Opinió
-
Barcelona, ciutat del Pirineu
Andreu Barnils
23.06.2015
-
Valencians, mallorquins i nosaltres d'aquí dalt
Joan-Lluís Lluís
22.06.2015
-
Les tres idees de bomber d'Artur Mas
Andreu Barnils
21.06.2015
-
La independència no fa presoners
Pere Cardús
19.06.2015
-
La samarreta i la corbata
Bel Zaballa
17.06.2015
-
Independència sí, però amb tu no
Marta Rojals
16.06.2015
-
De la seguretat jurídica i altres incerteses
Oriol Izquierdo
15.06.2015
-
Ancestres i enemics
Andreu Barnils
14.06.2015
-
2.200 euros el mes
Mercè Ibarz
13.06.2015
-
La llista del president Mas el 27-S
Pere Cardús
11.06.2015
-
No abaratiu el somni
Bel Zaballa
10.06.2015
-
El barcelonista encaixista
Marta Rojals
09.06.2015
-
Si jo fos d'Unió...
Joan-Lluís Lluís
08.06.2015
Vicent Partal
15.05.2009
Com ho volien amagar?
L'espectacle ofert per la censura imposada per TVE a la xiulada contra el rei d'Espanya a Mestalla ha superat tot allò que era previsible. L'actual director d'aquella casa és un home sensat que sap què fa i per això ha cessat els responsables del desgavell. Però tot plegat resulta incomprensible. Què es pensaven? Que en plena era digital i d'internet era possible d'amagar un fet? Com més hi pense, més ric. Hi havia política, és clar, però diria que també ignorància i prepotència. Analògica.
Temps era temps, és cert, si una notícia no apareixia a TVE, no existia. Però som molt lluny d'aquell temps. En el camp no hi havia les vint o trenta càmeres de TVE, sinó, probablement, uns quants milers, en mans dels afeccionats. I enregistradores d'àudio. I telèfons que fan totes dues coses. Fins i tot hi hagué gent, com els de Catalunya Acció, que ho la trasmeteren en directe, des de dins, amb un telèfon mòbil!
Si a algú li passà pel cap que silenciar l'escridassada era possible, és que aquest algú no viu en aquest segle. Això es podia fer abans, però ara ja no. Abans era possible amagar un fet per gros que fóra. Però el gran canvi que ha introduït la digitalització és just l'augment de la transparència informativa, perquè la multiplicació dels emissors és exponencial. Tant que a Mestalla quasi tots els espectadors eren emissors o podien ser-ho. I no solament al servei de sa majestat...
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015