Opinió
-
Barcelona, ciutat del Pirineu
Andreu Barnils
23.06.2015
-
Valencians, mallorquins i nosaltres d'aquí dalt
Joan-Lluís Lluís
22.06.2015
-
Les tres idees de bomber d'Artur Mas
Andreu Barnils
21.06.2015
-
La independència no fa presoners
Pere Cardús
19.06.2015
-
La samarreta i la corbata
Bel Zaballa
17.06.2015
-
Independència sí, però amb tu no
Marta Rojals
16.06.2015
-
De la seguretat jurídica i altres incerteses
Oriol Izquierdo
15.06.2015
-
Ancestres i enemics
Andreu Barnils
14.06.2015
-
2.200 euros el mes
Mercè Ibarz
13.06.2015
-
La llista del president Mas el 27-S
Pere Cardús
11.06.2015
-
No abaratiu el somni
Bel Zaballa
10.06.2015
-
El barcelonista encaixista
Marta Rojals
09.06.2015
-
Si jo fos d'Unió...
Joan-Lluís Lluís
08.06.2015
Vicent Partal
02.09.2009
Paraula d'esclau
El president Montilla diu que que ara cal dedicar-se a la crisi econòmica i prou. Que no ens encaparrem amb tot això del constitucional, ni del finançament. El president Montilla sembla que és un seguidor fervent d'aquella famosa tesi segons la qual els humans (o era els homes?) no poden fer dues coses alhora. Una de sola i prou: l'economia. No podem lluitar contra la crisi i, alhora, pensar què en fem, del país, quan ens amenacen amb el trencament del pacte de la transició? Doncs no. Dues coses alhora no. Una de sola i prou.
La posició del molt honorable, és clar, té trampa. Una trampa que llisca com una cortina suau quan ens diuen, com si res, que cal evitar el 'debat identitari'. I fan que 'debat identitari' soni com una cosa lletja i bruta. El contraposen a la salut general del país, a la solució dels problemes econòmics de les pobres famílies, a salvar llocs de feina. Com si la crisi no l'hagueren oberta ells mateixos amb polítiques econòmiques insondables i frivolitats de tota mena. Tant és. Qualsevol frase genial és bona per a justificar que aquest govern no faça res per plantar-se amb una miqueta de dignitat contra la que ens caurà a sobre. Si no en la crisi, s'empararien en la grip A...
El cas és que tot plegat m'ha picat la curiositat i he volgut saber qui dimonis es va inventar això que no es podien fer dues coses alhora. Agafes llibres i llibrots, googles i viquipèdies; fas, fins i tot, alguna telefonada al savi de guàrdia. I estirant el fil acabes, com gairebé sempre, als clàssics llatins. A Publili Sir, en concret. Un senyor que va deixar escrit: 'Voler fer dues coses alhora és no fer-ne cap.' Però Publili Sir era un esclau, bufó de Cèsar.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015