Imbècils

Deia el poeta: ‘S’ha acabat el bròquil, tu ja m’entens.' O, com ho traduïa una pancarta de la ‘mani’, ‘bròquil is over’, que per alguna cosa som un poble bilingüe. Bilingüe i històricament avesat a metàfores, poesies i al·legories..., excepte quan les fa servir un president de govern, que sembla que aleshores no les entén ningú.

Però, de debò que no les entén ningú? De debò que els del ‘bon cop de falç’, el ‘viatge a Ítaca’ i ‘la gallina diu que no’ de cop i volta ja no sabem llegir entre línies una sentència amb totes les lletres que diu: ‘Actuarem en conseqüència i amb coherència amb la transició nacional que lliga estretament amb el que va passar ahir a la manifestació’? Home, sí que és llargueta, però més críptic és dir ‘fer la puta i la Ramoneta’ per referir-se senzillament a ‘fer un CiU’.

Els catalans ja ho tenim això, que som de nyic i nyec. Ho portem a dins, com els ‘tribuneros’ del Barça, que el dia que guanya ha fet mal futbol, i el dia que perd, ja t’ho deia jo. Per això té un mèrit històric que haguem aconseguit muntar una manifestació tan unitària i multitudinària alhora, comptant-hi les unitats que hi eren en cos, i descomptant-ne les que hi eren en esperit. I sense replicar-nos durant més de quatre hores seguides! Si ningú no ha trucat al Guinness, quan acabi ja hi trucaré jo.

Per això estem eufòrics i diem amb aquella alegria: ‘Doncs ara que el poble ja ho sabem fer, els toca als nostres representants.' Però alerta: vistos els antecedents, també serà bonic de veure ‘el poble’ persistir en la mateixa unitat que exigeix al seu parlament d’aquí fins a Ítaca, ai, fins a la sobirania, ai, l’estat propi, ai d’allò: la independència. Així que fem-nos càrrec els uns i els altres que sostenir aquest estat d’excepció ens exigirà un esforç igual d’excepcional. El ‘no serà fàcil’ del president sí que s’entén, oi?

Doncs això, que la pressa no ens faci saltar un peu per sobre de l’altre quan ja tenim la fita a tocar. La Terribas ens cità en Sales: ‘Es tracta de deixar de ser catalans? No, es tracta de deixar de ser imbècils.' Perquè ser imbècils és un luxe que no ens podrem tornar a permetre fins el dia que tots sabem. I torno a treure en Sales: ‘Fóra un escrúpol de monja que de tant voler una nació sense defectes ens deturéssim de fer-la.'. Perquè la independència va seriosament, i la voluntat del poble és imprescindible, però no suficient.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Que la pressa no ens faci saltar un peu per sobre de l’altre quan ja tenim la fita a tocar.