Opinió

 

<24/88>

Andreu Barnils

07.04.2013

Necessitem un soldat Manning

Un dels meus herois contemporanis és Bradley Manning, l'home que va filtrar els papers de Wikileaks a Julian Assange. La quantitat, i qualitat, d'informació que aquest noi de vint-i-cinc anys va fer pública és realment ingent: 250.000 cables diplomàtics, 500.000 informes militars i un vídeo. No sóc l'únic que es treu el barret per tot allò que Manning va arribar a filtrar i divendres hi va haver un acte de suport a Bradley Manning a la Judson Church de Nova York. Entre el públic, Lou Reed, Laurie Anderson i Carne Ross. Tots demanaven l'alliberament de Manning, tancat a la presó des de fa més de mil dies. A Bradley Manning el van detenir gràcies a un ex-pirata informàtic, Adrian Lamo, que va delatar-lo al govern dels EUA. Des del 2011 Alamo viu reclòs per por de represàlies i l'última entrevista que li conec és aquesta trista, tristíssima entrevista en vídeo amb Al-Jazeera. 


Manning, per cert, serà finalment jutjat aquest mes de juny. Doncs dins l'església es venien bitllets d'autobús per assistir al judici a Maryland. De fet, però, ja fa setmanes que s'hi va fer una vista prèvia, en què Manning va poder parlar per primera vegada des de feia anys. Hi havia una expectació enorme. Els periodistes, però, tal com va denunciar The Guardian, no van tenir permís de fer-hi fotografies, ni d'enregistrar-hi imatges, ni tan sols l'àudio. Frustració generalitzada. Pocs dies després algú va filtrar sense permís la declaració sencera aquí, la Freedom of the Press Foundation. Gràcies a ells, fa un mes que tots podem sentir la versió dels fets en boca de Manning mateix:


'Vaig allistar-me a l'exèrcit amb l'esperança d'adquirir experiència en el món real i poder beneficiar-me [com a militar] de la llei d'accés a la universitat. Al meu reclutador vaig dir-li que m'interessaven la geopolítica i les tecnologies de la informació. Va suggerir-me el departament d'anàlisi d'intel·ligència.'Sobre el vídeo 'Collateral Murder', que Manning va fer públic i que ja han vist milions de persones, va dir: 'Al començament no vaig creure que el vídeo fos gran cosa, perquè jo ja havia vist incomptables vídeos de semblant pornografia militar que mostraven accions de combat. Aquesta vegada, però, els comentaris d'àudio i el fet que el segon atac es fes contra una furgoneta desarmada em van pertorbar.'


La ponent que em va interessar més va ser Alexa O'Brien, periodista independent que té un blog detalladíssim, i un pèl caòtic pel meu gust, sobre el cas Manning. Abans de l'aparició de l'àudio ella era una de les poques fonts d'informació independents que teníem dins la sala del judici: 'Contra allò que s'ha dit, Manning és un home que té molt de respecte pels militars i la seva jerarquia. No és un antisistema. Sé que ell se sent fort, que sap que estem aquí donant-li suport i que no està enfonsat de cap de les maneres.'


Manning forma part d'allò que els americans en diuen 'whistleblowers', els homes que encenen les alarmes des de dins el sistema. El predecessor més citat és Daniel Ellsberg, qui quaranta anys enrere va fer això mateix que ell, però manualment: va fer 70.000 fotocòpies de documents relatius a la guerra del Vietnam on, entre més coses, es demostrava que John Fitzerald Kennedy no era el sant que ens pintaven. Són homes que, per patriotisme, delaten el propi govern: 'Com més llegia els cables, més em fascinava la manera que tenim de tractar amb els altres països i organitzacions. També vaig començar a veure pactes de sotamà i activitats que semblaven criminals [...] Vaig creure que els cables eren un clar exemple de la necessitat que tenim d'una diplomàcia més oberta.'


Al final de l'acte la majoria vam deixar-nos fer una fotografia de conjunt, al peu de la rosassa, que algú farà arribar al nostre heroi. Se'n diu suport moral i, a manca de res més, això és el que vaig oferir. Tots dèiem 'I love you', i coses així, davant la càmera (els americans, quan s'hi posen, poden ser més kumbaiàs que ningú, amb una barreja d'ingenuïtat i radicalisme que pot desconcertar). A mi, però, se'm va escapar una frase en català: 'Miquel Roca i Junyent, a veure si n'aprens i ens filtres alguna cosa.'



Però no ho farà pas. A diferència de Bradley Manning, Miquel Roca i Junyent no té prou altura moral per a fer passar el país davant els governants, en lloc de fer passar els governants davant els països.

Editorial