Opinió
-
Barcelona, ciutat del Pirineu
Andreu Barnils
23.06.2015
-
Valencians, mallorquins i nosaltres d'aquí dalt
Joan-Lluís Lluís
22.06.2015
-
Les tres idees de bomber d'Artur Mas
Andreu Barnils
21.06.2015
-
La independència no fa presoners
Pere Cardús
19.06.2015
-
La samarreta i la corbata
Bel Zaballa
17.06.2015
-
Independència sí, però amb tu no
Marta Rojals
16.06.2015
-
De la seguretat jurídica i altres incerteses
Oriol Izquierdo
15.06.2015
-
Ancestres i enemics
Andreu Barnils
14.06.2015
-
2.200 euros el mes
Mercè Ibarz
13.06.2015
-
La llista del president Mas el 27-S
Pere Cardús
11.06.2015
-
No abaratiu el somni
Bel Zaballa
10.06.2015
-
El barcelonista encaixista
Marta Rojals
09.06.2015
-
Si jo fos d'Unió...
Joan-Lluís Lluís
08.06.2015
Vicent Partal
04.02.2008
I el 10 de març n'haurem de parlar
Avui és el darrer dia per a presentar candidatures a les eleccions del 9 de març. A les Illes fa il·lusió Unitat per les Illes i al País Valencià hi ha una certa atenció a allò que puga passar amb la recomposició de l'espai d'esquerres que representa la coalició Bloc-Iniciativa-Verds. Però al Principat ni això. Em fa l'efecte que els partits nacionalistes trauran els resultats més pobres des que hi ha autonomia, però em sembla que no els preocupa gens. No anem bé.
La setmana passada Pasqual Maragall semblava disposat a tornar a entrar en la batalla política amb el seu Partit Català d'Europa, que ningú no sabia què podria aconseguir, si és que podia aconseguir res, que no ho crec. Però Maragall ha topat de cara amb la realitat de la política: ningú no sembla disposat a arriscar en aquest país, i fins i tot els qui li devien una carrera personal li han dit que no. Si, finalment, es presenta, ho haurà de fer amb desconeguts, que no tenen el mateix valor electoral que els noms en què pensava i que volia.
Mentrestant, la desafecció es palpa en l'ambient, la preocupació és un lloc comú de les converses amb els polítics i es nota una certa irritació entre els militants dels partits polítics. Però ningú no mou peça ni té gens d'interès a fer res que sacsege el país i la política. El PSC només sap repetir una vegada i una altra que ve el papu, com si els electors fórem uns imbecils, CiU tria el pitjor candidat que pot i Esquerra i ICV no saben sortir de la captivitat a què els té sotmesos el PSC, sense fer riure amb unes consignes miraculosament rescatades.
I així arribarem a un 9 de març en què probablement semblarem més 'espanyols' que mai, en què la batalla entre el PSOE i el PP amagarà més que mai els nostres partits, la nostra diferència. I el 10 de març n'haurem de parlar.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015