Deu lectures cap a la independència

A l'equipatge que hem de portar tots per a fer el camí cap a la independència hi ha d'haver coratge, intel·ligència i càlcul. N'hem parlat unes quantes vegades, d'això. Hi hem de posar també un element que és fonamental per a no prendre decisions equivocades: autoconeixement. És imprescindible que siguem conscients de les nostres forces i de les nostres debilitats. Un proverbi jueu --ara que el president és a Israel-- diu que no caus perquè siguis feble, sinó perquè et penses que ets fort. I crec que en el moment que passem els catalans hem de tenir present aquesta lliçó i no deixar-nos endur per enquestes que a l'hora de la veritat poden esdevenir un parany mortal. Vull dir que no ens podem confiar i que cal assegurar el tret.

Insistim-hi: és imprescindible conèixer-nos a nosaltres mateixos per a assegurar que prenem les decisions correctes en cada moment. Una de les maneres d'aprofundir aquest coneixement és llegir què hem fet històricament i què se n'ha dit. Per això, em permeto de recomanar uns quants llibres que ens hi poden ajudar. De segur que n'hi ha molts i que la selecció que he fet és ben personal. Però d'això es tracta. I una de les coses que més m'agradaria és llegir quins llibres recomanen persones amb molt més bagatge i valor intel·lectual que no pas jo. N'he triats deu que comento a continuació:

—'Hi ha morts que pesen cent anys', de Tomàs Llopis (Tres i Quatre, 2013) i 'Victus', d'Albert Sánchez Piñol (la Campana, 2013). Per saber on som, cal saber on va començar tot. I això es pot fer amb els llibres d'història, que n'hi ha molts i de molt bons. Però també es pot fer amb novel·les que t'ofereixen a voltes una perspectiva més humana i més propera dels fets que van passar els segles XVII i XVIII al nostre país. El llibre de Tomàs Llopis –premi Andròmina de narrativa– ens ofereix una mirada a la història del desballestament social, polític i econòmic del País Valencià, que també ens permet d'entendre per què els ritmes d'emancipació dels territoris dels Països Catalans són ara diferents. Es pot dir que 'Hi ha morts que pesen cent anys' és el 'Victus' valencià. I la novel·la de Sánchez Piñol és un enorme relat històric, però sobretot una font de lliçons per a llegir el present i certificar que, efectivament, la història és cíclica.

—'Història d'un estat clandestí', de Jan Karski (Quaderns Crema, 2011). Aquestes memòries d'un polonès especial no tenen res a veure amb Catalunya, a primer cop d'ull. Però cal fer ben poc esforç durant la lectura per anar establint-hi paral·lelismes i per detectar els perills que podem trobar en el nostre camí. Karski va ser un actiu militant de la causa de la llibertat de Polònia durant la Segona Guerra Mundial, va presenciar i ser testimoni únic de la persecució del poble jueu i va arriscar la vida moltes vegades per deixar un futur de llibertat i justícia a les següents generacions poloneses i europees en general. D'aquest llibre, n'he tret conclusions força concretes sobre quins principis haurien de regir el moviment independentista i els sacrificis que cal fer per guanyar-se un futur de dignitat.

—'Cartes a Màrius Torres', de Joan Sales (Club Editor, 2007). Si l'obra de Karski ens serveix d'exemple i de lliçó internacional, les cartes de Joan Sales són un compendi dels errors comesos en el passat –concretament durant la guerra dels tres anys (1936-1939)– per a no tornar-los a repetir. Aquests últims mesos i anys s'ha mirat de popularitzar la novel·la 'Incerta glòria', però és bo de saber que les cartes ens ofereixen una visió directa i en primera persona dels errors d'una guerra que cada clan va fer pel seu costat sense entendre la força de la unitat. A veure si aquesta vegada podem 'combatre' tots sota la bandera de les quatre barres.

—'Honorables', de Quim Torra (Acontravent, 2011) i 'Entre el sabre i la bomba', de Francesc Canosa (Acontravent, 2012). Un parell de llibres que ens poden ajudar a comprendre que no ens inventem res de gaire nou i que som hereus d'un llegat preciós són aquests de l'editor i advocat Quim Torra i del periodista Francesc Canosa. 'Honorables' és un plec de cartes dirigides a les grans patums del catalanisme de la república, escrites des de la perspectiva actual, però pensades per a conèixer els seus destinataris, que mai no les podran llegir. 'Entre el sabre i la bomba' és un llibre de memòries personals per a dibuixar una memòria col·lectiva que no acaba de ser explicada a les escoles i que fa surar una Catalunya que va quedar atrapada entre dos mons antagònics que la volien destruir. Aquests dos llibres són molt útils per a notar el pes de la història i la memòria col·lectiva d'un poble que no s'ha pas posat a caminar perquè li haguessin tombat un estatut, sinó perquè fa anys i panys que miren de fer-lo desaparèixer.

—'Rumors en guerra', de Marc Argemí (Acontravent, 2013). Analitzant la guerra de rumors que van fer els estats enfrontats en la Segona Guerra Mundial, el periodista Marc Argemí ens proposa de reflexionar sobre desinformació, internet i periodisme, cosa que pot ser-nos molt útil per a la batalla que volem emprendre. Ara que generalment trobem impensable una acció militar contra Catalunya, pren encara més força el front dels rumors, l'estratègia de la por, la desinformació… Saber com funciona aquest món i quins mecanismes es disparen per fer circular rumors ens pot ser molt útil per a desactivar-los i, si cal, per a fer circular els que ens vagin a favor.

—'La dictadura de la incompetència', de Xavier Roig (la Campana, 2008). A banda el de Joan Sales, aquest és el llibre més antic (2008!) que recomano. Roig ens alerta d'algunes febleses prou escandaloses que hem tingut i tenim com a cos polític i com a societat. La lectura d'aquest llibre té una funció desinfectant i sacseja la consciència i la tranquil·litat prèvies. Si fem aquest camí és per fer un país millor, oi? Doncs comencem reflexionant sobre la mediocritat que ens presenta aquesta obra tan ben titulada.

—'La màscara del rei Artur', de Pilar Rahola (la Magrana, 2011), 'Esquerra Republicana de Catalunya (1931-2012)', de Joan B. Culla (la Campana, 2013) i 'Cop de CUP', de Julià de Jòdar i David Fernàndez (Columna, 2012). Per acabar, em sembla que és bo de saber qui són i d'on vénen els dirigents que ens han de menar cap a la llibertat. Qui es pensi que tot això ho farem sense els polítics o 'malgrat els polítics', s'equivoca completament. L'antipolítica és un dels perills més grans en què pot caure el procés d'independència. Sense president, govern, parlament i partits, no farem res de res i estarem destinats a donar-nos les mans eternament. Per això paga la pena de llegir aquests tres llibres recents que expliquen amb literatura elegant i passadora el perfil dels nostres futurs estadistes.

perecardus@mesvilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Un proverbi jueu --ara que el president és a Israel-- diu que no caus perquè siguis feble, sinó perquè et penses que ets fort.

La lectura de 'La dictadura de la incompetència' té una funció desinfectant i sacseja la consciència i la tranquil·litat prèvies.