Opinió
-
El dret de no tenir fills
Marta Rojals
31.12.2013
-
Bagatge (2013) i exhortació (2014)
Pere Cardús
30.12.2013
-
Aplaudiments
Andreu Barnils
29.12.2013
-
Fer llenya de l'arbre caigut
Marta Rojals
24.12.2013
-
Tenim una llum al cor
Pere Cardús
23.12.2013
-
Un món sense sexe?
Andreu Barnils
22.12.2013
-
Aquesta pobra gent
Marta Rojals
17.12.2013
-
No us emboliqueu més: lliures (sí+sí) o morts (no/sí+no)
Pere Cardús
16.12.2013
-
Tens la mosca al nas? Sí-sí
Andreu Barnils
15.12.2013
-
Dos contra un
Marta Rojals
12.12.2013
-
Alerta: engeguem el cronòmetre
Marta Rojals
10.12.2013
-
President, ara que decidireu la pregunta, mireu què deia Xammar
Pere Cardús
09.12.2013
-
El somni del rei
Andreu Barnils
08.12.2013
Xavier Montanyà
17.02.2011
El retrat de Dorian Gray
L’escriptor guineà Ávila Laurel és a Catalunya. Ha enviat una carta a Duran i Lleida, demanant-li, a ell i a Bono, que actuï per afavorir la transició democràtica al seu país. ERC presenta una resolució al parlament català denunciant la complicitat amb el règim d’Obiang i demana als governs català i espanyol, a la Unió Europea i a les organitzacions internacionals que adoptin resolucions per a establir un estat democràtic a la Guinea Equatorial. ERC és el primer partit de l’estat que escolta els ciutadans i fa una proposta política. Si els altres partits catalans no l'abonen, s’allunyaran de la voluntat del poble, i es faran còmplices, per passiva, del dictador. CiU té l’oportunitat de corregir l’error comès pel seu diputat a Madrid. Comença a haver-hi moviment. La solidaritat amb Ávila Laurel i la seva causa creix de dia en dia, com la indignació pel silenci còmplice dels nostres governants.
'Àfrica és a Europa com el quadre a Dorian Gray –el suport en el qual l’amo descarrega les seves deformitats físiques i morals, per tal de poder continuar avançant, dret i immaculat. En conseqüència, l'Àfrica és quelcom que cal evitar, igual que el quadre ha de mantenir-se ocult, per tal de salvaguardar la precària integritat de l’amo.' Alguna vegada he citat aquesta idea de l’escriptor nigerià Chinua Achebe. I aquests dies es posa en evidència. Els africans lluiten per resoldre el seu problema, i la revolta sembla que s’estén, suaument, de país a país, en una onada que recorda la de l’any 60, quan la majoria de les colònies africanes van assolir la independència. Són moments històrics que deixen al descobert la corresponsabilitat dels estats europeus en la corrupció, la violència i la injustícia a què es troben sotmesos milions d’africans. L’origen del càncer és aquí. Tornant a Chinua Achebe, no us heu fixat que, ara, com més en sabem, de la dictadura guineana, més desagradables semblen Bono i Duran?
La col·laboració de l’estat espanyol amb una dictadura africana s’ha posat en evidència amb la visita a la Guinea d’un grup de diputats, beneïda pel govern, i amb missatge de felicitació del rei al dictador. No solament donen la mà a corruptes i criminals, sinó que els serveixen de pantalla per netejar-ne la imatge. N'hi ha prou de fer un cop d’ull a la web del govern d’Obiang. Els diputats s’han entrevistat fins i tot amb el president del parlament guineà, un parlament de farsa, amb un sol diputat opositor, sense gaire poder legislatiu, fruit d’unes eleccions escandalosament fraudulentes.
L’escriptor Àvila Laurel escrivia, el tercer dia de vaga de fam:
'No sabem què fer-ne, de la nostra sorpresa, en veient que els successius governs espanyols acaben arribant a la conclusió que més val fer negocis amb Obiang que no pas promoure la democràcia. Per quina fosca raó no senten que farien més bons negocis amb un govern democràtic? La cosa més probable és que tinguin mala intenció. En tal cas, hem de dir que no és això que esperàvem d'Espanya. D'un país d'Europa, que, a sobre, va ser la potència colonial. Hem de dir que Espanya deu molt a la Guinea, cosa que potser no hauria de comptar-se des del punt de vista dels guanys dineraris.'
Fins ara, el govern espanyol i el president del congrés han ignorat les demandes d’Ávila Laurel. Ara toca al parlament i al govern de Catalunya de prendre posició. Ignorar les demandes de l’escriptor guineà és fer un favor més al dictador. Un favor pagat amb promeses de negoci. En canvi, és menysprear la vida d’una persona, els drets humans dels guineans, i les demandes dels seus votants i de molts ciutadans de tot el món, que aquests dies s’han solidaritzat amb ell. I continuaran fent-ho.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015