Preferents, reina! Que me les prenen de les mans!

Les frases que llegireu aquí sota són d'uns correus electrònics enviats entre el 2008 i el 2009 per les direccions de Caixa Catalunya d'Astúries i Galícia als treballadors de les seues oficines. Els publica la web de la Cadena SER, i els podeu llegir sencers aquí. Aquest n'és el nostre resum, i disculpeu si en la traducció literal se'ns ha escapat alguna correcció ortogràfica:

'HI HA EN JOC LA NOSTRA REPUTACIÓ COM A ENTITAT I LA NOSTRA COM A VENEDORS !!!'

'Ja teniu tots els temes tancats [...], ¿ SI, perfecte, ......NO ...doncs s'ha de moure fitxa ja ¡¡ , a buscar clients i diners.'

'TOCA POSAR TOTS LA “CARN A LA GRAELLA”, A MORT !!!'

'RECORDAR [ho diu en infinitiu, jo només tradueixo] QUE HEM DE VENDRE-HO, AMB CRITERI DE DISPONIBLE, ENCARA QUE SIGUI DE 1.000 EN 1.000 EUROS.'

'. . .hem de COLLAR, D'ACORD ¿'

'.........hem de ser venedors, NO INFORMADORS, NO OFERIDORS, VENEDORSSSSSSS ...'

'HEM D'ATACAR, ATACAR, ATACAR, molt més!!!'

Semblen els deliris d'uns comercials pertorbats, oi? I et diré més: d'uns comercials pertorbats sense el graduat escolar, oi? Doncs bé, així pressionaven el personal de les oficines gallegues i asturianes perquè col·loquessin participacions preferents i deute subordinat a 'famílies, pares, germans, companys, amics, amics d'amics', a costa d'assegurar-los que eren a 'termini fix' i que tindrien 'disponibilitat immediata' dels seus diners. Dit en el llenguatge tècnic de la direcció:

'Euribor + 2,30 ¡¡¡¡¡¡¡¡ D'ACORD ¿, bé ....... jo en dic termini fix deute subordinat, o termini fix dipòsit anticipat, o termini fix triple a.......el que sigui. [...] té disponibilitat immediata......... què més podem demanar, què més ¿¿¿..........els clients i els no clients estaran encantats amb nosaltres ens “faran petons” durant cinc anys, petons.....'

Novament, els accents són nostres, i us hem estalviat les negretes i els subratllats. Doncs bé: Catalunya Caixa ha dit a la SER que aquest sistema de pesca per arrossegament és una pràctica 'individual', que a l'hora de 'comercialitzar els productes' sempre seguien els criteris de la Comisión Nacional del Mercado de Valores, i que un 70% dels clients ha recuperat la inversió gràcies a l'arbitratge impulsat per l'entitat. Mira si són bones persones! Segur que el 30% de clients que queden és perquè estan encantats amb aquesta 'inversió', despatxada amb transparència tal (segons els criteris de la CNMV, escolti!) que necessita un arbitratge per a ser recuperada, si no un jec de demandes.

Però si ells ho diuen, hi confiem. Com també confiem que hauran enviat els remitents dels correus a repetir l'ESO, de la mateixa manera que Narcís Serra, quan era president de l'entitat, va enviar els consellers assessors a fer cursets de comptabilitat, ignorants com eren de la cosa econòmica i financera. Hem d'entendre que hi ha càrrecs de responsabilitat que no els cal saber comptar o escriure bé per a cobrar la nòmina, i que d'aquests casos no n'hem de dir incompetència o burla als desocupats més ben preparats, sinó demagògia.

Canviem mig de tema. A Isidre Fainé, president de l'actual CaixaBank, tampoc no li faria mal un curset: en l'última entrevista amb Mònica Terribas, el banquer reincidia a pronunciar 'deuta pública', que és com si un cambrer digués 'cafè amb letxa' o 'un cortat'. No res, un altre detall sense importància. Doncs anem al cas: en l'entrevista, l'oient sensible podia notar com l'home s'esforçava a suavitzar el llenguatge 'de llop de les finances' i, amb tot, se li anava escapant la filosofia: 'Jo posaria oficines a cada cantonada del passeig de Gràcia, perquè les oficines les entenc com punts de venda... [pausa dubitativa i rectificació:] de servei, de servei als clients.' Més endavant, tornava a ser massa clar: 'Jo bàsicament sóc un venedor de sabates [...] i al món està tot per fer: nosaltres podem col·locar molts productes al món.' I acabava així: 'A mi, vendre és el que més m'interessa.' Oh, quina elegància.

És l'altre extrem del pobre ignorant que escrivia 'HEM D'ATACAR, ATACAR, ATACAR', i aquí ja tanquem el petit cercle del Barri Sèsam: la forma i el fons en el negoci de la banca convencional, digues-ne col·locació del producte, digues-ne venda de sabates. I, en el cas de les preferents de tants bancs i caixes, sabates sense dret de devolució ni portant el tiquet. Qualsevol diria que no tenien por d'anar a judici o fer cap a la presó, oi?

Doncs ara que ve l'agost i tindrem més temps, podem fer l'exercici de comparar aquestes maneres amb les de la banca anomenada ètica, cooperativa o ciutadana: entitats que no tenen la fita de fer-se riques, com tampoc no ens faran rics als qui no tenim estalvis a Andorra, a Suïssa, o a les Illes Caiman. O també podem reflexionar amb els nostres pares i avis sobre els seus comptes corrents porucs, els que mantenen per inèrcia a l'oficina 'de confiança', on el noi que els coneixia pel nom, els actualitzava la llibreta i els aconsellava ja fa anys que qui sap on para. En resum: podem pensar, entre muntanya, piscina i platja, en la classe de sabates que ens han venut els 'venedors' i quines volem comprar a partir d'ara.

marta.rojals@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Podem reflexionar amb els nostres pares i avis sobre els seus comptes corrents porucs, els que mantenen per inèrcia a l'oficina 'de confiança'