El violament de Miquel Bauçà

“Què més bell que una coloma / que no dubta per triar / el cop d'ala més exacte / quan té ganes de salpar” Miquel Bauçà. Aquest Nadal farà deu anys que ens va deixar Miquel Bauçà (1940-2004) i a dia d'avui poques persones tinc més presents que aquest senyor de Felanitx. Va ser ell que em va explicar quatre coses molt ben dites sobre la bellesa, la violència callada del món, i la tribu dels catalans. Mai li estaré prou agraït. Aquest novembre acaba de sortir un llibre seu, “En el Feu de l'ermitatge”, i ja me l'he anat a comprar a la llibreria Calders, a l'Eixample de Barcelona. Llibre escrit als anys noranta, tot just ara és que el publiquen. De Miquel Bauçà, quedi clar, no us en parla un expert, només un lector esporàdic atrapat pel seu escriure. Un escriure que t'entra dins el cap i se't torna lletania: 'Fes-te'l tu el violament / i fecunda't tu mateixa / No li posis més congrenys/ en aquesta olla de terra/ i desnua't que ara pots / Qui podria contradir-te? /No t'enyoris dels tresors /que gitares: n'hi ha d'altres / No et desnonis per tan poc / i desnia't, que ara és l'hora: / la cerasta et picarà / Xucla, escup i fes-te enrere. / No desmaïs de furgar / Ten coratge, coratjuda!' Aquest, per exemple, és el poema número 67, que escrit per un misogin com Miquel Bauçà m'ha semblat aigua beneïda. És inaudit, però això hem llegit: un Bauçà amical amb les fèmines i animant-les a l'auto-procreació, primer, i a la valentia, després. Per flipar.

El llibre, editat per Empúries, conté un excels estudi d'Enric Casasses de tot just deu pàgines plenes de lucidesa. Una aproximació antiacadèmica, anant al gra, explicant totes les coses, també les difícils, de manera senzilla. 'En el feu de l'ermitatge' també és llegir Bauçà amb els ulls d'Enric Casasses. Ell t'explica com ningú els versos de set síl·labes de Bauçà; l'alternança de vers acabat en paraula aguda i vers acabat en paraula plana; i la neccessitat de llegir Bauçà amb un diccionari. (característiques que el poema 67 demostra).

El poeta Bauçà, viatjant pels mons de Déu, és l'home que més he trobat a faltar. La seva veu em feia falta. El volia llegir, i no sabia com, lluny de la meva biblioteca, on el tinc en paper. En els meus anys d'absència he buscat com un foll la seva obra per Internet, on s'hi troben petites perles. Bauçà ha reviscut en mi. Llegir Bauçà en pantalla. Això sí que li hauria agradat al poeta, gran partidari de la tecnologia, dels ordinadors en particular, i del compartir coneixement. Per sort vaig trobar aquesta pàgina i aquesta altra que contenen obra seva, i mai no agrairé prou als seus autors, fanàtics de Bauçà, que pengessin fragments per la xarxa (A Google Books també hi ha cosa) Però no és prou. El que caldria, crec, seria que les seves obres senceres fossin penjades en uns formats adients per poder fer cerques al text. Miquel Bauçà en seria un ferm partidari, n'estic segur. Bauçà és divertit si el pots llegir així: a veure què ha dit sobre 'Amèrica', els 'Jueus', 'Ordinadors', i 'els nostres enemics'. On parla de la CNN? On més fa servir la paraula 'cerasta'? De la mateixa manera que els va escriure amb un ordinador, s'han de poguer llegir amb un ordinador. I com més accessibles siguin els seus textos, millor, perquè per mi la manera com li brillen els mots en aquest home em marquen un abans i un després. Jo ja no he llegit igual.

A la xarxa també hi circula la veu de Bauçà. D'aquí dos segles, diria, encara hi haurà gent que l'escoltarà. Peça rara, abans en dirien de museu, aquests preciosos minuts els va gravar un home en ple franquisme. Es deia Joan Colomines i entre 1959 i 1962 aquest poeta, metge, i polític va invitar a casa seva, la de Barcelona, a escriptors catalans. Bauçà, entre d'altres, com Josep Carner, Foix, Carles Riba i Josep Maria de Sagarra passaren pel seu menjador a recitar.

'Damunt la persona de Bauçà', diu Casasses, 'hi ha tous de llegenda i de mitomania. Jo recomanaria a qualsevol que vulgui entrar en el personatge que primer de tot llegís, en un blog que es diu 'Servit al plat', un escrit de Clara Mir sobre 'Miquel Bauçà, la persona i el poeta'. I jo també recomanaria una brevíssima Sílvia Bel recitant Bauçà, un altre gran paper de Casasses sobre el poeta, aquest molt més llarg, i una preciosa cançó flamenca que canta lletres del poeta. Al 'cante' hi ha Jordi Fornells, i a l'instrument, un daf persa, Aniol López. Aquest és un vimeo que vaig descobrir ahir, i ja no em deixarà.

andreu.barnils@partal.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

S'acaba de publicar un nou llibre de Miquel Bauçà, 'En el Feu de l'Ermitatge'.