Opinió

 

<3/88>

Xavier Montanyà

02.05.2008

El frau dels Baus

Vivim una època que defuig, amb al·lèrgia visceral, reaccionària, el debat polític i ideològic profund, el compromís social i la denúncia dels abusos i de la corrupció del sistema. Això que, per mi, és una de les funcions primordials de l'art i dels mitjans de comunicació, ha estat substituït, gairebé completament, per una mena de fals 'humanisme' cristià evolucionat, de caritat i de bons sentiments. Aquest frau de continguts es fa especialment notable en els treballs creatius més subvencionats i en el catecisme dels mitjans de comunicació públics. La dictadura del mercat, construïda i permesa per la majoria, condemna a la invisibilitat tot allò que no combrega amb la flatulència contemporània conservadora.

L'obra 'Borís Godunov', de la Fura dels Baus, ara al TNC, n'és un cas exemplar. Es basa en l'assalt, el 23 d'octubre de 2002, del teatre Dubrovka de Moscou per un escamot d'unes dotzenes d'activistes txetxens que van prendre el públic per ostatge a fi de reclamar la retirada de les tropes russes del seu país. Hi havia en marxa la segona guerra de Txetxènia i milers de civils havien estat esclafats per l'aviació russa de Putin. És en aquest context que succeeixen els fets. No va ser quelcom aïllat. No és honest de descontextualitzar-ho. Després de tres dies de negociacions infructuoses, les forces de seguretat russes van intervenir-hi a trets i llançant gasos tòxics a l'interior del teatre. El resultat va ser la mort de tots els segrestadors i de gairebé dos-cents ostatges. Aquell dia Putin va ingressar victoriós a les files de la coalició antiterrorista internacional. Putin va emprar armes químiques contra ciutadans russos. La composició del gas militar no es va comunicar ni als metges. Encara ara és un misteri. La periodista Anna Politkòvskaia va escriure que Putin en persona havia triat el gas. La informació del cas és classificada. No hi ha hagut una investigació judicial exhaustiva. No s'han demanat responsabilitats pels assassinats. No s'han fet públiques les depuracions ètniques, ni la repressió antitxetxena que va venir després. Us recomano el llibre 'La Rusia de Putin' (Debate, 2005) de la periodista assassinada, Anna Politkòvskaia. Aquest era el panorama.

La Fura dels Baus, en canvi, diu que s'inspira en aquells fets (espectaculars, sí), però: 'hem volgut allunyar-nos també de qualsevol concreció política i geogràfica. No volem parlar d'uns terroristes en particular, sinó de conceptes universals, que són inherents a l'ésser humà de qualsevol època: la lluita pel poder, la violència com a mètode per imposar unes idees i la corrupció de les estructures de poder que acaba castigant sempre víctimes innocents... Així, el nostre "Borís Godunov" pretén apropar l'espectador, des del terreny de les emocions, a un tema que ens preocupa a tots, el terrorisme.' Doncs bé, el seu 'Borís Godunov' (no entenc quin lligam hi veuen, entre Godunov i l'assalt txetxè al teatre) no s'allunya de tots els fets, sinó de la meitat: esquiva i ignora l'actitud de Vladímir Putin i de les forces de seguretat responsables de la matança final, fet que, per mi, hauria de ser l'epicentre de la reflexió. Contràriament, ens mostra uns 'terroristes' eixelebrats, messiànics, fanàtics, quasi brutalitzats, que sempre criden i tenen un grau zero en capacitat d'anàlisi política. Els diàlegs són banals, sense capacitat reflexiva, cosa insòlita en una situació dramàtica límit, entre la vida i la mort, la raó i la força, la desesperació i el càlcul, la violència de l'oprimit i la resposta del poder. És una trama simplista, gairebé frívola, en què els activistes són clarament els dolents (i molt!) i el poder queda, per absència, pràcticament absolt de tota responsabilitat. A Putin, li agradarà molt aquesta obra. No tindran cap dificultat per a representar-la a Moscou. Però no els recomano que ho provin a Txetxènia. Aquests nois de la Fura m'agradaven més quan anaven conills, empastifats de pintura, i tiraven bombones de butà. És clar que, des d'aleshores, han estat els bufons de totes les grans festes del poder (Olimpíades, Fòrums...), i això marca. Et fa tornar reflexiu, intel·lectual i compromès. Tal com dicta el poder. Salta a la vista.

Editorial