pot tenir tot
Cada setmana que passa és més evident que l’autoanomenada tercera via ha mort. Ara bé, la desaparició d’una opció política no significa que els que n’eren partidaris s’arrenglin mecànicament amb una de les dues vies que queden. Podria ser, és clar, que durant un temps més o menys llarg s’ajuntessin al gruix d’aquells que els instituts de sondejos anomenen 'indecisos'. Però l’etiqueta 'indecís', per pràctica i fàcil que sigui de posar, amaga en realitat una gran varietat d’opcions, d’actituds i de reflexions. L’indecís tal com es reflecteix als sondejos d’opinió no és només la persona que no sap què decidir, també pot ser aquell qui es nega a decidir. I no tots els que es neguen a decidir treballen en realitat pel seu benefici exclusiu, amb cinisme i manca d’escrúpols (poseu aquí el nom de qui més us desplagui), alguns pensen sincerament que encara és possible ajuntar l’aigua i l’oli, i que aquesta barreja serà duradora i beneficiosa tant per l’aigua com per l’oli.
Aquesta convicció no resisteix a cap anàlisi racional i objectiva però, com bé sabem, no sempre guanya qui té més raó. Els prejudicis i les emocions són potents i poden ser determinants per decidir del resultat d’una elecció o d’un referèndum. I de què estem parlant quan parlem de prejudicis i emocions que treballarien en favor del 'status quo?' Podríem estar parlant de la permanència en ments adultes i responsables del refús de perdre res, de renunciar a res. Un sentiment propi de la infància però que a vegades es resisteix a desaparèixer. La tossuderia dels que defensen el bilingüisme oficial podria correspondre a aquest sentiment d’origen infantil. Tots els sociolingüistes del món saben que les societats plenament bilingües no existeixen. Existeixen individus amb competències lingüístiques com més variades millor, però en la història de la humanitat no sembla que hi hagi cap exemple de societat en què dues llengües haguessin conviscut harmoniosament amb el mateix nivell d’ús i de prestigi. Una de les llengües acaba devorant l’altra, de mica en mica o a queixalades. I sempre, sempre, la llengua que s’imposa és la llengua que té més demografia, a més d’un estat que l’empra amb exclusiva i d’un exèrcit que la defensa amb sabres esmolats o constitucions virils.
O sigui que crec que seria bo i útil que els que defensen amb bona fe la inclusió de Catalunya a Espanya meditessin això: algunes fidelitats són per essència incompatibles. Hi ha tries inevitables i, qualsevol sigui el resultat d’aquesta tria, té un preu que no podem refusar de pagar. És perfectament legítim, per exemple, pensar que Catalunya ha de romandre integrada a Espanya però cal acceptar que aquesta integració té un preu: l’agonia de la llengua catalana. Al contrari, qui pensa que un dels deures més importants de la societat catalana és de preservar i fer créixer l’ús de la llengua catalana ha d’acceptar una conclusió imperativa: Catalunya ha de separar-se d’Espanya. Cal escollir, i qui s’hi negui s’amaga aquesta dura però tossuda realitat: no es pot tenir tot. La tercera via no era només un miratge polític, era una impossibilitat.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015