Opinió
-
Barcelona, ciutat del Pirineu
Andreu Barnils
23.06.2015
-
Valencians, mallorquins i nosaltres d'aquí dalt
Joan-Lluís Lluís
22.06.2015
-
Les tres idees de bomber d'Artur Mas
Andreu Barnils
21.06.2015
-
La independència no fa presoners
Pere Cardús
19.06.2015
-
La samarreta i la corbata
Bel Zaballa
17.06.2015
-
Independència sí, però amb tu no
Marta Rojals
16.06.2015
-
De la seguretat jurídica i altres incerteses
Oriol Izquierdo
15.06.2015
-
Ancestres i enemics
Andreu Barnils
14.06.2015
-
2.200 euros el mes
Mercè Ibarz
13.06.2015
-
La llista del president Mas el 27-S
Pere Cardús
11.06.2015
-
No abaratiu el somni
Bel Zaballa
10.06.2015
-
El barcelonista encaixista
Marta Rojals
09.06.2015
-
Si jo fos d'Unió...
Joan-Lluís Lluís
08.06.2015
Vicent Partal
11.02.2008
Això que anomenem democràcia
El govern britànic, segons que explica The Guardian, va rebre informació falsa del govern espanyol, que reclamava la detenció d'un grup de paquistanesos procedents de Barcelona. Segons el govern espanyol, aquests paquistanesos eren fugitius de la suposada cèl·lula gihadista arrestada al Raval i per demostrar-ho van passar unes dades que la policia londinenca ha qualificat públicament de falses. Si ja era difícil d'empassar-se l'operació Raval, ara els dubtes s'han fet més grossos. Potser per això el govern americà ha decidit immediatament de relacionar la cèl·lula de Barcelona amb l'assassinat de Buttho i embolica que fa fort! Però el fet real és que els 'gihadistes' detinguts a Londres són ben lliures al Paquistan. Perquè han tingut sort de no ser detinguts a Barcelona...
A Londres la policia els va detenir i els va començar a interrogar en l'avió mateix. Després foren portats al centre de la ciutat i foren interrogats, encara amb més dedicació, fins que van veure que allò no tenia ni cap ni peus. Els policies britànics van captar que l'única 'prova' aportada pels espanyols era la declaració d'un confident de la policia francesa que ningú no sap ben bé qui és. Aquest confident havia arribat un dimecres a Barcelona i, amb una capacitat extraordinària d'infiltració, ja havia aconseguit, el dissabte següent, la detenció espectacular d'una dotzena de ciutadans, acusats de preparar atemptats suïcides a Barcelona. Però sense que es trobaren les bombes. Sense rastres concrets de res. Sense comunicacions interceptades que en pogueren donar fe. Sense contactes amb ningú del Paquistan que resultara sospitós. Sense propaganda d'al-Qaida trobada en cap escorcoll. Sense material per a poder preparar res. Massa poc bagatge per a una policia com la britànica que aviat va copsar fins a quin punt s'havien equivocat amb aquella detenció. Així, doncs, van amollar sense condicions els presumptes gihadistes procedents de Barcelona i els van deixar embarcar tranquil·lament en un avió cap al seu país.
Tanmateix, al Paquistan les detencions, les de Londres i les de Barcelona, no havien agradat gens. I com que els detinguts de Londres eren, a sobre, pròxims al president Musharraf, el govern britànic es va haver de disculpar. I què va dir en la disculpa? Que els espanyols li havien passat proves falses. No proves incompletes, parcials o poc creïbles, sinó falses. I després, ja que aquestes tenien l'origen a França, va acusar també el govern francès. En vist d'això, la pregunta és: si segons la policia britànica són falses les proves aportades a Londres, podem sospitar que les mateixes proves són igual de falses també a Barcelona?
Les detencions del Raval són estranyes i gens clares. I cada dia que passa, la cosa s'embolica més. Si hi ha proves contra algun dels detinguts, no les hem pogudes veure encara, però tot indica que no n'hi ha. Tot indica que ha estat un error monumental i que el govern espanyol ha volgut tapar l'error enviant els detinguts de Barcelona a la presó, a diferència d'allò que ha fet el govern britànic. I és això, precisament això, que espanta més. Espanta de pensar que, si et detenen a Barcelona pots preveure que aniràs a la presó, sense proves si cal, mentre que, si et detenen a Londres i no troben cap prova, et demanaran disculpes i et deixaran en llibertat. En la diferència entre una policia i una altra, entre un sistema judicial i un altre, entre un govern i un altre hi ha això que anomenem democràcia.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015