Opinió

 

<28/88>

Marta Rojals

16.09.2014

Collons, amb la ‘gent legal’

El partit de l'eslògan 'Els catalans som gent legal' continua donant exemple. Dissabte, el PP del Masnou va piular una assortida amenaça contra el president de Catalunya que començava demanant: 'Si "Arturo" Mas posa les urnes el 9-N, quin mètode és més efectiu per a fer-lo entrar en raó?' La pregunta es repetia en un 'collage' de vuit imatges, de les quals destacaríem la d'una granada, la d'un revòlver i la d'un parell de kalàixnikovs. Donem per fet que la guàrdia civil del Masnou ha seguit el protocol com amb els Miquelets d'Olesa i d'Igualada, i que ja deu haver passat per la seu del PP a demanar el permís d'armes al seu 'community manager'. Perquè si hi hagués cap irregularitat, de segur que se sabria.


Una cosa que sí que sabem és que el piulador del PP, un cop posat en evidència, va demanar perdó, tot i que ho va fer amb una espiral de disculpes que encara el comprometien més. Primer, ficant-hi pel mig l'eina de gestió de xarxes que feia servir, i segon, empescant-se l'excusa en plural majestàtic: 'Ho vam editar sense veure la foto.' I resulta que 'la foto' no és pas allò que et cau el mòbil i, ai!, et captura la sotafaldilla per accident. No: al darrere hi ha el temps i la motivació d'un paio que, amb llengua en una comissura, s'ha dedicat a retallar, enganxar i escalar dibuixets d'armes al voltant de la foto del president, a més a més de teclejar-hi un text bicolor, una numeració grossota i una simpàtica signatura feixista. Molt espontani tot: qui no s'ha trobat, endreçant les fotos de les vacances, que n'acabes titulant l'àlbum 'Fuerza Nacional', així, a la babalà? Això pot passar a qualsevol.


Ara: si assegures que no has vist tal imatge i la piules clavant-ne el text que conté, aleshores sí que entrem en l'esfera paranormal i el professor D'Arbó t'hauria de dedicar un programa. I si insinues la mínima contribució del funcionament d'una eina com el Hootsuite, encara ho emboliques més: no tan sols perquè és un instrument que et permet d'administrar uns quants comptes i de diverses xarxes alhora; i no només, tampoc, perquè l'empresa cuités a aclarir que l'aplicació té sistemes que eviten els enviaments accidentals, sinó perquè tot plegat va fer malpensar molts dels seus usuaris que el 'community' del PP del Masnou potser gestionava en paral·lel algun compte dolentot --un 'fake'-- des de la mateixa plataforma, i que se li havia 'traspaperat' la polèmica piulada. Però tot això són conjectures malintencionades i el PP segur que en té una bona explicació.


De tota manera, com que escric les columnes d'un dia per un altre, quan picava això poc m'imaginava que el senyor Fernández Díaz, el ministre que volia 'netejar Twitter de miserables', donaria per bones les excuses dels seus companys del Masnou i aquí no hauria passat res. Perquè servidora, com segurament vosaltres també, ja veia el responsable de tantes casualitats juntes destituït pel partit i cridat a files, estil Èric Bertran. Per això no vaig començar l'article com el volia començar: volia començar-lo amenaçant algun president de comunitat autònoma del qual em sabés el nom (ja em perdonareu l'arbitrarietat), només per fer una prova. Una prova de molt mal gust, sí, però que creia definitiva. I n'hauria donat la culpa al processador de textos, que se'm dispara sol, o al teclat que escriu allò que vol i servidora ho envia sense mirar, i a veure què passava. Amb tot, alguna cosa em deia que el Ministerio de l'Interior, en aquest cas, em tornaria a enviar de vacances i amb un bitllet obert a l'Audiència Nacional espanyola; de manera que ho vaig deixar estar. Si ho arribo a saber abans potser m'arrisco... O potser no: perquè ens esperen uns mesos apassionants que vull veure en directe i, sobretot, sota la llum del sol.

Editorial